Resultats de la cerca

Fundat l’any 1991, disposa d’un equip que participa en el Campionat d’Espanya a tres bandes i a la primera divisió catalana Aconseguí la tercera plaça del Campionat de Catalunya en tres ocasions Ha organitzat quatre Campionats d’Espanya de primera categoria i una dotzena de Campionats de Catalunya de diferents especialitats i categories També fa cursos d’iniciació i perfeccionament amb professors com Esteve Mata o Francesc Fortiana Un dels seus jugadors més destacats és Armand Moreno, tercer en el Campionat d’Espanya a tres bandes 2004 Disposa de tres…

És una planta endèmica del País Valencià, que es fa a les brolles dels terrenys calcaris Serveix per a adobar olives

El sector nord del terme, suau i ondulat, s’eleva cap al sud, als contraforts de la serra, ocupada per boscs de pins El terme és travessat pel riu Mata Hi predomina el secà vinya per al raïm de taula, oliveres, garrofers, cereals El regadiu inclou sobretot cereals i hortalisses i arbres fruiters La propietat, molt repartida, és d’explotació directa Hi ha granges de porcs La població, que es mantingué estacionària des de mitjan s XIX en un miler d’habitants, ha experimentat una minva gradual La vila 699 h 2006, belgidans , 286 m…

Especialitzada en història, literatura i història de la cultura catalanes colleccions “Biblioteca de Cultura Catalana”, “Documents de Cultura”, “La Mata de Jonc”, en la traducció de clàssics universals “Clàssics Curial”, en edicions facsímils “Lletra Menuda” i “Documents de Cultura Facsímils”, en edició de texts “Autors Catalans Antics”, “Biblioteca Torres Amat”, etc, ha fet el diccionari Petit Curial enciclopèdic 1979 i edita el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana sis volums publicats entre 1980-86 de Joan Coromines Publica també revistes erudites com “Els Marges”…

Alumna de Carme Aranegui, feu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1993 El 1999 fou nomenada sotsdirectora del Museu de Prehistòria de València i cap del Servei d’Investigacions Prehistòriques El seu treball d’investigació s’ha centrat en l’estudi del món ibèric, particularment en el camp de la tipologia ceràmica, l’arquitectura i les formes d’ocupació del territori Entre els seus treballs destaquen Puntal dels Llops 1988, amb C Mata i El tossal de Sant Miquel de Llíria La antigua Edeta y su territorio 1995 L’…

Situació i presentació El terme municipal de Porqueres ocupa una superfície al pla de Banyoles la riba occidental de l’estany de Banyoles forma el límit oriental del terme, i ja dins del de Banyoles hi ha el petit estanyol de Porqueres El sector occidental del terme és accidentat pels contraforts nord-orientals del massís de Rocacorba, que són les serres de Pujarnol i de Sant Patllari 652 m més al N hi ha la serra del Ginestar El límit septentrional del terme coincideix parcialment amb el curs de la riera de Rodeja, afluent del Fluvià, i passa després pel collet de les Boixeres, que fa de…

Viu en llocs àrids i pedregosos de la regió mediterrània occidental

Era filla del vescomte Gastó VII de Bearn el 1290 aquest llegà els seus béns de Catalunya a la seva germana gran, Guillema, i, si aquesta moria sense descendència — com així fou — , aquests passarien a Margarida o a la germana Mata Guillema, vídua de l’infant Pere, germà de Jaume II de Catalunya-Aragó, cedí, però, els seus béns a aquest darrer, contra el testament patern 1302 Això fou causa de lluites contra el rei per part del seu marit mort el 1303 i del seu hereu, Gastó I de Foix, que acabà possessionant-se de l’herència dels Montcada en nom de la seva mare 1309, enfront dels…

Situació i presentació Des del Montalt vers Mataró coll de Can Xerrac arrenca la serra de Polseruc, que marca la divisòria d’aigües entre la riera de Can Llibre afluent de capçalera de la d’Argentona i la riera de Montalt o de Llavaneres, que passa pel poble de Sant Andreu i desemboca directament a la mar Altres torrents, com la riera del Balís límit amb Sant Vicenç, drenen el territori Comprèn, a més del cap municipal, el veïnat de la Vall, barris com Can Cabot d’Amunt, Can Sanç que no va tenir el desenvolupament típic dels barris marítims del Maresme, però en l’actualitat, gràcies al…

Al capdamunt del poble hi ha l’església parroquial de Sant Esteve i les ruïnes del castell de Bar , antic centre del Baridà, que, juntament amb els de Toloriu i d’Aristot, guardava l’entrada de la Cerdanya Aquest castell fou adquirit el 1366 per Roger Bernat, vescomte de Castellbò, i el 1396 fou ocupat pel rei Martí, durant la guerra contra el pretendent Mateu de Foix Durant la guerra de Successió fou ocupat per tropes alemanyes Al final del segle XIX, Bar formava encara un municipi Una carretera comunica aquest poble amb Toloriu i amb la…