Resultats de la cerca
Es mostren 1095 resultats
Francesc Vilasís i Fernández-Capallejà
Art
Arts decoratives
Esmaltador.
Format a la Llotja i a l’Escola Massana de Barcelona 1946-56, sota el mestratge de Miquel Soldevila, posteriorment feu estades a París, Llemotges, Florència i Roma Després d’haver participat en diverses collectives l’any 1968 exposà amb el seu germà Andreu a Barcelona Tornà a fer-ho, individualment, els anys 1976, 1982 i 1986 També ha exposat a Andorra, Brusselles, Castelló, Igualada, Madrid, Mallorca, Montecarlo, Mont-real, París, Reus, Vic, etc Ha participat en les biennals de Llemotges —hi ha estat invitat d’honor el 1986— i en les exposicions d’esmalts de Ginebra,…
la Crema de Convents
Història
Nom amb el qual és coneguda la bullanga ocorreguda en algunes poblacions catalanes pel juliol del 1835, centrada en l’incendi de residències religioses i en l’assassinat de religiosos.
S'inicià a Reus el 22 de juliol de 1835, com a represàlia per l’assassinat d’uns presoners liberals comès per una partida carlina, capitanejada per un religiós foren incendiats dos convents i foren assassinats uns quants religiosos Al cap de pocs dies, eren incendiats i saquejats els monestirs de Poblet i de Santes Creus, i el convent de recollectes de Riudoms A Barcelona, el dia de Sant Jaume 25 de juliol, una multitud excitada pel fracàs d’una correguda de bous a la plaça de la Barceloneta, incendià els principals convents barcelonins Santa Caterina, Sant Francesc, Sant Josep, Sant Agustí,…
Rafael Vives i Comas
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Entrà a l’Escola Pia de Mataró a dinou anys, començà el noviciat l’11 d’abril de 1848 i professà el primer d’abril de 1850 Féu estudis eclesiàstics entre Moià i Barcelona Impartí les assignatures de llatí, geografia, retòrica, filosofia i ciències naturals als collegis de Mataró 1856-65, Terrassa, Igualada i Sabadell El 1965 es convertí en tutor dels seus nebots Joaquim i Josep després Josep Calassanç Vives i Tutó quan perderen el pare, i els acollí com a fàmuls al collegi de Santa Anna de Mataró, on estudiaren llatí, i després ingressaren a l’orde dels frares caputxins…
Antoni Oller i Biosca
Música
Mestre de capella i compositor català.
Fou escolà a Montserrat sota el magisteri de J Boada, del 1818 al 1822 L’any 1823 fou mestre de capella a Santa Maria d’Igualada El 1827 anà a Barcelona com a primer fagot al Teatre Principal, i l’any següent oposità a la capella reial Baix cantant a la catedral de Toledo el 1829, el 1832 obtingué el mateix càrrec a la capella reial En dissoldre’s aquesta el 1836, tornà com a organista a la catedral de Barcelona Del 1854 al 1857 fou mestre de l’Escolania de Montserrat, el primer mestre seglar en els anys de crisi del monestir, després de les exclaustracions que es patiren com a…
Pere Valentí Mora Mariné
Futbol
Porter de futbol i entrenador.
Format a les categories inferiors del Reus Deportiu, passà als juvenils del Futbol Club Barcelona 1965-66 després de proclamar-se campió d’Espanya de la categoria amb la selecció catalana Jugà amb l’Atlètic Catalunya 1966-68 i el Comtal 1968-69, i fou cedit a l’Oviedo 1969-70 i l’Elx 1971-73 Retornà al FC Barcelona 1973-79 i debutà oficialment amb el primer equip el dia de la històrica victòria per 0 a 5 al Santiago Bernabéu 1974 Amb l’equip blaugrana guanyà una Lliga 1974, una Recopa d’Europa 1979, una Copa del Generalísimo 1971 i una Copa del Rei 1978 Posteriorment jugà al Rayo Vallecano…
Joan Antoni Pagès i Montllor
Literatura
Poeta i assagista en castellà.
