Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
escombrall
Oficis manuals
Instrument consistent en un pal llarg amb un raspall o una baieta a l’extrem, amb què el forner frega el terra del forn, de dins a fora, per netejar-lo del carbó, la cendra, etc, que hi resta després de cremar la llenya.
Hom acostuma a mullar el raspall o la baieta per evitar que es cremi
zoe
Zoe de decàpode macrur de l’ordre dels nedadors Gennedas sp
© fototeca.cat
Biologia
Fase larvària dels crustacis malacostracis de desenvolupament indirecte que ve després del naupli i precedeix la metazoea, amb set parells d’apèndixs toràcics, abdomen llarg però sense apèndixs, antenes i antènules curtes i sense flagel, i maxil·lípides acabats en forca i amb funció natatòria.
No hi ha veritables brànquies, que són substituïdes en llur funció per les parts membranoses del cefalotòrax
amarar
Indústria tèxtil
Tenir llarg temps submergides en basses d’aigua les tiges de lli, cànem, jute i altres vegetals fibrosos per fer-ne fermentar les parts llenyoses, de manera que es transformin i es dissolguin les gomes i resines i hom en pugui separar les fibres.
De l’amarar en aigua corrent se'n diu enriuar
santanell
Oficis manuals
Disseny i arts gràfiques
Nom que reben diversos instruments emprats per a traçar angles de diferents obertures, que consisteixen essencialment en dos regles articulats per un de llurs extrems o amb una peça corredissa que hom pot desplaçar al llarg de la ranura de què van proveïts ambdós regles.
Segons els oficis, hom els anomena també fals escaire , capserrat o salta-regle
ceba marina
Ceba marina
Ori Fragman's TrekNature (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les liliàcies, de bulb ovoide molt gros amb túniques vermelloses, fulles oblongues, fins a 80 cm de llargària, basals, i flors blanques o una mica rosades agrupades en un llarg raïm que pot atènyer 100 cm d’alçària.
Viu en erms i brolles de les comarques litorals, des del Baix Ebre fins al migjorn valencià, i és particularment abundosa a les Illes Té propietats cardiotòniques de tipus digitàlic, i ja havia estat usada per l’antiga medicina egípcia i grega
manguilatge
Indústria tèxtil
Operació d’acabament de teixits, principalment de cotó i jute, en la qual hom sotmet a una pressió determinada, durant un temps més o menys llarg, la peça de roba enrotllada en un cilindre, de manera que la pressió actua sobre tota la peça alhora.
El manguilatge produeix un abrillantament del teixit i uns efectes tornassolats
quena
Quena
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent format per un tub de canya -d’uns 30 o 40 cm de llarg- amb dos nusos (el superior, tallat per a formar el cantell; l’inferior, parcialment obert), proveït de cinc o sis forats més un altre per al polze.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de buf directe al tub, tipus flauta amb ranura o tall També anomenada flauta dels Andes, és una de les flautes més antigues en ús de les cultures sud-americanes, especialment a Xile i al Perú De sonoritat clara, pot fer fàcilment dues octaves Per a produir el so, l’instrumentista ha de conduir amb els llavis l’aire contra el cantell obert o ranura de l’extrem superior del tub El tipus antic d’aquest instrument també havia estat construït d’os, terra cuita o metall Instrument molt popular de la música andina, sovint és utilitzat en duet de flautes…
regles de Woodward i Hoffmann
Química
Cos de teoria elaborat per R. B. Woodward i R. Hoffmann l’any 1965, per a predir la possibilitat de realització, tèrmicament o fotoquímicament, d’una reacció mitjançant un mecanisme concertat, atenent a la conservació de la simetria orbital tot al llarg del procés.
Parteix de la teoria simple d’orbitals moleculars, la qual té en compte únicament el signe de la fase dels orbitals moleculars Les reaccions concertades ocorren amb facilitat quan existeix congruència entre les característiques de simetria dels orbitals dels reactius i les dels productes En un sentit general, pel que fa a les reaccions pericícliques tèrmiques, les regles de Woodward i Hoffmann estableixen que aquestes reaccions són permeses per la simetria, en l’estat fonamental, quan el nombre total de components suprafacials en els quals els dos nous enllaços es formen al mateix costat d’un…
Panamà
Estat
Estat de l’Amèrica Central, que comprèn la part més meridional i més estreta de la regió dels istmes i és banyada al N, tot al llarg de 760 km, per l’Atlàntic i al S, per 1.220 km, pel Pacífic; limita a l’W amb Costa Rica i a l’E amb Colòmbia; la capital és la ciutat de Panamà.
La geografia física En passades èpoques geològiques la regió ístmica de Panamà s’estenia bastant més àmpliament i fou reduïda al seu estat actual per un moviment de submersió Ho testimonien tant la topografia dels fons submarins com la irregularitat de les costes, on abunden les ries Quasi tot el territori és muntanyós, ja que les parts baixes han estat envaïdes per la mar Petites planes s’estenen al vessant del Pacífic, com les de David i de Santiago, que són les àrees més fèrtils i riques del país En el centre-oest del país es desenrotlla una serralada, fins uns 150 km, aproximadament, del…
Sant Andreu de la Barca
Vista aèria de Sant Andreu de la Barca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat a la dreta del Llobregat..
Situació i presentació A llevant, el Llobregat fa de divisòria amb el municipi de Castellbisbal A septentrió confronta, en part per la riera de Palau, amb la llenca de Castellbisbal que és a la dreta del riu i amb Martorell A ponent, des de l’esperó dels Tres Termes límit també amb Martorell, per la costa de la Dama 211 m, el Pi Tallat 256 m una prolongació d’aquesta muntanya vers l’interior del municipi conforma el serrat d’en Canals i el turó de les Ànimes 216 m, termeneja amb el municipi de Castellví de Rosanes A migdia, pel serrat del Cap del Sàbat 153 m, que pren el nom d’un bandoler…