Resultats de la cerca

Es llicencià a Barcelona i anà a París pensionat per l’Agrupament Escolar Catedràtic de patologia mèdica a Barcelona des del 1944, dirigí l’Escola de Càrdio-angiologia de la Universitat de Barcelona 1952 El 1955 fundà els Archivos Españoles de Medicina Interna i des del 1959 dirigí la Colección Española de Monografías Médicas Fou membre del’Acadèmia de Medicina de Barcelona i president del’Acadèmia de…

Fou cofundador de la cobla Barcelona 1922 Joaquim Serra compongué en honor seu la sardana En Cacaliu , de lluïment de contrabaix Havia donat a conèixer algunes sardanes

Rebé una formació elemental a causa, en part, de la seva constitució malaltissa començà a Banyoles el 1916 una obra d’ajuda parroquial i d’assistència a la joventut, coneguda per Casa Nostra El 1931 formà definitivament la primera comunitat femenina, que prengué en principi la forma jurídica de pia unió La seva actuació fou objecte de gran controvèrsia, especialment entre autoritats eclesiàstiques La Santa Seu aprovà la fundació com a institut secular el 1962 Deixà establerta la institució a diverses diòcesis catalanes, castellanes, italianes i franceses

Membre del Club Natació Banyoles, l’any 2000 fou reconeguda com a esportista d’alt nivell Guanyà diverses medalles als Campionats d’Espanya de salvament aquàtic, especialment en la prova de 200 m supersocorrista Es proclamà campiona d’Europa 2003 i del món 2004 en llançament de corda, prova en què també assolí la medalla de bronze continental 2005 i mundial 2006 Participà en els Mundials 2005 i en el Campionat del Món de clubs 2006, en què guanyà un bronze en 200 m supersocorrista Formà part de la…

Membre del CN Banyoles, guanyà la prova de 200 m supersocorrista del Campionat d’Espanya júnior 2003 i diverses medalles 2004 Entre el 2003 i el 2007 destacà en l’àmbit català Guanyà la prova de 100 m socorrista en el Campionat de Catalunya 2005 i les de cursa amb planxa de salvament, salvament amb tub de rescat i 100 m maniquí amb aletes 2006 Guanyà tres medalles d’or en el Trofeu Mediterrani 2005, una de plata i una de bronze en el Trofeu Internacional de Càceres…

Format a Barcelona amb estades a París i a Nova York, ha fet escultures per a colleccions públiques i privades de Banyoles Concorregué a la Mostra d’Art Nou MAN de Barcelona i a les mostres de la Fontana d’Or de Girona Amb Robert Llimós feu un acte conceptual a Barcelona 1970 Derivà d’unes primeres escultures cinètiques, minimalistes i constructivistes, cap als inflables, objectes escultòrics efímers estretament vinculats al paisatge, situant-se en l’art conceptual Des del 1971 n’enlairà a Granollers, Eivissa, Cadaqués, cap…

Es llicencià en medicina a Barcelona el 1873 Fou director del’hospital de sang de Banyoles durant la tercera guerra Carlina, membre del’Acadèmia de Medicina i de Cirurgia de Barcelona i director d' Archivos de Terapéutica i Boletín de Clínica Médica Traduí al castellà el Traité d’anatomie humaine de Jean-Léon Testut, text fonamental d’anatomia durant més de cinquanta anys

Collaborà a “El Camí”, La Revista i La Publicitat Presidí l’Ateneu Empordanès, i fundà i dirigí la revista “Ofrena” La seva prosa, d’arrel empordanesa, és rica i plàstica La temàtica gira a l’entorn del paisatge i els records elegíacs Publicà les narracions Sol de posta 1918 i Solada de contes 1921, sis contes —publicats inicialment a “La Publicidad”— amb un pròleg de Salvador Albert Edità Fragments de judicis crítics de les primeres edicions de “Sol de posta” i de…

El 1990 fundà la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals, que presidí fins l’any 2005 Durant el seu mandat es passà de quatre a vint-i-quatre clubs inscrits Posteriorment fou nomenada presidenta honorífica També fou cofundadora i patrona de la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral És membre del’Associació Esclat des del 1997 i responsable de la comissió d’esports Des del 2008 s’organitza a Cornellà de Llobregat el Trofeu Internacional de Boccia Roser…

Amplià estudis a Lovaina i a Alemanya Fou catedràtic de psicologia, lògica i ètica del’institut de Girona 1912 Publicà Teoría del conocimiento humano según la filosofía de santo Tomás 1898, Resumen de la lógica 1914, etc