De família pagesa i obrera del tèxtil, visqué uns quants anys a Igualada, on estudià al collegi dels escolapis, fins que la seva família s’establí a Barcelona Hi obtingué el títol de batxiller en dret a la Universitat, on treballà com a escrivent Pròxim políticament al republicanisme i a la utopia, i literàriament a Víctor Balaguer, publicà poemes i assaigs en revistes com La Mariposa , El Genio , El Trovador , que dirigí, La Fraternidad , El Padre de Familia i La Opinión Pública Contribuí a la renovació romàntica amb alguns assaigs filosòfics i literaris, com ara Origen,…
,
Daniel Viñas Baucells
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Començà al Club Patí Roda i anà al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la divisió d’honor el 1982 També jugà al Club Patí Vic 1984-85, 1992-95, al Club Patí Mollet 1985-86, al Club Patí Voltregà 1986-88, 2000-04, al Club Hoquei Piera 1988-90, a l’Igualada Hoquei Club 1990-91, al Futbol Club Barcelona 1991-92 i al CP Alcobendas 1995-2000 El 2004 es retirà, però tornà per jugar a primera divisió amb el Cerdanyola Club Hoquei 2005-07, amb el qual assolí l’ascens a l’OK Lliga, i el CHP Blanes 2007-08, on es retirà definitivament Fou campió de la Copa de la CERS amb el Voltregà…
Ramon Pons Vidal
Hoquei sobre patins
Porter d’hoquei sobre patins i directiu.
Debutà a la màxima categoria amb l’Arrahona Posteriorment jugà al Cerdanyola Club d’Hoquei 1961-62, el Reial Club Deportiu Espanyol 1962-66, el Club Patí Vilanova 1966-69, l’Igualada Hoquei Club 1969-70 i el Futbol Club Barcelona 1970-77 Guanyà una Lliga 1973, dues Copes d’Espanya 1972, 1975 i dues Copes d’Europa 1973, 1974 Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món 1968 El 1976 es retirà, però tornà ja iniciada la temporada 1976-77 perquè es lesionà el porter titular, Josep Ramoneda Un any després de deixar l’hoquei actiu feu de delegat de la selecció espanyola i,…
Josep Juncosa Bellmunt
Futbol
Futbolista i entrenador.
Extrem anomenat Papa Dribling per la seva facilitat en el driblatge, començà en el juvenil de la seva població, després jugà en el Reus i a continuació jugà dues temporades al RCD Espanyol 1942-44 En la seva primera campanya anotà 22 gols a la Lliga, xifra només igualada per Rafa Marañón en l’equip blanc-i-blau Disputà 44 partits de Lliga amb l’Espanyol, en els quals marcà 34 gols Seguidament fitxà per l’Atlético de Madrid, amb el qual jugà onze temporades, fins a la temporada 1954-55, que es retirà Amb els matalassers guanyà dues Lligues 1950, 1951 i una Copa Eva Duarte 1951 En…
Rafael Tristany i Parera
Rafael Tristany i Parera
© Fototeca.cat
Història
Guerriller carlí.
Nebot de Benet Tristany , descendia d’una família pagesa, la pairalia de la qual era can Tristany , a Ardèvol A dinou anys s’incorporà als rengles carlins Durant la primera guerra Carlina participà en un gran nombre de combats, com els del Bruc, Calaf, Tona, l’assalt a Solsona i d’altres, i assolí el grau de tinent coronel Fou ferit al combat de Biosca abril del 1840 i, acabada la guerra, restà amagat — probablement convalescent — Lluità novament a la segona guerra Carlina i arribà a comandar una brigada de 3000 homes, amb el grau de brigadier 1849 prengué Berga i Sallent, feu presonera la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina