Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
torrent
Geografia
Barranc, pendís, etc, de muntanya que constitueix el llit, gairebé sempre sec, del curs d’aigua ocasional.
Hom hi distingeix tres parts principals la conca de recepció , espècie d’embut on s’apleguen les aigües de capçalera, el canal de desguàs , que serveix per a evacuar l’aigua i els materials, i el con de dejecció , format per l’acumulació de materials dipositats per les aigües al peu del vessant a la plana o en una vall transversal Per tal de controlar i de disminuir els efectes de l’erosió, de les avingudes sobtades, etc, hom planta arbres a la conca de recepció o construeix murs transversals al llarg del canal de desguàs
séquia de Manresa

Aqüeducte de la séquia de Manresa (Bages)
© C.I.C - Moià
Canal de regadiu, que forneix també d’aigua la ciutat de Manresa, de 26 km de llargada i 10 m de desnivell, amb un cabal de 1.000 l/s.
Pren l’aigua del Llobregat, sota el castell de Balsareny, i travessa els termes de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages i, des del 1974, desemboca al llac de l’Agulla, situat dins el parc de l’Agulla de Manresa Just a l’entrada del llac hi trobem les bifurcacions que porten aigua a les zones d’horta de Viladordis i el Poal La séquia rega unes 1500 ha, dedicades primer a cereals, després a llegums i verdures i, des del segle XIX, a més de verdures, a arbres fruiters i, sobretot, a blat de moro i farratge Iniciada el 1339, amb l’aprovació de Pere III, segons projecte del…
cloramina
Química
Nom genèric dels derivats clorats de l’àcid p-toluensulfònic; antisèptics molt emprats per a ús extern i per a la desinfecció d’aigua.
La més coneguda és la cloramina T, fàcilment soluble en aigua
corrent geostròfic
Geografia
Moviment horitzontal de l’aigua que es pot deduir en considerar que els desequilibris de la distribució de la massa a l’oceà són compensats per un corrent d’aigua que flueix seguint les corbes de nivell (isogeopotencials).
Formalment, els corrents geostròfics es calculen a partir de les equacions de la hidrodinàmica, considerant que la velocitat de l’aigua és constant i que no hi ha fricció En aquestes condicions, la força de Coriolis compensa la força del gradient de pressió equilibri geostròfic A una escala espacial de centenars o milers de quilòmetres i una escala temporal de setmanes o mesos, els corrents estimats d’aquesta manera es corresponen molt bé amb els valors mitjans dels grans corrents oceànics generals En la pràctica, es poden calcular a partir de la distribució espacial dels perfils verticals de…
Blau

Molí de Blaubeuren que aprofita l’aigua del riu Blau
willi_bremen (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Curs fluvial del land de Baden-Württemberg (Alemanya); és afluent del Danubi.
oxoni
Química
Nom de l’ió H 3
O +
, derivat de la coordinació d’un protó sobre l’oxigen de l’aigua.
Existeix en les solucions aquoses dels àcids, fortament associat amb altres molècules d’aigua la vida mitjana d’un ió individual és de 10 - 1 3 s Té una estructura de piràmide triangular aplanada, amb un angle H-O-H de 115° El nom oxoni és emprat com a base per als seus productes de substitució
balanç hídric
Geologia
Resultat de prendre en consideració l’aigua ploguda sobre una zona geogràfica determinada i l’aigua que el sòl ha perdut per evaporació directa o per transpiració a través de les plantes, o per escolament
o circulació dels rius i aigües subterrànies.
El balanç es realitza tenint en compte les precipitacions i pèrdues del sòl hagudes al llarg d’un any, i en resulta una divisió en períodes d' excés d’aigua que humitegen el sòl, períodes d' aprofitament en què la humitat és suficient i l’evaporació estimula la producció agrícola i períodes de dèficit caracteritzats per una constant evaporació del sòl Les diferents zones climàtiques es caracteritzen pels seus balanços hídrics
canal
Canal venecià
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra destinada a conduir, per a finalitats diverses, masses d’aigua derivades de rius, torrents, llacs naturals i artificials o d’aigües subterrànies mitjançant una captació adequada.
Hom pot classificar els canals en industrials, d’abastament de poblacions, de regatge i de drenatge o de sanejament els dels dos primers tipus porten un cabal constant, mentre que el cabal minva en els de regatge i augmenta en els de drenatge Els principals problemes tècnics que hom troba en projectar un canal són la impermeabilitat, l’estabilitat mecànica i els càlculs hidràulics pèrdues de càrrega, pendent i secció hidràulicament òptims, evaporació, etc però sempre el tipus de secció i les obres són talment condicionats pel terreny, que un canal pot ésser de perfil trapezial, en terrenys…
la Coma de Nabiners
Llogaret
Llogaret del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), dins l’antic terme d’Arfa, a l’esquerra del torrent de la Coma (afluent, per l’esquerra, del Segre), aigua avall de la Freita.
Al s XIX formava part del municipi de Nabiners, de la parròquia del qual depenia Hi ha una font d’aigua sulfurosa aigua de la Coma de Nabiners
dimixi
Ecologia
Igualació en tota la columna de la densitat de l’aigua d’un llac que s’esdevé en dues èpoques de l’any.
Hi ha, per tant, dos períodes primavera i tardor en què és possible la mescla o circulació vertical de l’aigua per la força del vent
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina