Resultats de la cerca
Es mostren 1948 resultats
Manuel Va Esteve
Futbol
Futbolista.
Jugava d’interior Començà al Futbol Club Sant Cugat, seguí a la Unió Esportiva Sant Andreu 1932-33, al Centre d’Esports Sabadell, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1934, al Club Esportiu Júpiter 1934-35, a la Unió Esportiva Vic 1935-36, de nou al Sant Andreu 1936-37, 1939-40 i la temporada 1940-41, al Futbol Club Barcelona, amb el qual disputà 19 partits i marcà 9 gols Retornà al Sant Andreu, on romangué fins la seva retirada 1951-52 Continua tenint el rècord de màxim golejador de la història del club, amb 94 gols, i és el jugador que més temporades hi ha jugat, tretze Posteriorment…
Marià Faura Sans

Marià Faura Sans (al mig)
AF CEC
Espeleologia
Espeleòleg.
Seguí les passes de Norbert Font Sagué, de qui amplià el Catàleg Espeleològic de Catalunya amb Índex 1908 i Recull 1909 Explorà els avencs d’Ancosa, Roca, Beumala, Esquerrà, Pouetons de les Agulles, Costa Dreta i Arcada Gran, entre d’altres, i les coves del Salnitre, Rialb i la Falconera 1907-11 Amb els bioespeleòlegs Jeannel, Racovitza i Mengel, recorregué les serres del voltant de la Pobla de Segur 1910, i, amb companys del Centre Excursionista del Vallès, el Centre Excursionista de Terrassa i el Centre Excursionista de Catalunya, explorà els avencs de Castellsapera, les Pinasses i Daví…
Gimnàs Gibert
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat l’any 1882, fou un dels primers gimnasos de la ciutat Practicà la cultura física de tradició higienista El 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola Inicialment, estava ubicat al casc antic de Barcelona però es traslladà al carrer de Llúria Al principi del segle XX fou seu del X Football Club, a les files del qual destacà Pere Gibert L’any 1906 rebé la placa de l’Associació de Clubs de Football de Barcelona El mateix any, representants de tots els clubs de futbol catalans s’hi reuniren per constituir la Federació Catalana de Clubs de Football Posteriorment, l’X FC es fusionà…
Gimnàs Tolosa
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fou fundat per Eduard Tolosa durant la dècada de 1880 amb el nom de Gimnasio Médico De tradició higienista, fou molt freqüentat per la burgesia catalana al final del segle XIX També s’hi practicava esgrima, atletisme, boxa i lluita grecoromana L’any 1898, sota el guiatge del professor de cultura física Jaume Vila Capdevila, organitzà la primera cursa oficial de Barcelona, que transcorregué entre Barcelona i Sarrià El 1899 creà l’equip de futbol Sociedad Deportiva Tolosa, que s’entrenava al camp del Velòdrom de la Bonanova El mateix any Jaume Vila constituí el Català Sport Club El 1900 s’…
Gimnàs Bricall
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fundat l’any 1883 per Fidel Bricall Segura , fou constituït com a centre higiènic, ortopèdic i recreatiu S’hi podien practicar esports com la gimnàstica, l’atletisme, la boxa, la lluita o l’esgrima També tenia una secció excursionista Participava en els diversos festivals gimnàstics i atlètics A l’inici del segle XX en prengué la direcció Fidel Bricall Estrany , fill del fundador Amb seu al carrer de la Canuda de Barcelona, a les seves installacions es gestà la secció de basquetbol del RCD Espanyol 1923, creada per exalumnes del Collegi Escolapis de Sant Antoni i Sarrià També fou la primera…
Lluís Aloy Vidal
Futbol
Futbolista.
Migcampista que jugà al Futbol Club Barcelona 1950-54, l’Oviedo 1954-58, el Cadis 1958-59 i el Centre d’Esports Sabadell 1959-61 Guanyà dues Lligues 1952,1953, tres Copes del Rei 1951, 1952, 1953,dues Copes Eva Duarte 1952, 1953 i una Copa Llatina 1952 Seguí jugant en equips de tercera divisió, com el Club de Futbol Badalona 1961-62, la Unió Esportiva Figueres 1962-63 i la Unió Esportiva de Sants 1963-64, on es retirà Des de llavors entrenà equips de divisions inferiors i de categories juvenils com la Unió Deportiva Atlètica Gramenet, la Unió Esportiva Sant Andreu, el Barcelona Atlètic, el…
Lviv
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Ucraïna.
Situada a la vora del riu Peltev, afluent del Bug, i bastida en forma circular, és el centre econòmic i intellectual de la Ucraïna occidental Té indústria automobilística, d’instruments de precisió, electrònica, química i tèxtil Hi ha universitat, acadèmia de les ciències, escoles superiors i moltes escoles especialitzades Té també cinc teatres, set museus i diverses biblioteques Entre els edificis es destaca la catedral catòlica, Uspenskij , del 1480, reformada en estil barroc, període en què a la ciutat treballaren diversos arquitectes italians La ciutat, fundada pel príncep Lleó de Halicz…
David Viñas i Viñas
Indústria tèxtil
Tècnic tèxtil.
Treballà com a tècnic a l’empresa Hilaturas Fabra y Coats, a Borgonyà El 1952 emigrà a Amèrica, al Perú S'hi traslladà, a Lima, contractat per la Fábrica Nacional Textil El Amazonas, on treballà fins el 1961 Exercí, també, com a director gerent de vendes de maquinària tèxtil de procedència catalana a Vitex També treballà com a gerent general per a la venda de maquinària tèxtil catalana a Bolívia, Xile i Equador, a IWER Del Pacífico 1969-1973, a Lima, i a l'empresa Ovil 1973-1988 Fou, des del 1988, director gerent de Procenter, firma dedicada a les importacions, exportacions i representacions…
Cesare Zavattini
Cinematografia
Escriptor i guionista cinematogràfic italià.
Artífex intellectual del neorealisme, els seus primers guions I bambini ci guardano i Quattro passi fra le nuvole , ambdues del 1942 marquen la línia que després seguí durant molt temps el cinema del seu país Collaborador habitual de Vittorio De Sica, fou autor de Sciuscià 1946, Ladri di biciclette 1948, Miracolo a Milano 1950, Umberto D 1952, Stazione Termini 1953, La ciociara 1960, etc Amb ALattuada féu Il cappotto 1952, amb DDamiani, Il rossetto 1960 i L’isola d’Arturo 1961, i amb LVisconti, Bellissima 1951 El 1982 dirigí el seu primer film, La verità A més de les seves tasques…
Enric Nieto i Nieto

Enric Nieto
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Es formà a l’Escola de Barcelona Després de collaborar, breument, amb Gaudí en les obres de la Pedrera, s’establí a Melilla 1909, on executà tota la seva obra A la primera etapa efectuà una àmplia obra de tipus modernista, amb marcada influència decorativa francesa edifici Tortosa, casa del xamfrà de la Plaza de España, Telegrama del Rif i edifici La Reconquista Passà després per una etapa de forta influència noucentista, amb obres d’una gran perfecció Cámara de Comercio i Teatro Victoria Seguí una època racionalista, que, després de la guerra civil, donà pas a un eclecticisme historicista…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina