Resultats de la cerca

Fundat el 2003, acull esportistes d’alt nivell de Catalunya i de l’estat espanyol per formar-los en piragüisme d’aigües braves i esquí de fons Té les seves installacions al Parc Olímpic del Segre i disposa d’un canal d’aigües tranquilles i un d’aigües braves, tant d’iniciació com de competició, dos remuntadors mecànics, un circuit d’esquí de rodes, sala d’entrenament i residència per a esportistes

Aprofita l’aigua del Segre a través del canal de Seròs , el qual té la presa al N de la ciutat de Lleida i un curs de 27 km a través de la riba esquerra del riu és regulat pel pantà d’Utxesa o de Secà Fou una de les primeres obres hidroelèctriques dutes a terme 1914 per la Barcelona Traction després FECSA Produeix anualment una mitjana de 205 milions de kWh

Té el seu origen a la sortida del pantà de l’Arròs, i discorre en direcció N-SE pel sector oriental del municipi A prop de l’indret de lo Toll de Montagut, rep per l’esquerra les aigües de la séquia dels Reguers Al seu pas sota la N-II, a uns 500 m del Segre, convergeix amb la séquia Major, punt on comencen la séquia de la Noguera i el torrent d’Alcarràs

Vida El 1913 arribà a Barcelona com a actor al costat de l’operador Giovanni Doria amb la casa Film de Arte Español, filial de la productora romana Cines Interpretà papers en El hijo del mar , La luz que vuelve i Sangre gitana , tots tres de Doria del 1913 Quan la productora tancà decidí continuar la seva carrera, tant d’actor com de director, a Catalunya i realitzà principalment melodrames a la italiana i serials d’aventures En les primeres cintes que dirigí estigué a les ordres de la Cabot Films, que el contractà el 1915 juntament amb Fructuós Gelabert i Alfons Tormo Redención 1915, La…

És situat a la dreta del Segre, a la seva confluència amb el riu de la Llosa, que divideix el nucli antic, enfilat al Tossalet, del més modern, a la vora de la carretera de la Seu a Puigcerdà Sorgí d’una farga o martinet com a poble és documentat al s XVI, quan la seva església de Sant Eloi, avui parroquial, depenia de la de Montellà Històricament depengué de la senyoria del capítol d’Urgell

És encimbellada a l’esquerra del Segre L’església parroquial de Sant Sadurní és esmentada ja el 839 L’antic castell de Montellà fou de la senyoria del capítol d’Urgell Donà nom al municipi fins que Martinet passà a ocupar la capitalitat del nou terme, anomenat oficialment Montellà i Martinet , després que li fou annexat el 1970 l’antic terme de Víllec i Estana Dins l’antic terme és esmentat també l’antic Castellbò de Baridà

Fou fundada el 1891 per Francesc Gomis i Soler El 1909 hom hi installà una central elèctrica destinada al forniment de Montserrat, Monistrol, Olesa, etc, adquirida per la Companyia Hidràulica del Segre fou abandonada després dels aiguats del 1971 L’església neoromànica de la Colònia, dedicada a la Mare de Déu del Roser, és obra d’Alexandre Soler i March, i fou inaugurada l’any 1930 El campanar de forma quadrada fou aixecat l’any 1960

Pioner del piragüisme a Lleida S’inicià en la pràctica esportiva a divuit anys Construí la seva pròpia piragua i fou un dels primers a baixar de Balaguer a Lleida pel Segre Fou un dels organitzadors del primer Campionat de Catalunya de piragüisme que se celebrà al pantà de Selles A la dècada dels seixanta exercí com a vocal de la Federació Lleidatana de Piragüisme Fou un dels promotors del Club Cadí Canoë-Kayak, creat el 1964

Lluità a la primera guerra Carlina a la vall del Segre, al Solsonès i a la Noguera El 1834 dominava la zona de Ponts, i el seu prestigi semblava destinar-lo a substituir en el comandament suprem el general Juan Antonio Guergué, però fou designat Ignasi Brujó Ocupà Àger 1835 Fou sorprès a Vilanova de Meià pel coronel Niubò l’any 1836 i afusellat a Cervera La seva partida prosseguí la lluita, conduïda pel seu fill Josep Borges

El sector centrat per l’antiga parròquia de Sant Pere de Madrona s’estén al NW del terme, travessat pel riu de Madrona que neix prop de Clarà, dins el terme de Castellar de la Ribera, i desguassa al Segre aigua avall de Castellnou de Bassella És cobert per grans boscos de pinassa, pins blancs i alzines i els conreus es localitzen a les clarianes de les masies, molt escampades El nucli central té dues masies habitades eventualment i vers el S, la de Sangrà, habitada L’antiga església parroquial Sant Pere era una bella i àmplia…