Resultats de la cerca

Fill d’Eduard d’Anglaterra, el Príncep Negre , i successor del seu avi Eduard III Durant la seva minoritat governà el seu oncle Joan de Gant, recolzat en la noblesa, però no pas en la clerecia ni en el poble, que, oprimit pels imposts, atiat pels lollards i per les predicacions de Wycliffe i més que res per la gran por que produí la Pesta Negra, es revoltà diverses vegades Watt Tyler, 1381 Inicià el seu govern personal el 1388 Procurà la pau amb França i hagué de fer cara a les lluites amb la noblesa, que l’afebliren Enric de Lancaster Enric IV, fill de Joan de Gant, desembarcà a Anglaterra…

Baró d’Herbers Fill segon i successor de Jerónimo Ram de Viu y Liñán i segon comte de Samidor com a successor del seu germà consanguini Ventura Ram de Viu i Baillet Aferrissat absolutista, fou corregidor de Castelló de la Plana En morir Ferran VII residia a València, des d’on anà a Morella i, d’acord amb el coronel governador de la plaça, Carlos Victoria, s’alçà en armes a favor del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó novembre del 1833 El governador de Tortosa, Manuel Bretón , es presentà davant Morella, obligà els conjurats a fugir i l’ocupà 9 de desembre Ram de Viu s’internà a Aragó i,…

Fill del ric financer i marquès Jean-Joseph de Laborde, en començar la Revolució Francesa 1789 fou enviat a Àustria, on serví com a lloctinent del regiment dels hússars de Kinsky Bohèmia Viatjà per molts països i tornà a França uns quants anys després Guia de Napoleó durant la guerra d’Espanya 1808 i durant la d’Àustria 1809, fou ajudant major de la guàrdia nacional 1814 i director del servei de ponts i calçades del departament del Sena Essent diputat per París 1822, s’oposà a la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a la península Ibèrica Intervingué en la insurrecció…

Ciutadà honrat de Barcelona Conegut amb el nom de Josep Mas de Roda , lluità en la darrera guerra contra Lluís XIV, a la Garrotxa El 1695 li fou concedit el privilegi de cavaller del Principat Juntament amb JPuig de Perafita, Bac de Roda i Carles Regàs, preparà la insurrecció austriacista del 1704 Confinat a Lleida pel virrei filipista Fernández de Velasco, es posà al servei del rei arxiduc Carles III així que aquest arribà davant de Barcelona 1705 Rebé el privilegi de noble a les corts de Barcelona 1706 i defensà la ciutat durant el setge del 1706 Participà en operacions bèlliques posteriors…

De jove es traslladà a Olesa de Bonesvalls Alt Penedès, on es casà el 1921 i construí casa seva, anomenada cal Cacauero 1925 amb motiu del sobrenom que rebia de jove En aquesta població prosperà primer en el negoci de la calç, que transportava a altres poblacions Posteriorment entrà també en el sector forestal Es guanyà un gran reconeixement per la seva honestedat, tant en el tracte amb els clients com amb els treballadors El 1932 inicià la construcció de les Voltes actual biblioteca, on installà el magatzem de l’empresa Regidor per Esquerra Republicana de Catalunya, en iniciar-se la Guerra…

Se n'han conservat les actes editades el 1957 i una curta relació de Bonastruc Desmaestre La llengua emprada en la disputa sembla que fou l’aragonès Fou convocada per Benet XIII, i serviren de minuta 24 tesis redactades per Jeroni de Santa Fe Més de 20 rabins de Catalunya i d’Aragó foren obligats a assistir-hi i a discutir els arguments de Jeroni de Santa Fe per provar que els escrits jueus avalaven la vinguda del Messies al començ de l’era cristiana, i més endavant a perfilar la personalitat i l’obra del Messies Les 7 darreres sessions es dedicaren a criticar els “errors” del Talmud Des de…

Era fill d’un metge de Ceret i, confiat a un oncle seu eclesiàstic, es traslladà a París, on féu la carrera eclesiàstica al seminari de Saint Sulpice, sota la direcció de Dupanloup, de qui esdevingué auxiliar a partir del 1854 en la direcció del seminari Nomenat aquest bisbe d’Orleans 1856, el seguí i fou nomenat vicari general Des del 1857 intervingué en la creació de les escoles d’Orient i Séria, formà part del consell d’administració, amb Lavigerie, i posteriorment en fou director 1861 En ésser Lavigerie arquebisbe d’Alger, anà amb ell al concili I del Vaticà, i el 1872 esdevingué auxiliar…

Al llarg dels segles següents eixamplà els seus dominis i fundà un veritable organisme politicoterritorial garantit per una notable xarxa de fortificacions Els seus membres lluitaren, primer, contra Gènova Obizzo Malaspina el Gran, mort el 1185 i contra el comú de Piacenza, que amenaçava la possessió familiar d’Ornamala i que els obligà a acceptar la conciutadania de Piacenza i a retre vassallatge de la major part de llurs castells als poderosos governs comunals El domini efectiu dels Malaspina fou reduït als territoris de la Lunigiana El 1221 fou feta la divisió d’aquests territoris entre…

D’origen manxú el seu nom personal era Yehe Nara, fou concubina de l’emperador Xianfeng, i en donar-li un fill passà al rang de muller principal Mort l’emperador, aquest fill regnà nominalment amb el nom de Tongzhi 1862-74 Cixi, que havia estat nomenada corregent amb l’altra emperadriu Cian, exercí el poder efectiu, ajudada per un fidel del seu clan, Yong Luo Mort Tongzhi, collocà al tron un nebot, Guangxu Fins a la seva majoritat, Cixi consolidà el seu poder 1887 El 1889 es retirà al Palau d’Estiu, però continuà influint sobre Guangxu, mediatitzat per l’educació confucianista El 1898, quan l…

Fill de Vespasià i germà de Tit, a qui succeí Defensà el limes contra els pobles bàrbars, es desplaçà ell mateix al Danubi i al Rin i creà els Camps Decumans 83 Alhora, el seu general Agrícola inicià ofensives contra els caledonians a Escòcia Rebutjà els nòmades que amenaçaven les províncies nord-africanes L’any 85 es nomenà censor perpetu, inicià una política interior d’afrontament amb el senat i reorganitzà l’administració tot això assenyalà el canvi cap a un règim autoritari dominatio basat en l’enfortiment de l’autoritat de l’emperador La seva política de confiscacions, i…