Resultats de la cerca

Fill d’un saxofonista, es crià a Boston i, ben petit, començà a tocar la bateria A deu anys inicià estudis amb Alan Dawson El 1962, després d’haver-se donat a conèixer, sobretot tocant amb Sam Rivers, marxà a Nova York per treballar amb Jackie McLean L’any següent entrà al quintet de Miles Davis amb qui treballà set anys El 1969 formà el grup Lifetime, conjunt que, amb membres canviants, es mantingué durant una dècada A part, collaborà amb músics com Chick Corea, Gil Evans i Sonny Rollins Durant els anys vuitanta i noranta actuà principalment amb el seu propi quintet Williams,…

Entre els dibuixants de la primera època, que s’estén fins a la guerra civil, sobresurten Ricard Opisso, Serra i Massana, Manuel Urda, LFortón, Antoni Utrillo, OSoglow, Marí Benejam, Artur Moreno i Tínez A la segona època, iniciada el 1941, hi continuaren molts dels mateixos dibuixants A més de la sèrie Los grandes inventos del TBO , procedent de l’etapa anterior, destacà la de La familia Ulises , prototips de la família petitburgesa catalana de postguerra creada pel director de la revista Carles Bech i el dibuixant Marí Benejam Nous dibuixants destacats foren Joaquim Muntañola, Josep Coll,…

Comunista des del 1933, participà durant la Segona Guerra Mundial en la constitució d’un moviment de resistència contra els nazis Fou empresonat 1951-54 en entrar en contradicció amb el grup estalinista de Rákosi El 1956 esdevingué cap del govern favorable a l’URSS que reprimí l’alçament d’octubre-novembre d’aquell any i primer secretari del Partit Socialista Obrer Hongarès Havent renunciat el càrrec de primer ministre el 1965, restà com a home fort del règim, flexibilitzà l’economia a partir del 1968 i promogué una discreta liberalització política i cultural La crisi econòmica dels anys…

Professor de literatura anglesa, ha publicat diversos assaigs com Entre la ploma i el fusell premi Carles Rahola 1980, Mil nou-cents vuitanta-quatre Radiografia d’un malson 1984, La setmana tràgica de 1937 1987, John Langdon-Davies 1897-1971 Una biografia anglocatalana premi Fundació Congrés de Cultura Catalana 1991, “Mites i felicitat dels catalans” de Langdon-Davis 1997 i el recull d’articles periodístics Amants i altres estranys 1999 Posteriorment ha publicat, entre d’altres,  Centelles les vides d’un fotògraf, 1909-1985  2006,  No fer res i altres ocupacions  2007,  Històries…

Professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna URL Formà part del collectiu Joan Orja amb J-A Fernández i J Subirana, amb el qual publicà Fahrenheit 212 Una aproximació a la literatura catalana recent 1989, que a finals dels anys vuitanta mostra la presència d’una nova generació a la literatura catalana Entre els anys 1987 i 1998 fou director d’Edicions Proa Ha estat impulsor, l’any 1999, de la publicació trimestral Idees Revista de temes contemporanis   Com a crític i assagista collaborà habitualment a La Vanguardia i l’ Avui Ha tingut cura de l’edició i pròleg de l’obra…

Gimnasta entre el 1974 i el 1977, formà part del gimnàs Eurhytmia i del Patronat Esportiu de Vilanova i la Geltrú i practicà la gimnàstica entre el 1974 i el 1977 Fou campiona d’Espanya de segona categoria 1974 i campiona de Catalunya de primera 1975 Un cop retirada fou entrenadora del Club Gimnàstica Vilanova, del Centre de Tecnificació de la Foixarda i del CAR de Sant Cugat, i tingué a les seves ordres campiones d’Espanya i atletes olímpiques com Marta Artigas, Encarna Adsuar, Núria Belchi, Susana Garcia i Elisabeth Valle Als anys vuitanta fou capitana de la selecció estatal i…

Es formà a Piera, on anà a viure als dos anys A divuit anys debutà a la màxima categoria amb el Club Esportiu Laietà Després jugà, gairebé sempre a la divisió d’honor, amb l’Igualada Hoquei Club, el Club Tennis Barcino, el Reial Club Deportiu Espanyol, el Club Hoquei Caldes –al qual també entrenà i amb el qual es proclamà campió de primera divisió–, el Club Patí Calafell, l’Sfèric de Terrassa en dues etapes, el Cerdanyola Club d’Hoquei i el Club Hoquei Santa Perpètua Ja retirat, presidí el comitè d’hoquei de la Federació Espanyola de Patinatge al començament dels anys vuitanta i…

Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del també periodista Tomàs Garcia Arnalot, s’inicià al Collegi Sant Miquel, marxà una temporada al CH Layetano, i passà al CT Barcino, on debutà a la primera divisió la temporada 1958-59 Fitxà pel Reus Deportiu 1963-79, on formà part de la plantilla més exitosa en la història de l’entitat Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72 i set Lligues 1966-72 També assolí quatre Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Fou 138 cops internacional amb la selecció espanyola, amb la qual conquerí quatre Campionats del Món 1966,…

Llicenciat en ciències de la informació, dirigí i presentà diversos programes de ràdio i televisió combinant habitualment el periodisme esportiu i l’humor en clau de paròdia Entre els programes radiofònics destacà Força Barça , emès per la Cadena Rato durant els anys vuitanta i on es retransmetien partits del Futbol Club Barcelona Parallelament presentà, a Televisió Espanyola de Catalunya, Força Barça , programa en to humorístic on es parodiaven esportistes i dirigents del món de l’esport Presentà també el programa Al Ataque a Antena 3 1992 i Força Barça i Ja hi som 1994-98 a…

Inaugurada el 2 de juliol de 1994, ocupa l’antic mercat d’Agramunt projectat per l’arquitecte Pere Domènec i Torres, construït en l’emplaçament d’un antic convent mercedari després de la Guerra Civil Espanyola, i abandonat els anys vuitanta Amb una superfície construïda de 650 m 2 , aprofita l’estructura de l’antic mercat, format per una gran nau envoltada de porxades laterals, on s’exposa la relació de l’artista amb el poble i seu entorn natural i humà, especialment en el gran espai central ocupat pel gran Mural de les quatre estacions i per les installacions  La cabana i L'era Hi ha també…