Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
Sant Quirc de Colera
Llogaret
Llogaret del municipi de Rabós (Alt Empordà), situat uns 3 km al S de l’antic monestir de Colera, centrat per l’església de Sant Quirc.
Fou possessió del monestir El 1987 foren declarades com a reserva natural parcial 680 noves hectàrees al voltant del llogaret, dins el municipi de Rabós, per a ampliar la zona de protecció de les poblacions de tortuga mediterrània Aquest espai de protecció especial resta integrat dins les terres del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera
La Generalitat Valenciana compra el Penyagolosa
La Generalitat Valenciana adquireix la propietat del massís del Penyagolosa, espai declarat parc natural dotze anys abans En la mateixa iniciativa de protecció de patrimoni d’interès públic, també compra la casa on va viure el poeta Antonio Machado, a Rocafort de Campolivar, el castell de la Todolella i una part del Teatre Principal d'Alacant
serrà penegal
Ictiologia
Peix osteïcti de la família dels escorpènids, de fins a 30 cm de longitud, de color de fons més o menys rogenc amb tres, quatre o cinc bandes transversals.
La seva mandíbula inferior és notablement més llarga que la superior i el seu cap no presenta apèndixs dèrmics D’aspecte semblant al dels serrànids, habita fins a uns 500 m de profunditat als fons sorrencs i dins la plataforma continental de l’Atlàntic i la Mediterrània És comú als Països Catalans, on té interès econòmic
carbonatita
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia que conté més del 50% de minerals de carbonat, generalment calcita, dolomita o siderita.
Pot presentar-se en forma de colades de lava o de dipòsits piroclàstics, i també en petites intrusions subvolcàniques de tipus dic Les carbonatites es donen en províncies magmàtiques alcalines, associades a sistemes de rift continentals Poden contenir una gran varietat de dipòsits minerals d’interès econòmic, com ara d’apatita, magnetita, coure i terres rares
florídies
Botànica
Subclasse de rodofícies de tal·lus pluricel·lular de forma variable.
Tenen midó de florídies com a substància de reserva Tenen reproducció asexual mitjançant propàguls i tetràspores i reproducció sexual per carpogàmia Constitueixen el grup més important i més evolucionat de les rodofícies La majoria són marines Algunes florídies tenen interès alimentari, i algunes altres forneixen productes d’importància industrial, com ara l’agar-agar i el carragheen
Muḥammad ibn ‘Abd al-Malik ibn Quzmān
Literatura
Poeta andalusí.
És dubtós el seu pretès origen gòtic o jueu Poeta clàssic d’escassa vàlua, és famós pels seus zaǧal i pel tracte satíric que els donà Ultra l’interès que presenten per a la contribució a la difusió d’aquest gènere, llur llengua àrab dialectal amb nombrosos mossarabismes és una font important per al coneixement de la parla andalusina
Thomas Percy
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Seguí la carrera eclesiàstica i fou bisbe de Dromore 1782 Dedicat a l’estudi de la literatura anglesa antiga, escriví Five Pieces of Runic Poetry 1763, però la seva obra cabdal fou la publicació d’un manuscrit antic amb el títol Reliques of Ancient English Poetry 1765, que fou d’un gran interès per a la poesia anglesa moderna
Ludovico Zuccolo
Literatura italiana
Escriptor italià.
Fou autor de diverses obres de caràcter polític, com les Considerazioni politiche e morali sopra cento oracoli d’illustri personaggi antichi 1621 i els Dialoghi 1625, plenes d’observacions d’un notable interès, que van des de la crítica de la Utopia de ThMore a noves teories sobre el repartiment de la riquesa i l’augment de la població
Gallia Christiana
Història
Recull sistemàtic de documents sobre tots els bisbats i els monestirs de França amb llistes de bisbes i d’abats analitzades críticament.
L’obra és ordenada per regions eclesiàstiques i per diòcesis En fou l’iniciador Claude Robert el 1626 L’edició més completa, però, fou publicada del 1715 al 1865, amb una continuació del 1895 al 1920 a cura d’Ulysse Robert i JH Albanès Conté notícies d’interès per als territoris catalans de dellà els Pirineus
via romana de Capsacosta

Vista àeria de la via romana de Capsacosta
© Arxiu Fototeca.cat
Via d’època romana amb un traçat conservat de 6 km entre les poblacions de Sant Pau de Segúries (Ripollès) i la Vall de Bianya (Garrotxa).
Fou construïda per transportar els metalls extrets de les mines dels Pirineus fins al port de l’Empúries romana, i forma part d'un antic camí que unia l'Empordà amb la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir El 2015 fou declarada per la Generalitat de Catalunya bé cultural d'interès nacional en la categoria d'arqueologia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina