Resultats de la cerca
Es mostren 2473 resultats
Aprovada la creació de l'Agència de la Natura de Catalunya
Amb els vots de JxCat, ERC, el PSC, els comuns i la CUP, el Parlament aprova la creació de l’Agència de la Natura de Catalunya, l’organisme que ha de protegir i potenciar la biodiversitat i el patrimoni natural del país En les setmanes anteriors a l’aprovació diversos collectius i organitzacions vinculats al sector agrícola i forestal, així com una quarantena d’ajuntaments, Foment del Treball, la Diputació de Lleida i el Parc Natural del Montseny reclamen que s’ajorni o es reformuli el projecte Responent a les crítiques, el govern es compromet a garantir la participació dels sectors i els…
Francesc de Paula Quintana i Vidal
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1918 Collaborador de Gaudí a la Sagrada Família i successor de Domènec Sugrañes i Gras, que ho havia estat de Gaudí Acomplí encàrrecs per a la Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona, fent cases de renda d’estil noucentista als carrers de Còrsega 200, de Muntaner 153, de Menéndez y Pelayo 10, a Barcelona, i cases d’estiueig a Centelles Publicà El hierro forjado español 1928 Dirigí l’exposició d’homenatge a Gaudí a la Sala Parés 1927 i des del 1944 reorganitzà la Junta del Temple de la Sagrada Família i recompongué els guixos de les maquetes destruïts el 1936
Miquel de Pinós i de Rocabertí
Història
Política
Polític.
Senyor de Seró, Rialb i la Torre Salbana, que heretà dels Alentorn per la seva línia materna Germà de Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí Com ell, intervingué en la política barcelonina de la darreria del segle XVII i també es passà al bàndol austriacista Preparà la conspiració del 1704 i el 1705 fou premiat pel rei arxiduc Carles III amb el títol de marquès d’Alentorn Durant el setge de Barcelona del 1706 aconduí a la ciutat reforços des de Girona Fou coronel del regiment de la diputació de Barcelona fins el 1707 Més tard lluità al front de Lleida No consta que s’exiliés després del 1714
Jaume Nuet i Minguell

Jaume Nuet i Minguell
Història
Polític.
Terratinent d’ideologia demòcrata, fou una figura destacada del règim amadeuista a Lleida Fou elegit diputat per Lleida 8 de març del 1871, senador 7 de maig del 1872, i dues vegades més diputat per Lleida 21 d’agost de 1881 i 1 de febrer de 1891 El rei Amadeu I el creà comte de Torregrossa el 2 d’octubre de 1871 El seu germà, Casimir Nuet i Minguell Torregrossa, 7 de febrer de 1834 - Barcelona, 2 de febrer de 1893 de mentalitat progressista, fou alcalde de Lleida 1869, president de la diputació de Lleida 1874 i governador civil de Terol 1874 i de Zamora 1874
Manuel Baldrich i Tibau
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Fou arquitecte de la diputació provincial de Barcelona 1944 i director de l’oficina d’urbanisme provincial 1948 Guanyà el primer premi al Concurs d’Idees d’Urbanització de la zona baixa de Montjuïc 1935, i també el Concurs d’Informacions Tecnicourbanístiques per a poblacions de més de 20000 h 1953 És autor de diversos plans generals, especialment del pla general d’ordenació de la província de Barcelona 1959 Entre les seves obres destaquen les Llars Mundet, a Horta Barcelona, la residència collegi Bell-lloc, a la Roca del Vallès Vallès Oriental en els quals féu collaborar molts pintors i…
Lluís Montané i Mollfulleda
Escultura
Escultor.
Estudià a Llotja Deixeble d’Antoni Alsina i Amils i del pintor Borràs Abella, treballà al taller d’Eusebi Arnau El 1928 fou pensionat a Itàlia i féu també viatges d’estudis a Bèlgica i a París Primer premi d’escultura del concurs Sant Jordi de la Diputació de Barcelona 1954 amb Maternal , medalla d’or en el concurs del Reial Cercle Artístic de Barcelona 1955 i segon premi d’escultura en l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1960, fou vocal de la junta del Cercle Artístic i de l’Ateneu Barcelonès, on també exercí la docència Conreà així mateix el dibuix i la pintura
Pablo Berger

Pablo Berger
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic basc.
El 1988 dirigí Mamá , un curtmetratge que li permeté estudiar becat per la Diputació Foral de Biscaia a la Universitat de Nova York Un cop doctorat, fou professor de direcció a la New York Film Academy Parallelament realitzà curtmetratges, videoclips i films publicitaris El 2003 estrenà el seu primer llargmetratge, Torremolinos 73 , al qual seguí, el 2012, Blancanieves , una pellícula basada en el conte dels germans Grimm, muda i en blanc i negre, premiada al Festival de Sant Sebastià 2012 i que obtingué deu premis Goya, un dels quals a la millor pellícula i al millor guió del qual fou autor…
Alfons Rus i Terol
Economia
Política
Polític i empresari valencià.
Començà la seva carrera política al Centro Democrático y Social, per després passar a Alianza Popular, fundar l’Agrupació Independent de Xàtiva i posteriorment militar al Partido Popular El 1995 accedí a l’alcaldia de Xàtiva amb el PP, càrrec en el qual fou reelegit fins el 2015 Entre els anys 2007 i 2015 ocupà el càrrec de president de la Diputació de València, i en 2011-2015 fou diputat a les Corts Valencianes Al maig del 2015 fou suspès de militància del PP per la presumpta participació en una trama de desviació de fons públics, per la qual fou detingut al gener del 2016
Hospital dels Folls
Medicina
Nom que, amb els d’Hospital d’Innocents, Folls e Orats, Hospital d’Innocents i Hospital de la Santa Dona dels Innocents, rebé la institució benèfica d’assistència als dements creada (1409) a la ciutat de València, a partir d’un sermó del frare dominicà Joan Gilabert Jofré.
Autoritzada la institució per un privilegi de Martí l’Humà 1410 i començat a edificar l’edifici el 1494, l’hospital fou absorbit 1512 per l' Hospital General de València , al qual l’any següent Ferran II de Catalunya-Aragó feu extensius els privilegis concedits pels monarques anteriors a l’hospital de folls El 1866 la secció passà a residir a l’antic convent de Santa Maria de Jesús, adquirit per la diputació provincial de València, i rebé el nom de Sanatori Psiquiàtric Provincial del Pare Jofré L’hospital de folls de València ha estat considerat sovint com a primer precedent europeu dels…
Josep Grau i Seris
Política
Polític.
Cursà estudis mercantils El 1983 ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya, i el mateix any fou elegit regidor de Mollerussa Posteriorment ha estat alcalde de la ciutat 1987-99, president de la Diputació de Lleida 1990-99, i vicepresident 1987-96 i president 1996-99 de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques ACM Membre del Congrés dels Diputats per CiU 1993-94 i diputat del Parlament de Catalunya des del 1999, ostentà el càrrec de conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca del Govern de la Generalitat de Catalunya 1999-2003 Els primers mesos de l’any 2001 hagué d’afrontar la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina