Resultats de la cerca

Educat a París i a Chartres 1136-47, deixeble d’Abelard, fou amic d’Adrià IV i de Tomàs Becket, l’assassinat del qual presencià Fou bisbe de Chartres 1176 Estudiós de la lògica aristotèlica en el Metalogicon 1159, sostingué la idea teocràtica en el Policraticus 1159, primer tractat polític medieval

Fou contrabaix de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona, des de la seva fundació 1847, i professor del conservatori del Liceu, càrrecs als quals es reincorporà el 1858 després de passar, vers el 1853, pel Théâtre des Italiens París i d’actuar a Londres i a Peterburg

Estudià a Bèrgam i Milà i visqué a París fins que fou mobilitzat el 1914 Establert a Barcelona el 1926, hi exposà repetidament a les sales Gaspar i La Pinacoteca Conreà el paisatge, la figura i, especialment, la pintura de flors Colorista destacat, sobresortí en l’ús de l’espàtula

Estudià amb DAlard al conservatori de París, on guanyà el primer premi de violí el 1857 Actuà per Europa i Amèrica Compongué més d’una cinquantena d’obres Destaquen Danzas españolas 1878, Aires gitanos 1878 i Introducción y Tarantela 1899 Alguns compositors, com ÉLalo, MBruch i CSaint-Saëns, li dedicaren obres

Anà a París, on fou deixeble de JFBlondel De retorn a Berna, hi construí l’Hôtel de Musique 1768, avui restaurant, i la Bibliothekgalerie 1775, que fou aterrada l’any 1908, però de la qual subsisteix la façana, convertida en font monumental La influència francesa és evident en totes dues obres

Fou un intèrpret i ensenyant de renom a París en 1790-97, i la seva òpera Romeu i Julieta 1790 obtingué un èxit remarcable S'establí posteriorment a Peterburg, on dirigí l’orquestra de la cort Compongué set concerts per a piano i una seixantena de sonates per a violí

Estudià química a Glasgow i a París i medicina a Edimburg Exercí la medicina a Belfast i des del 1845 fins al 1879 fou professor de química al Queen's College Treballà en la liqüefacció dels gasos i en definí els conceptes de temperatura i pressió crítiques, i també en termoquímica

Era posseïdor d’una bona tècnica i donà un gran impuls a la seva especialitat El 1855, juntament amb Josep Dardé i els fabricants de pianos Boisselot i Cia, assolí nombrosos premis en l’exposició internacional de París, fet que evidencià la importància de l’ebenisteria catalana de l’època

Des del 1908 fou redactor i collaborador de la revista humorística Satirikon , de tendència liberal i, desapareguda aquesta, de Novij Satirikon , fundada pels bolxevics Emigrà a París després de la revolució del 1917 Satiritzà la vida burgesa amb un humor festiu que contrasta amb l’amarguesa habitual de l’humor rus

Es formà a París i amb Pere Viver Pel seu humor, en la línia de Cornet i Junceda, collaborà com a dibuixant en les revistes i diaris En Patufet , En Virolet , Catalunya Ràdio , El Matí i Esplai Publicà la biografia Junceda, home exemplar 1958 i Els tòpics de l’humorisme 1961