Resultats de la cerca

Migcampista, conegut com Pitu Durán Abans dels setze anys debutà amb la primera plantilla de la UE Figueres, en categoria regional, i la temporada 1976-77 fou cedit al Girona De nou al Figueres, jugà durant sis temporades a la tercera divisió 1977-83 Després d’un breu pas pel Barcelona Atlètic i el Banyoles, retornà al Figueres, on visqué l’etapa més brillant de l’equip empordanès Fou titular quasi indiscutible durant deu temporades més 1985-95 a segona B i a segona divisió, actuant en aquesta categoria en un total de 219 partits

Fundat al gener del 1913, la seva millor etapa fou entre els anys cinquanta i seixanta Jugà a tercera divisió estatal tres temporades 1956-58, 1961-62, la màxima categoria assolida pel club Posteriorment jugà en diverses categories territorials La temporada 2010-11 jugà a primera territorial Disposà d’equips masculins i femenins, equips en categories inferiors i una secció de voleibol creada l’any 2009 Jugà al camp municipal d’esports L'any 2016 es fusionà amb la Penya Barcelonista Sant Celoni, i es convertí en una nova entitat, la Unió Esportiva Sant Celoni

S’inicià a Torredembarra l’any 1959, només arribar a Catalunya Com a amateur fou campió de Catalunya d’aficionats 1961, 1964 i de muntanya 1961, i campió provincial 1963-65 Competí professionalment amb els equips Ferrys 1966-68 i Pepsicola 1969 Fou campió d’Espanya per regions 1968 i guanyà una etapa de la Vuelta a Andalusia 1966, de la Vuelta a Espanya 1967, de la Euskal Bizikleta 1967 i de la cursa de San Salvador del Valle 1968 Disputà quatre Vueltas a Espanya 1966-69 i un Tour de França 1967

Fundat el 1964, fou impulsat per Joan Margets Ferrer, figura destacada del tennis català que dona nom al Campionat de Catalunya absolut, conegut com Trofeu Joan Margets in Memoriam Organitzà el Campionat d’Espanya absolut en diverses ocasions Alguns dels seus socis més destacats són Joan Margets Lobato, vicepresident de la Federació Internacional de Tennis i president del club en una etapa, i Javier Duarte, un dels seleccionadors de l’equip espanyol que s’imposà a la Copa Davis l’any 2000 Disposa de deu pistes de tennis i una pista de pàdel

Començà al CN Poble Nou i durant l’etapa de formació fou campió de Catalunya en triple salt, salt de perxa, salt de llargada, proves de tanques i proves combinades En edat júnior es dedicà al triple salt Participà en un Campionat d’Europa 2003 i un Mundial júnior 2004, i en dos Europeus sub-23 2005, 2007 Fou campió d’Espanya a l’aire lliure 2005 i en pista coberta 2006 i campió de Catalunya a l’aire lliure 2007, 2008 i en pista coberta 2006, 2007, 2008

Com a jugador destacà la seva etapa amb el Numancia de Soria També fou jugador i entrenador de l’Associació Esportiva l’Hospitalet 1996-98 Entrenador de voleibol a divisió d’honor durant més de vint anys, entrenà entre d’altres el Futbol Club Barcelona El 2008 entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Voleibol, càrrec que compaginà amb la d’entrenador al FC Barcelona Fou segon entrenador de la selecció espanyola Guanyà també un Campionat d’Espanya en l’especialitat de voleibol de platja

Gràcies a l’impuls de l’enginyer Raúl Pateras Pescara, marquès de Pescara, i del seu germà Jaume, la fàbrica creà el primer prototip el 1929 Un cop provat a l’autòdrom de Terramar, el mateix any fou inscrit a la Pujada a la Rabassada Raúl Pateras guanyà la categoria sport d’aquella prova S’inicià una etapa destacada per a aquests models en la modalitat de muntanya, que culminà amb la victòria al Campionat d’Europa, amb Juan Zanelli com a pilot El 1933 la fàbrica tancà

Entre els anys 1955 i 1966 fou membre dels clubs ciclistes Bétulo, Collblanc, Sprint i Grup Esportiu Faema L’any 1965 corregué com a independent i participà en la Volta a Catalunya amb l’Agrupació Ciclista Montjuïc Durant la seva etapa en actiu aconseguí vint victòries El 1967 ingressà al collegi d’àrbitres i arribà fins al grau d’àrbitre estatal UCI Arbitrà diverses edicions de la Volta a Espanya i a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc i alguns Campionats d’Espanya de pista L’any 2002 es retirà

Llicenciada en INEFC i especialista en Activitat Física Adaptada, inicià la seva etapa d’entrenadora collaborant amb la Federació Catalana de Minusvàlids el 1990 Fou entrenadora de ciclistes amb paràlisi cerebral i responsable de voluntaris a la secció de ciclisme dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Fou seleccionadora de ciclisme de la Federació Espanyola d’Esports per a Paralítics Cerebrals 1994-96 És directora tècnica del Club Esportiu Aura de Paràlisi Cerebral És coautora d’alguns llibres, com ara Activitat física adaptada 2001 o El joc i els alumnes amb discapacitat 2011

Era germà de César, davanter internacional del FC Barcelona Calo també jugà al Barça 1944-50 i, com el seu germà, procedia de la Cultural Leonesa Era defensa i en les sis temporades com a blaugrana disputà 84 partits i marcà quatre gols Fou tres vegades campió de Lliga 1945, 1948, 1949 i obtingué una Copa Llatina 1949 Acabada la seva etapa al Barça jugà al Saragossa a primera divisió 1951-53, al Lleida a segona 1953-55 i, finalment, de nou a la Cultural Leonesa a primera 1955-56