Resultats de la cerca

Especialitzat en braça, es formà al Club Natació Molins de Rei i el 1982 passà al Club Natació Catalunya Fou nou vegades campió de Catalunya sis cops de 100 m 1978-81, 1983, 1984 i tres en 200 m 1978, 1979, 1980 En l’àmbit estatal fou tretze vegades campió d’Espanya quatre d’estiu, en 100 m 1978, 1979 i 1983, 1984, i nou d’hivern, en 100 m 1978, 1979, 1983, 1984, 1985, 200 m 1979, 1983, 1984 i relleus 4 × 100 m estils 1985 Fou internacional per Espanya i participà en els Jocs Mediterranis 1979 Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1980

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, assolí un Campionat d’Espanya de creuer classe I 1972 Competí en regates internacionals i donà una volta al món Fou fundador de l’Assemblea de Capitans de Iot i membre de la seva junta 1964-70, president del Comitè de Creuers de la Federació Catalana de Vela 1967-71 i president del Comitè Nacional de Creuers de la Federació Espanyola 1971-79 Fou també fundador i president de l’Associació Nacional de Creuers 1974-80 Rebé distincions, com la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989 i la medalla de bronze al mèrit esportiu de la…

Es formà al Club Natació Atlètic, amb el qual fou campió de Catalunya de segona categoria 1941 El 1944 passà al Club Natació Barcelona i s’hi proclamà onze cops campió estatal 1946-52, 1954, 1955, 1957, 1961 Fou quaranta-una vegades internacional per Espanya en el període 1947-57 i participà en els Jocs Mediterranis 1951, on fou campió, i en els Jocs Olímpics de Londres 1948 i de Hèlsinki 1952 El 1963 esdevingué entrenador de la selecció estatal, del seu club i més tard del Poblenou i del Montjuïc De la federació catalana rebé la medalla al mèrit esportiu 1953 i de l’espanyola,…

El 1951 s’afilià al Centre Gimnàstic Barcelonès CGB, on practicà la gimnàstica artística Posteriorment, exercí d’entrenador i jutge d’aquest esport en l’àmbit estatal Presidí el CGB 1980-85, i durant el seu mandat dinamitzà la secció de lluita i organitzà el Trofeu Gracià Cuesta També presidí la Federació Catalana de Lluita 1983-96, i participà en l’organització de les proves de lluita durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, per la qual cosa rebé una distinció de la federació internacional d’aquest esport També fou distingit amb la placa d’argent al mèrit esportiu 1983 i la…

Extrem esquerre del Club Egara de Terrassa i membre de la nissaga Amat Guanyà dues vegades la Copa d’Europa 1969, 1970, fou campió de lliga en cinc ocasions 1971-75 i aconseguí vuit Copes del Rei 1961, 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1973 Més assistent que no pas golejador, jugà quaranta-vuit partits oficials amb la selecció espanyola Fou també el primer membre olímpic de la família Amat juntament amb el seu germà Jaume Guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Roma 1960 i participà en els Jocs de Tòquio 1964 i Mèxic 1968 El 1960 rebé la medalla de plata al mèrit esportiu

Inicialment vinculat a la Joventut Excursionista Pensament, el 1926 fundà l’Agrupació Excursionista Terra i Mar TIM, de la qual fou president 1937-39, 1958-60, i fou un actiu dinamitzador d’activitats com l’escalada, el senderisme i l’esquí Collaborà en la construcció del refugi del TIM a la Molina, inaugurat el 1955 i batejat amb el nom de Pere Carné el 1987 Rebé la medalla al mèrit del muntanyisme de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la medalla Forjadors de l’Esport 1991 Els escaladors del TIM li van dedicar la primera ascensió a la paret de l’Ecos, la via Pere Carné

Amb el suport de BComú, CiU, el PSC i la CUP i l’abstenció de Ciutadans i el PP l’Ajuntament de Barcelona aprova revocar la Medalla d’Or a la infanta Cristina, germana del rei Felip VI i imputada en el "cas Nóos" A més, s’argumenta que no ha fet cap mèrit que justifiqui el guardó, que li va ser atorgat el 1997 La iniciativa se suma a les que el nou govern municipal té previst emprendre el 2016 per restar protagonisme als Borbó del nomenclàtor de la ciutat i amb la retirada del bust de Joan Carles I al juliol del 2015

Membre del Club Natació Sabadell, el 1967 es proclamà campiona de Catalunya en 100 m i 200 m braça, 200 m estils i 4×100 m estils, prova en què repetí títol 1968 Fou tres vegades campiona d’Espanya en relleus 4×100 m estils dos cops a l’estiu 1967, 1968 i un cop a l’hivern 1968 Fou vint-i-cinc vegades internacional, entre les quals participà en els Jocs Mediterranis 1967 El 1989 esdevingué entrenadora amb el grau de superior, i treballa en el Club Natació Granollers Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1968 i la de bronze de serveis distingits de la federació…

El 1969 fundà un club de judo a Olesa de Montserrat, i el 1971 obrí el Toledo Dong Yang a Sabadell, on forjà campions com Ireno Fargas i els seus fills Antonio i Miguel El 1976 disputà el Campionat d’Europa de Barcelona, però una lesió provocà la seva retirada de la competició Cinturó negre novè dan, fou el primer i únic mestre de l’Estat que aconseguí la màxima categoria del taekwondo Fou seleccionador català i espanyol fins que el 1989 ocupà la presidència de la Federació Catalana de Taekwondo És àrbitre de categoria internacional Rebé la medalla d’or 2010 al mèrit esportiu de…

Competí representant els clubs Su-Ba-Lee i Toledo Dong Yang El 1995 fou campió de Catalunya i d’Espanya júnior En categoria absoluta, assolí quatre títols catalans 1996, 1998, 2001, 2002 i un estatal 2000 També conquerí les medalles de plata 1994 i bronze 1996, 1999, 2001 en els Campionats d’Espanya Guanyà quatre vegades el Torneig Internacional Ciutat de Barcelona 1996, 1999, 2000, 2001 L’any 2000 disputà el Campionat d’Europa i la Copa del Món Exercí de tècnic al club Toledo Dong Yang i de seleccionador català Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu de la federació…