Resultats de la cerca

Militar de la marina francesa i de l’exèrcit espanyol, durant els darrers anys del s XIX i els primers del s XX, fou mestre de les sales d’armes barcelonines de Pardini, del Círculo Militar del Ejército y de la Armada, del Casino de las Clases y Soldados i de la Creu Roja Un dels seus deixebles fou Alfredo Conde Treballà com a redactor i corresponsal de les revistes illustrades Armas y Deportes, de Madrid Les Sports i L’Escrime et le Tir , de París, i Las Armas , de l’Havana Rebé la medalla d’or de la Creu Roja Espanyola i la creu de Cavaller del Mèrit Militar

Membre del Club Natació Montjuïc, fou especialista en proves de mig fons i guanyà tres Campionats d’Espanya en 800 m lliure 1971, 1973, 1974 Participà en el torneig juvenil d’Utrecht 1972 i en els Jocs Mediterranis 1971 Anys després s’integrà a la comissió tècnica de waterpolo de la Federació Espanyola de Natació Fou delegada de les seleccions estatals femenines des del Campionat d’Europa 1997, 2008, i en aquest últim l’equip es proclamà subcampió d’Europa El 2009 es feu càrrec de la presidència de la comissió de waterpolo de la Federació Catalana de Natació, que li havia concedit la medalla…

Debutà el 1992 com a membre del club Pratenc Associació d’Atletisme El 1993 rebé una beca per a accedir al CAR de Sant Cugat, on restà intern tres anys Guanyà una medalla d’or en salt de llargada als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i d’Atlanta 1996 Aconseguí també una medalla de bronze en triple salt als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000 La seva millor marca en salt de llargada enpista coberta és de 7,17 m, mentre queen pista descoberta és de 7,58 m Es retirà el 2000 L’any 2006 se li atorgà la medalla de bronze al mèrit esportiu

S’inicià al Club Patí Reus i participà per primer cop en una competició federada el 1972 Fou subcampiona d’Europa júnior a Espinho 1978 i medalla de bronze en les Copes d’Europa de Hanau 1978 i Venècia 1979 Participà en els europeus de Rotterdam 1979, Trieste 1980, Stuttgart 1981 i Venècia 1982 i en els Mundials d’Altenau 1979, Bogotà 1981 i Bremerhaven 1982 Fou escollida dues vegades millor esportista catalana per la Generalitat de Catalunya 1980, 1982 Rebé la medalla de plata al mèrit de la federació espanyola 1982 Un cop retirada inicià la seva etapa com a entrenadora També és jutgessa…

Membre del Club Natació Barceloneta, fou dues vegades campió de Catalunya de 1500 m lliure 1942, 1943 i assolí quatre victòries a la Travessia del Port de Barcelona 1933, 1936, 1939, 1943 En aquesta última i en les del 1941 i del 1942, en què arribà segon, fou considerat també campió de Catalunya de gran fons Fou campió d’Espanya de 1500 m lliure 1942 i de relleus 4 × 200 m lliure 1934 amb la selecció catalana En waterpolo, fou campió d’Espanya de segona categoria 1943 i subcampió de primera 1944 Fou distingit per la federació catalana amb la medalla al mèrit esportiu 1942

Especialitzat en braça, es formà al Club Natació MolinsdeRei i el 1982 passà al Club Natació Catalunya Fou nou vegades campió de Catalunya sis cops de 100 m 1978-81, 1983, 1984 i tres en 200 m 1978, 1979, 1980 En l’àmbit estatal fou tretze vegades campió d’Espanya quatre d’estiu, en 100 m 1978, 1979 i 1983, 1984, i nou d’hivern, en 100 m 1978, 1979, 1983, 1984, 1985, 200 m 1979, 1983, 1984 i relleus 4 × 100 m estils 1985 Fou internacional per Espanya i participà en els Jocs Mediterranis 1979 Té la medalla al mèrit esportiu…

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, assolí un Campionat d’Espanya de creuer classe I 1972 Competí en regates internacionals i donà una volta al món Fou fundador de l’Assemblea de Capitans de Iot i membre de la seva junta 1964-70, president del Comitè de Creuers de la Federació Catalana de Vela 1967-71 i president del Comitè Nacional de Creuers de la Federació Espanyola 1971-79 Fou també fundador i president de l’Associació Nacional de Creuers 1974-80 Rebé distincions, com la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989 i la medalla de bronze al mèrit esportiu de la…

Es formà al Club Natació Atlètic, amb el qual fou campió de Catalunya de segona categoria 1941 El 1944 passà al Club Natació Barcelona i s’hi proclamà onze cops campió estatal 1946-52, 1954, 1955, 1957, 1961 Fou quaranta-una vegades internacional per Espanya en el període 1947-57 i participà en els Jocs Mediterranis 1951, on fou campió, i en els Jocs Olímpics de Londres 1948 i de Hèlsinki 1952 El 1963 esdevingué entrenador de la selecció estatal, del seu club i més tard del Poblenou i del Montjuïc De la federació catalana rebé la medalla al mèrit esportiu 1953 i de l’espanyola, la placa d’…

El 1951 s’afilià al Centre Gimnàstic Barcelonès CGB, on practicà la gimnàstica artística Posteriorment, exercí d’entrenador i jutge d’aquest esport en l’àmbit estatal Presidí el CGB 1980-85, i durant el seu mandat dinamitzà la secció de lluita i organitzà el Trofeu Gracià Cuesta També presidí la Federació Catalana de Lluita 1983-96, i participà en l’organització de les proves de lluita durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, per la qual cosa rebé una distinció de la federació internacional d’aquest esport També fou distingit amb la placa d’argent al mèrit esportiu 1983 i la medalla…

Extrem esquerre del Club Egara de Terrassa i membre de la nissaga Amat Guanyà dues vegades la Copa d’Europa 1969, 1970, fou campió de lliga en cinc ocasions 1971-75 i aconseguí vuit Copes del Rei 1961, 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1973 Més assistent que no pas golejador, jugà quaranta-vuit partits oficials amb la selecció espanyola Fou també el primer membre olímpic de la família Amat juntament amb el seu germà Jaume Guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Roma 1960 i participà en els Jocs de Tòquio 1964 i Mèxic 1968 El 1960 rebé la medalla de plata al mèrit esportiu