Resultats de la cerca

Fou campió de Catalunya de marató 2009, mitja marató 2002, 2003, 2004, 2006, 2008, 2012, 10000 m en ruta 2003, 2005, 2008, 5000 m 2004 i 3000 m en pista coberta 2004 En l’àmbit estatal guanyà el Campionat d’Espanya de marató 2005 També s’imposà en curses populars com la Cursa de la Mercè 2004, 2012 i la d’El Corte Inglés 2004 i en l’Obert de la Jean Bouin 2006, 2009, 2010 L’any 2008 fou tercer a la Marató de Barcelona Competí també en duatló i es proclamà campió del món 2011 i iberoamericà 2012

Amb el Club d’Atletisme Canaletes-Sant Martí, aconseguí la victòria a la cursa Jean Bouin en categoria open dos anys consecutius 1986, 1987 i sis cops com a veterana En aquesta categoria també competí en triatló, a partir del 1996, com a membre del CN Montjuïc i del CN Reus Ploms, des del 2001 Guanyà diversos Campionats d’Espanya, fou campiona d’Europa 2010 i obtingué les medalles de bronze en el Mundial 2005 i el Campionat d’Europa 2009 També guanyà l’Ironman d’Àustria 2004 i l’Ironcat 2011, entre d’altres Ha disputat més de seixanta maratons i cent mitges maratons i diverses curses de…

Vinculat al Centre Gimnàstic Barcelonès, s’especialitzà en els 400 m i els 800 m Com a component de l’equip de Catalunya, assolí el títol de campió d’Espanya en el relleu de 4 × 400 m 1952 Exercí de president del collegi de jutges de la Federació Catalana d’Atletisme 1959-61 i de president de la comissió nacional de jutges de la federació espanyola 1972-73 Donà un gran impuls al CG Barcelonès en la seva etapa com a president de l’entitat 1964-78 Fou vicepresident 1968-79 i president de la Federació Catalana d’Atletisme 1979-89 i vicepresident del consell directiu de la federació espanyola en…

Especialitzat en fons i cros, inicià la seva trajectòria quan es trobava a Barcelona fent el servei militar Competí al RCD Espanyol 1940-45 i el FC Barcelona 1946-57 Guanyà catorze títols de campió de Catalunya, repartits entre el cros 1942, 1944, 1949, els 1500 m 1942, 1943, 1945, 1946, 1947 i els 5000 m 1943-46, 1948, 1949 Establí diverses plusmarques catalanes i estatals, de 2000 m, 5000 m i 10000 m, i aconseguí el rècord de victòries en la Jean Bouin 1941, 1943, 1944, 1945, 1948, 1952 En Campionats d’Espanya, aconseguí els títols de 1500 m 1945, 5000 m 1943, 1945, 1948 i 10000 m 1942…

S’inicià en el Club d’Atletisme Calella, passà al Centre Atlètic Laietània i també competí amb el Futbol Club Barcelona en dues etapes, l’Antorcha de Lleida, el CAVA d’Andorra i el T2 CNB-l’Hospitalet Aconseguí títols estatals júnior i fou seleccionat per algunes competicions internacionals En categoria absoluta, fou campió de Catalunya de salt de llargada 1976, 1981, de triple salt 1976, 1977, 1983 i de decatló 1977, i en pista coberta, també de triple salt 1975 i de salt de llargada 1984 També establí diverses plusmarques catalanes en els dos concursos de salts horitzontals En Campionats d’…

Campió olímpic Mèxic, 1968 del salt d’alçada 2,24 m amb una nova tècnica anomenada, posteriorment, fosbury flop o salt Fosbury , que consisteix a superar el llistó en posició dorsal

Practicà el decatló, el basquetbol i la marxa atlètica, especialitat en la qual participà en els Jocs Olímpics d’Estocolm 1912 President de l’American Athletic Union, ocupà des del 1952 fins el 1972 la presidència del Comitè Olímpic Internacional

Millorà el rècord mundial de salt de llargada, establert per Jesse Owens , en aconseguir 8,21 m 1960 Posteriorment, tornà a superar-lo en dues ocasions, i el deixà en 8,28 m 1961 i 8,35 m 1965 Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, Tòquio 1964 i Ciutat de Mèxic 1968

Tot i córrer amb un estil poc ortodox amb el cos dret i sense aixecar els genolls, per la qual cosa té el pas més curt que la majoria dels grans velocistes, fou el dominador absolut de velocitat a les proves de 200 i 400 m els anys noranta Al mundial de Tòquio 1991 guanyà la prova dels 200 m, i al de Göteborg del 1995, la de 200 i de 400 m Als Jocs Olímpics de Barcelona una intoxicació soferta pocs dies abans només li permeté guanyar la medalla d’or en la prova de 4 × 400 m lliures, en la qual fou batut el rècord del món 2 min 54,29 s De la seva participació en els Jocs Olímpics d’Atlanta cal…

Es convertí en la velocista més destacada dels Jocs Olímpics de Seül del 1988 en guanyar tres medalles d’or 100 m llisos, 200 m i 4×100 i una d’argent 4×400 i aconseguí dos rècords del món, el dels 100 m, amb una marca de 1049 s, i el dels 200 m, amb 2134 s