Resultats de la cerca
Es mostren 698 resultats
Alins de Llitera
Poble
Poble del municipi de Sanui i Alins (Llitera), situat a la zona muntanyosa que separa la Llitera de la Ribagorça, a 664 m d’altitud al coster d’un turó, coronat per les restes d’una antiga fortificació.
Una carretera l’uneix amb Sanui Situat al límit lingüístic amb el castellà, els seus habitants parlen un català de transició, similar al de Sanui i al de Calassanç, anomenat ribagorçà a la comarca
cala Llentrisca
Cala
Cala prop del cap de cala Llentrisca
i del puig de cala Llentrisca
(413 m alt.), zona muntanyosa i molt escarpada que forma l’extrem SW de l’illa d’Eivissa (municipi de Sant Josep de sa Talaia).
Carrànima
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Carrànima
, del municipi d’Abella de la Conca (Pallars Jussà), al cim de la serra de Carrànima
, alineació muntanyosa de direcció E-W, limitada pels forats d’Abella i de Bóixols.
serra de la Grana
Serra
Alineació muntanyosa (1 092 m alt.), de direcció SW-NE, continuació cap al N del Cabeçó, que separa la foia de Xixona (la Torre de les Maçanes), a l’Alacantí, de la Marina Baixa (Relleu de la Marina).
serra de Valliplana
Serra
Sector de la dreta de l’Ebre de l’alineació muntanyosa que forma el congost de Barrufemes, aigua amunt de l’aiguabarreig de la Canaleta, entre els termes de Benifallet (Baix Ebre) i el Pinell de Brai (Terra Alta).
selva de Baviera
Serralada
Alineació muntanyosa del sud-est d’Alemanya, sector sud-occidental del massís hercinià de Bohèmia; s’estén entre les ciutats de Ratisbona i Passau i entre els rius Danubi i Regen, que la separen de la selva de Bohèmia.
Els pics més alts són el Breitenauriegel 1 127 m, el Hirschenstein 1 091 m i el Predigtstuhl 1 024 m És coberta d’una espessa vegetació Parc Nacional
muntanyes d’Atakora
Muntanya
Alineació muntanyosa de l’Àfrica, al nord de Togo i Benín, d’uns 300 km de longitud per uns 40 km d’amplada, formada per quarsites metamòrfiques molt plegades i erosionades i drenada pels rius Níger, Oti i Ouémé.
càntabre | càntabra
Història
Individu d’un grup de pobles preromans establerts a la costa del nord de la península Ibèrica, a la zona muntanyosa de l’actual província de Santander i part oriental d’Astúries des del riu Sella fins al Nerbion.
Entre les tribus càntabres cal esmentar els aurins, còncans, coniscs, morecans, orgenomescs, tamàrics, vadinians i velegians Hom troba en els càntabres un element bàsic preindoeuropeu i un altre de cèltic o indoeuropeu antic Tenien una cultura agrícola primitiva de tipus matriarcal Són esmentats per primera vegada el 195 aC el 151 aC foren aliats dels vacceus contra els romans A les ordres d’Afrani feren la guerra a favor de Sertori Foren aliats dels aquitans en llur guerra contra Juli Cèsar i els darrers hispànics sotmesos a Roma les anomenades guerres càntabres , contra els càntabres, els…
El marc geogràfic del romànic de la Llitera
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Llitera i el Baix Cinca amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Llitera 624,80 km 2 , situada a ponent del Segrià i la Noguera, és a dir, a ponent del territori català, està adscrita administrativament a Aragó, situació que es va establir a l’inici del segle XIV, ja que fins llavors havia format part del Principat de Catalunya Malgrat aquesta nova adscripció i del temps transcorregut des d’aleshores, aquesta comarca resta encara molt relacionada amb Catalunya, i en amplis sectors territorials es…
Venus
NIt a Venus amb infrarojos des de l'orbital Akatsuki (2016)
ISAS, JAXA
Astronomia
Planeta del sistema solar, el segon atenent la seva proximitat al Sol, situat després de Mercuri i abans de la Terra.
És l’astre més lluminós del firmament després del Sol i la Lluna La seva òrbita al voltant del Sol és pràcticament circular, amb una excentricitat de tan sols 0,007, la més petita de totes les òrbites planetàries, i un semieix major de 108,2 milions de km 0,723 UA Altres característiques del seu moviment són la poca inclinació 3° 23' de l’eix de rotació respecte al pla de l’òrbita, que fa que no es produeixin fenòmens estacionals com els de la Terra, i la llarga durada del dia venusià , 117 dies terrestres, que com a conseqüència fa que el moviment del Sol pel firmament del planeta sigui molt…