Resultats de la cerca

Prengué l’alternativa a Castelló de la Plana el 1956 D’estil molt elegant amb la capa i la muleta, tingué un persistent defecte a l’hora de matar Es retirà l’any 1983 Fou el torero espanyol que més vegades torejà a Mèxic, amb un total de 155 A la plaça Monumental de Barcelona torejà 243 vegades Fou comentarista en les corrides televisades i professor de l’Escola Taurina de Madrid

Rebé de Lluís XI de França la castellania d’Òpol, però aviat prengué partit per Joan II de Catalunya-Aragó i defensà Perpinyà contra els francesos 1475 Obligat a exiliar-se en rendir-se la plaça, els seus béns foren confiscats El 1493, després de la reincorporació dels comtats de Rosselló i Cerdanya a Catalunya, fou nomenat per Ferran II procurador reial governador dels comtats 1494 i portantveus de general governador

Era criada d’una fonda quan Constanci I Clor la prengué com a concubina d’ella tingué un fill, Constantí I el Gran, el qual, arribat al poder, conferí a la mare el títol d’Augusta Convertida al cristianisme 313, féu construir basíliques a Roma, Constantinoble i a Terra Santa La llegenda li atribueix el trobament de la creu de Crist La seva festa se celebra el 18 d'agost

Prengué part en les batalles de Fleurus 1794, Altenkirchen 1796 i Stockach 1799 Napoleó, el qual ell ajudà en el cop d’estat del 18 de brumari, el féu senador 1800 i mariscal de l’imperi 1804 La presa de Danzig 1807 li valgué el títol de duc de Danzig Lluità a la península Ibèrica, al Tirol i a Rússia La seva muller, Cathérine Hübscher, fou la cèlebre Madame SansGêne

Prengué part en la guerra de 1914-18, enrolat a les legions txecoslovaques, a Rússia, que ell evocà en Zelezny vlk ‘El llop de ferro’, 1920 Autor de nombrosos contes i novelles, amb una gran força dramàtica i capacitat d’invenció Entre les seves obres es destaquen Svatý Václav ‘Sant Venceslau’, 1912, peça dramàtica, i Velblood uchem jehly ‘El gos de la segona companyia’, 1923, narració per a infants

Dirigit per Miquel Maura, sostingué polèmiques amb “La Autonomía” 1884 i, sobre la Institución Mallorquina de Enseñanza, amb “El Isleño” i “El Palmesano” 1885 Des del 1887 en fou director Antoni M Alcover i prengué un to integrista A la segona època fou dirigit per Artur Sarmiento, Bartomeu Singala i Francesc Antich Desaparegué davant l’oposició de la jerarquia eclesiàstica Publicà un almanac i un suplement literari 1880-86

Els seus membres es reunien al voltant d’Antonio Becadelli dit il Panormita Anomenada primer Academia Alfonsina i aviat també Panormitana , en morir Beccadelli passà a ésser presidida i animada per Giovanni Pontano, de qui prengué el nom definitiu Dedicà principal atenció a treballs filològics i reuní les principals figures literàries de la ciutat Sannazzaro, etc Dissolta a mitjan segle XVI, ressorgí al començament del XIX, però amb objectius diferents

Prengué part en la primera guerra Carlina, durant la qual ascendí a capità, i en la segona arribà a coronel i a general de brigada Contribuí a apaivagar la insurrecció d’Alcoi, i per la seva victòria sobre les forces carlines manades per Cucala fou ascendit a general de divisió 1875, i, més tard, per les seves campanyes al Principat, a tinent general Fou diputat i senador pel partit liberal

Heretà del seu germà Guiu I de Jerusalem la senyoria de Xipre 1194 i es proclamà rei El 1197 fou nomenat rei de Jerusalem per raó del seu casament amb Isabel I, vídua de Conrad de Montferrat i d’Enric II de Xampanya Ajudat pel croats alemanys, prengué Beirut als sarraïns A la seva mort 1205, Xipre passà al seu fill Hug, i Jerusalem a la seva fillastra, Maria de Montferrat

Destacat purità que prengué part activa en la campanya a favor de la clausura dels teatres anglesos, fet que defensà en l’obra Histriomastix 1632 Acusat de difamar la reina Enriqueta Maria, fou empresonat i mutilat Amb el triomf dels puritans rebé indult a la seva pena perpètua 1660 Defensà els drets de Carles II i a partir d’aleshores produí la seva millor obra Brevia Parlamentaria Rediviva 1662