Resultats de la cerca
Es mostren 1055 resultats
Vetus Latina
Nom donat a les diverses versions llatines de la Bíblia —itàlica, gal·licana, hispànica, africana— anteriors a la Vulgata, fetes sobre el text dels Setanta i sobre diverses recensions del Nou Testament grec.
Nombrosos fragments foren editats críticament per Paul Sabatier 1743-49, obra continuada per una institució ecumènica radicada al monestir de Beuron Suàbia des del 1949
càmera plenòptica
Fotografia
Aparell basat en el sistema de visió dels insectes, que consisteix a captar diferents versions de cada part d’una escena i processar-les posteriorment per tal de crear la imatge final.
Aquest sistema recull, a més de la intensitat de la llum, la direcció dels raigs lluminosos que entren per l’objectiu Per aquest motiu també s’anomenen càmeres de camp de llum La tecnologia emprada en les càmeres pleòptiques es basa en l’addició d’una matriu de microlents en el recorregut de la llum Aquesta matriu se situa en algun punt proper al pla focal de l’objectiu i el sensor es colloca just darrere Cada microlent actua com els ommatidis dels ulls compostos i capta una part de l’escena Aquest tipus de càmeres permeten enfocar les imatges, a diferents plans, després de fer-les També…
mar Roja
Mar
Braç de l’oceà Índic que s’estén de l’estret de Bāb al Mandab a la península del Sinaí, separant Àsia i Àfrica (2.600 m de fondària).
Al N, amb la península del Sinaí, forma els golfs d’'Aqaba i de Suez Estructuralment forma part del gran sistema de fosses tectòniques, que s’estén per l’Àfrica oriental fins a la vall del Jordà Rift Valley Deu el nom a les taques vermelles algues que apareixen a certes èpoques a la superfície Voltat de regions desèrtiques, rep poca aigua dolça, per la qual cosa té una forta salinitat més del 4% i una alta temperatura Les costes són baixes i arenoses Abunden les illes i els baixos corallins en cinturons adjacents a la costa illes Farasān, Dahlak, etc Principal ruta marítima dels antics, fou…
himne nacional
Literatura
Música
Cristianisme
Himne que simbolitza una nació o un estat.
Als segles XVIII i XIX, en crear-se les diverses nacionalitats, molts cants patriòtics adquiriren aquesta categoria, com la Marsellesa 1792, La Brabançonne 1830, etc A Catalunya, l’any 1870 l’associació Jove Catalunya proposà l’adopció, a la manera d’himne nacional, de la cançó popular Els segadors , que fou efectivament emprada com a tal per la República Catalana 1931 i per la Generalitat de Catalunya fins el 1939 Prohibit durant el franquisme, hom tendí a emprar d’altres cançons en substitució, com la Balanguera , La Santa Espina , El cant dels ocells , El cant de la senyera , de l’Orfeó…
Gace Brulé
Música
Trobador francès, un dels més destacats i a la vegada més prolífics del final del segle XII.
Vida Membre de la petita noblesa, rebé la protecció de Geoffroi II, comte de Bretanya, de la seva cunyada Maria de França, comtessa de Brie i de Xampanya, de Lluís, comte de Bloie, i de Thibaut I, comte de Bar Se li atribueixen seixanta-nou cançons, de cinquanta-set de les quals es conserva la música d’algunes hi ha diverses versions Les nombroses referències a les seves cançons en la literatura de l’època i les imitacions que se’n van fer, parlen per elles mateixes de la seva popularitat La fama li vingué més pel seu respecte de les convencions de l’època que no pas per l’…
Walter Frye
Música
Compositor anglès.
Vida No es coneix gairebé res sobre la seva vida Probablement es tracta del ’Walter cantor’ que apareix empleat al cor de la catedral d’Ely des del 1443 fins al 1466 Degué mantenir algun vincle amb la cort borgonyona Gairebé tota la seva música ha sobreviscut en manuscrits continentals, malgrat que el seu estil sembla més proper a la producció musical anglesa que a la del continent i probablement mai no sortí d’Anglaterra Les seves composicions tingueren molta difusió a Itàlia, sud d’Alemanya, Bohèmia i Hongria, i foren utilitzades com a cantus firmus pels més eminents compositors del moment…
La Dolores
Cinematografia
Pel·lícula del 1908; ficció de 12 min., dirigida per Enric Giménez i Lloberas [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama, Barcelona ARGUMENT La peça homònima 1892 de Josep Feliu i Codina GUIÓ EGiménez, FGelabert MUNTATGE I FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Melcior, Mercedes Marsal Dolores, Sr Gallart Llàtzer, Joaquim Carrasco, Vicenç Sirvent, Josep Vives, Ferran Bozzo ESTRENA Madrid, 1911 Sinopsi Després de quedar-se orfe, Dolores fuig a Calataiud víctima de comentaris difamatoris Llàtzer, enamorat de la noia, sempre està disposat a defensar-la Apareix en escena Melcior, un…
Carmen
Cinematografia
Pel·lícula del 1913; ficció de 106 min., dirigida per Augusto Turchi [dir. art.], Giovanni Doria [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Film de Arte Español Barcelona ARGUMENT L’òpera homònima 1875 de Georges Bizet, a partir de la novella 1845 de Prosper Mérimée GUIÓ El llibret d’Henri Meilhac i Ludovic Halévy FOTOGRAFIA GDoria blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Margueritte Sylva Carmen, André Habay José, Joan Rovira Escamillo ESTRENA Barcelona, març del 1914 Sinopsi L’acció se situa a Sevilla, al principi del segle XIX Carmen, una venedora de cigars, veu com el seu amor per don José, un sergent del regiment de Dragons, no és correspost Detinguda en una baralla, sedueix José amb la finalitat de…
Bilbao
Cinematografia
Pel·lícula del 1977-78; ficció de 90 min., dirigida per Josep Joan Bigas Luna.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Luna Films Pepón Coromina, Figaró Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JJBigas Luna FOTOGRAFIA Pedro Aznar Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Carles Riart MUNTATGE Anastasi Rinos MÚSICA Iceberg i versions d’altres músiques SO Joan Quilis INTERPRETACIÓ Àngel Jové Leo, María Martín María, Isabel Pisano Bilbao, Jordi Torras l’oncle, Pepita Nonell la tia, Fancisco Falcón el macarró de Bilbao, Mara Molins la cosina, Pep Castelló el cosí, Betty Bigas Luna la neboda ESTRENA Barcelona, 06071978 en castellà 14011985 en català, Madrid, 04081978 PREMIS…
Josep Mallorquí i Figuerola
Cinematografia
Guionista.
Vida A partir del 1939 inicià una prolífica activitat com a autor de novelles populars de diversos gèneres, que sovint signava amb pseudònim En alguns casos foren adaptades a la pantalla La casa de las sonrisas 1947, Alejandro Ulloa, Dos cuentos para dos 1947, Lluís Lucia i El secreto de Tommy 1953, Antonio del Amo Reclamat pel productor Eduardo Manzanos, el 1954 s’installà a Madrid per treballar com a guionista de westerns inspirats en un dels seus personatges literaris més populars i prolífics El Coyote i La justicia del Coyote , ambdós de Joaquín Luis Romero-Marchent del 1954 i basats en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina