Resultats de la cerca

Ala del CE Brasil, fou campió de la Lliga de divisió d’honor catalana 2005 També guanyà la Supercopa de Catalunya 2006 i la medalla de bronze de la Copa d’Europa de clubs 2006 Debutà amb la selecció catalana en el Campionat d’Europa de la UEFS 2004 Guanyà la medalla de plata en el Campionat d’Europa 2006 i participà en el Campionat del Món de l’AMF 2007

Debutà a la divisió d’honor amb el Club Handbol Palautordera la temporada 1988-89 Milità en el Futbol Club Barcelona 1989-95, i guanyà una Copa d’Europa 1991, dues Recopes 1994, 1995, tres Lligues 1990, 1991, 1992 i tres Copes del Rei 1990, 1993, 1994 Posteriorment jugà amb el Granollers 1995-99, i aconseguí la Copa EHF 1996 Fou internacional en 35 ocasions amb la selecció espanyola

Després de diversos viatges d’exploració al servei de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, realitzà el més ambiciós de tots els viatges neerlandesos per a l’exploració de l’hemisferi sud 1642-43, en el qual descobrí Tasmània anomenada així en honor seu des del 1853, Nova Zelanda, Tonga i les Fiji El 1644 féu un segon viatge, en el qual arribà al golf de Carpentària Austràlia

Conreà en un estil sobri el retrat, el monument commemoratiu i funerari i, des del 1915, gairebé exclusivament, el nu El 1920 obtingué la medalla d’honor de l’Exposició de Bellas Artes de Madrid amb el nu Forma És autor del monument a Antonio Barroso i de l’eqüestre al Gran Capità, segons el tipus renaixentista, ambdós a Còrdova, i del monument a Eduardo Rosales, a Madrid

Emprà el pseudònim Rosa de Nancy Collaborà en diverses publicacions periòdiques en català i castellà, i desenvolupà una tasca política vinculada amb l’activitat sociocultural femenina durant els anys de preguerra Més tard, escriví poesies, adaptacions de literatura juvenil Y el séptimo día descansó , i, durant els anys trenta, diverses novelles en castellà de temàtica anarquista com La víctima , Me basto yo o Mi honor no importa , entre d’altres

Vida i obra Identificable amb tota probabilitat amb el prevere homònim documentat entre el 1509 i el 1525 com a responsable de diverses parròquies de la ciutat de València, mentre era estudiant guanyà un dels guardons que s’oferien a la millor peça poètica en honor de sant Cristòfor certamen del 1488 amb la composició Qui pot loar lo grau de vostra fama Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Jugà com a pivot a divisió d’honor amb el Futbol Club Barcelona 1995, 1996, 1997 i el Futbol Sala Martorell 1998 Posteriorment jugà a divisió de plata amb el Futbol Sala Montcada i el Futbol Sala Olesa, i acabà formant part d’equips que competien en divisions inferiors d’àmbit estatal, com el Gavà Futbol Sala, el Sant Vicenç Club Futbol Sala o el Manresa Futbol Sala

Membre del Futbol Sala Femení Castelldefels, durant la seva carrera aconseguí dos ascensos a divisió d’honor estatal, jugant en aquesta categoria les temporades 2007-08 i 2009-10 Després del descens a divisió de plata l’any 2010, fitxà pel Futbol Sala Gironella, tot i que al cap de pocs mesos retornà al seu club d’origen Formà part de la selecció catalana i es proclamà campiona del món 2008

Fou un dels fundadors del Club Futbol Sala la Garriga, l’any 1981, equip amb el qual jugà També exercí d’entrenador del primer equip durant dotze anys 1981-92 Situà el club entre un dels millors d’Espanya, ja que jugà a la divisió d’honor tres temporades 1988-91, guanyà la Lliga 1989 i fou subcampió de la primera edició de la Copa d’Europa 1990

A setze anys ja pertanyia a l’equip del Montpeller Fou el principal collaborador de Baldiri Aleu en la introducció del rugbi a Catalunya Participà en la fundació de la Unió Esportiva Santboiana, equip del qual fou jugador i capità Membre de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, fou deportat pels nazis al camp de Buchenwald Fou nomenat president d’honor de la Unió Esportiva Santboiana