Resultats de la cerca
Es mostren 2340 resultats
Tipus de fongs
Patologia humana
Segons l’estructura, la grandària, el metabolisme i el tipus de reproducció, els fongs es classifiquen en diverses categories taxonòmiques, que, en ordre decreixent, inclouen, abreujadament, els subgrups, els gèneres i les espècies Els fongs potencialment patògens per a l’ésser humà s’inclouen dins quatre subgrups els anomenats Zygomycotina , Ascomycotina , Basidiomycotina i Deuteromycotina El subgrup Zygomycotina es compon de fongs sense envans, de consistència molt dura, que es reprodueixen per espores sexuals El subgrup Ascomycotina inclou bàsicament —a més de llevats—, fongs…
Ptolemeu I
Història
Rei d’Egipte (305-285 aC).
Fill de Lagos, fou general d’Alexandre el Gran en la seva campanya de l’Àsia Nomenat sàtrapa d’Egipte 323 aC, s’alià amb Cassandre i Lisímac contra Antígon Monóftalmos 316 aC, el fill del qual, Demetri, vencé a Gaza 312 aC L’ocupació de Palestina durà poc A Grècia, conquerí Corint i Mègara 308 aC, però fou derrotat per Demetri a Salamina de Xipre 306 aC Adoptà el títol de rei 305 aC després d’aturar una invasió d’Antígon 305 aC, s’alià amb Cassandre, Lisímac i Seleuc 302 aC i ocupà la Celesíria Palestina i Fenícia El 285 aC abdicà en Ptolemeu II Filadelf Guerrer i polític, les seves…
jutjat
Història
Cadascuna de les circumscripcions territorials i administratives de l’illa de Sardenya, abans de la conquesta catalanoaragonesa.
Sorgiren en decaure l’autoritat que tenia sobre l’illa l’administrador civil bizantí s’independitzaren possiblement a mitjan segle X A la darreria del segle XI hi havia, amb personalitat pròpia, els de Càller, Arborea, Torres i la Gallura Cada jutjat tenia al capdavant un jutge i, a efectes administratius i judicials, es dividia en diverses curadories Posada l’illa sota la protecció de l’Església, els jutjats esdevingueren presa de les lluites de Gènova i de Pisa, per tal d’obtenir-ne el domini comercial i polític Els emperadors germànics intentaren d’establir-hi un domini feudal, sense cap…
Pin Crespo
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’esmaltador Ricard Crespo Fou funcionària de la Generalitat republicana i secretària particular del conseller Joan Comorera El 1940 s’exilià a Mèxic i es casà amb Avellí Artís-Gener, Tísner , matrimoni que durà poc Escriví contes en català que publicà en revistes de l’exili, i fou guardonada als Jocs Florals de la Llengua Catalana Debutà en el cinema mexicà el 1946 a Contra la ley de Dios , d’Adolfo Fernández Bustamante Intervingué també en els escenaris del Teatro Latino La heredera , dos anys en permanència i Teatro del Caballito Una esfinge llamada Cordelia , i participà…
pinyol
Botànica
Part interna llenyosa d’un fruit carnós, que sol correspondre a l’endocarpi o a les llavors de testa dura.
ragusà

Ragusà
Alimentació
Formatge de pasta dura fet amb llet de vaca, fermentat en salmorra, i a vegades fumat, típic de Ragusa (Sicília).
Té el 44% de greix i és de tast dolç i suau, però si ha madurat més de sis mesos és picant i saborós i sol ésser consumit ratllat
moló
Disseny i arts gràfiques
Oficis manuals
Maneta de pedra llisa i molt dura, de forma cònica, emprada per a moldre pintures, treballar la tinta litogràfica, etc.
hemèlitre
Entomologia
Ala d’alguns insectes caracteritzada pel fet de presentar la part anterior dura i consistent i la part posterior membranosa.
És pròpia dels heteròpters
cement
Anatomia animal
Substància dura, d’estructura semblant a la del teixit ossi, que recobreix la dentina de l’arrel de les dents.
al·lèrgia
Patologia humana
Modificació de la capacitat reactiva dels teixits d’un ésser viu, generalment en forma d’hipersensibilitat, després d’haver estat sensibilitzat per un antigen
.
La sensibilització experimental fou obtinguda a començament del s XX per Richet i Portier, en observar que gossos que havien rebut una primera injecció d’una substància tòxica i podien sobreviure en ésser novament tractats amb aquesta substància, morien amb un quadre clínic nou xoc anafilàctic, que en res no s’assemblava al provocat pel tòxic Diversos investigadors anaren identificant després quadres clínics ja coneguts, tals com la febre produïda pel fenc, i així mateix els accidents dels tractaments amb sèrums curatius, l’asma, la urticària, i d’altres Aquell temps foren molt notables les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina