Resultats de la cerca
Es mostren 5216 resultats
Gavaldà
Comarca d’Occitània, al sud de l’Alvèrnia, entre les Cevenes i la Marjarida i l’Aubrac.
Correspon a la major part del departament de Losera, al SE del Massís Central És formada per altiplans de més de 1000 m d’altitud, tallats per les capçaleres d’alguns rius gorges del Tarn i dominats per cims que assoleixen els 1500 m La població, en regressió progressiva, viu principalment de la ramaderia El centre principal i la capital és Mende
la Covalta
Cim
Cim culminant (889 m alt.) de la serra d'Agullent, termenal dels municipis d’Agres (Comtat) i d’Albaida (Vall d’Albaida).
Al vessant septentrional, dins el terme d’Albaida, hi ha les restes del poblat ibèric de la Covalta , excavat per Isidre Ballester i Tormo vers el 1920, els materials del qual es conserven al Museu de Prehistòria de València Fou el primer poblat ibèric excavat del País Valencià, tot i que encara no ha estat publicat detalladament Correspon al s IV aC
edat de la pedra
Prehistòria
Nom donat a les primeres fases de la prehistòria, anteriors a l’ús dels metalls, segons una divisió tripartida de la prehistòria, establerta vers el 1820 per l’arqueòleg danès C.J. Thomsen (edat de la pedra, del bronze i del ferro).
El terme, molt emprat durant el segle XIX, ha decaigut, car l’edat de la pedra no correspon a un mode únic de vida Ha estat substituït generalment pels termes de Paleolític edat de la pedra tallada, d’economia de caçadors i recollectors, i Neolític edat de la pedra polida amb economia agropecuària, amb un període entremig, el Mesolític o Epipaleolític
població estacionària
Sociologia
Població estable en la qual el nombre anual de naixements i de defuncions és idèntic.
Es tracta d’un model teòric de població tancada a les migracions i no correspon a cap població real que hagi existit mai La seva utilitat en l’anàlisi demogràfica rau en la gran varietat de relacions aïllades entre variables que permet estudiar Per exemple, la població total és igual al nombre anual de naixements multiplicat per l’esperança de vida
coma
Música
Interval musical molt petit, gairebé imperceptible per a l’oïda humana, que representa la desviació d’afinació d’alguns intervals respecte dels intervals justos.
Aquestes desviacions no són sempre les mateixes Així, en el sistema pitagòric, totes les quintes són justes tret d’una, la quinta del llop, la desviació de la qual respecte de la quinta justa s’anomena coma pitagòrica i és de 24 cents En el mateix sistema, la desviació de les terceres s’anomena coma sintònica i correspon a 22 cents
neopúnic | neopúnica
Història
Lingüística i sociolingüística
Dit del període corresponent a la darrera època de la civilització púnica o cartaginesa a la Mediterrània occidental.
Aquest terme és emprat també per a designar l’alfabet púnic utilitzat durant aquest període, que presenta diferències paleogràfiques respecte a l’alfabet púnic anterior, del període clàssic Cronològicament correspon als s II-I aC Alguns autors prenen com a inici de l’època neopúnica l’arrasament de Cartago, a la fi de la tercera guerra púnica, el 146 aC
vapor
Física
Dit de la fase gasosa d’una substància que és a una temperatura inferior a la temperatura crítica.
Bé que correntment hom anomena vapor el gas que és pròxim a la condensació o el que correspon a la fase gasosa d’una substància que, en les condicions habituals de pressió i de temperatura, és també en estat sòlid o líquid, com és ara l’aigua, des del punt de vista d’estat d’agregació vapor i gas són una mateixa cosa
txerquès | txerquessa
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Denominació (procedent del turc) amb què hom coneix també els adiguesos, coneguts, a més, amb el nom de circassians.
De fet, hom distingeix el txerkès superior o kabardí i el txerkès inferior o adigué El territori d’aquesta població correspon a l’antiga regió de Circàssia i comprèn, doncs, l' oblast’ del Karatxais i dels Txerkessos, la República d'Adiguèsia i la República dels Kabardins i dels Balkars La llengua pertany al grup nord-occidental de les llengües caucàsiques, o llengües abkhazoadigués
mariscal | mariscala
Militar
En certs països (com França, Itàlia i Rússia), grau suprem de la jerarquia militar.
En altres països com Alemanya, Anglaterra, Àustria-Hongria i la Rússia tsarista, aquest grau correspongué, o correspon actualment, al mariscal de camp , el qual, a Espanya, fou creat per Felip V com a superior als de coronel i brigadier, però el 1889 hom el substituí pel de general de divisió El distintiu del grau ha estat, de vegades, el bastó de mariscal
definició
Fotografia
Propietat d’un objectiu de reproduir fidelment els petits detalls d’una imatge.
Hom mesura el grau de definició pel nombre de ratlles per millímetre que l’objectiu és capaç de reproduir el valor més elevat correspon a la part central de l’objectiu i va minvant en les zones pròximes a les vores En l' escala de diafragmes són els valors intermedis els que millor defineixen, mentre que els valors baixos perden definició
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina