Resultats de la cerca
Es mostren 330782 resultats
casino de joc
El casino de Montecarlo, al principat de Mònaco
© B. Llebaria
Jocs
Establiment de luxe, de caràcter recreatiu, autoritzat oficialment per a la pràctica de jocs d’atzar.
La denominació sorgí a França a la fi del s XIX en restringir el govern el joc boule , ruleta, bacarà, trente et quarante als casinos de determinades estacions balneàries, termals o climàtiques Prengueren ben aviat gran anomenada, al costat del Gran Casino de Montecarlo, a Mònaco, els de Vichy i Deauville s’estengueren també amb aquesta denominació per alguns països llatins al Lido Venècia, a Sant Sebastià País Basc, a Viña del Mar Xile A Barcelona hom intentà, el 1932, de convertir en casino de joc el de l’…
Viladecavalls de Calders

Església vella de Sant Pere de Viladecavalls (Calders)
© C.I.C.-Moià
Poble
Poble del municipi de Calders (Moianès), al SW del terme, aigua avall de la riera de la Golarda, en territori trencat, poblat de pins, vinyes i conreus de secà.
Tingué l’origen a l’alta edat mitjana en un turó 364 m alt de l’esquerra del riu, emplaçament primitiu de l’església parroquial de SantPere de Viladecavalls , traslladada modernament vora la Colònia Jorba, únic nucli de població del terme
castell de Montjuïc
Pont d’accés al castell de Montjuïc de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Fortalesa construïda al cim de la muntanya de Montjuïc (Barcelona).
Ja des del segle XI consta que hi havia una torre de guaita fou comunicada amb la ciutat de Barcelona per una carretera iniciada el 1607 Amb motiu de la guerra dels Segadors , el 1640, hom hi erigí un fort provisional i possiblement una obra avançada vers el Llobregat, dita Llengua de Serp era format per un quadrilàter irregular amb dos petits baluards i dos migs baluards Fou ampliat el 1694 englobant el vell fort amb tres baluards, que ocupaven tot el cim de la muntanya Des del 1652 la ciutat n'havia perdut la propietat Durant la guerra de Successió , Jordi de Hesse-Darmstadt se n'emparà i…
vescomtat de Cerdanya

Els vescomtes de Cerdanya
©
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic comtat de Cerdanya.
El primer vescomte conegut és Adalelm, mencionat el 862 El 913 ho era Ramon I, i el 925 l’hauria succeït Remesari, fill de Guilesinda, parenta del comte Miró II Els comtes cerdans tenien semblantment delegats i lloctinents elegits per ells en els pagi de Conflent i de Berguedà A la segona meitat del segle X el vescomtat de Cerdanya esdevingué hereditari i vinculat a un patrimoni familiar El títol i el feu foren transmesos des d’aleshores d’una manera regular de pares a fills en l’ordre següent Bernat I 966-~983, Sunifred 983-…
vescomtat de Pallars

Els vescomtes de Pallars
©
Geografia històrica
Jurisdicció de l’antic comtat de Pallars.
No hi ha notícia personal de cap vescomte fins al segle XI, però mentre els comtes de Tolosa regien la zona n’hi mantingueren un És insegur, per la presència simultània de diversos germans, que els comtes independents se’n servissin Amb la divisió del comtat 1010 en Jussà i Sobirà, ja apareixen documentats Generalment al costat dels comtes de Pallars Jussà, el veïnatge dels vescomtes d’Àger al sud els restà relleu El primer vescomte conegut és Ató 1015-22, probablement bastard del comte Sunyer I tenia béns a Enviny, Cardós i Morreres i figura a la dotació de la germana del comte Guillem II,…
morera de paper

Branca de morera de paper
Chiyako92 (cc-by-3.0)
Botànica
Jardineria
Petit arbre caducifoli i dioic, de la família de les moràcies, de fulles ovades i serrades, de flors masculines en inflorescències amentiformes i flors femenines en glomèruls i d’infructescències vermelloses.
Arbre ornamental i d’ombra, és nadiu de l’Àsia oriental i de la Polinèsia, on l’escorça, un cop neta i batuda, és utilitzada com a tela
conca de Dellà

Conca de Dellà amb els pobles de Gavet de la Conca (dreta) i Fontsagrada (esquerra)
© Fototeca.cat
Sector de la conca de Tremp
, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, que rep aquest nom per contraposició a la conca de Deçà
, on hi ha el cap de la comarca, Tremp.
El centre d’aquest sector és la vila d’Isona, al municipi de la qual anomenat oficialment Isona i Conca de Dellà foren agregats el 1970 els de Conques, Benavent de la Conca, Figuerola d’Orcau i Sant Romà d’Abella
barra de torsió

Esquema de funcionament d’una barra de torsió
© Fototeca.cat
Transports
Tipus de ressort constituït per una barra d’acer de gran esveltesa, feta treballar a torsió.
Pot ésser utilitzada en els automòbils com a element elàstic de la suspensió — en substitució de les ballestes o molles helicoidals— o bé com a element estabilitzador, per tal de reduir el balanceig del vehicle durant els viratges Quan fa de ressort, acostuma a encastar-se un dels seus extrems a la carrosseria mentre que l’altre és fixat sobre el suport de la mànega de la roda quan fa de barra estabilitzadora , és muntada transversalment a la llargada del vehicle i els seus extrems van fixats als…
estany de Banyoles
Nenúfars a la riba de l’estany de Banyoles
© Arxiu Fototeca.cat
Estany
Llac del NE de la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany).
De forma de vuit i amb una superfície d’1075315 m 2 , té, de nord a sud, una longitud de 2080 m, una amplada, que varia segons el lloc, entre 730 i 235 m i una profunditat que va de 6 m, al llindar que correspon a la part més estreta, a 62 m al fons d’un embut situat a la part meridional En aquesta part presenta, al seu voltant, tretze estanyols de petita extensió entre d’altres, els de la Cendra, del Vilar, gros i petit de Montalt, de Porqueres, de la riera Castellana, de ca n'Ordis, etc Es nodreix de deus subterrànies molt regulars, que li aporten uns 600 litres d’aigua per segon Assentat…
cala de Biniparratx

Vista de la cala de Biniparratx
© CIC-Moià
Cala
Cala de la costa meridional de l’illa de Menorca, al terme de Sant Lluís, urbanitzada.