Resultats de la cerca

Inaugurada el 1991, disposa de 51 pistes, 16 remuntadors, 205 canons de neu i dos parcs de surf 2011 Disposa també de dues escoles d’esquí El 1998 s’inaugurà el telecadira biplaça Puig Falcó, que remunta els esquiadors fins a la cota esquiable més alta de la serralada pirinenca cap de les Raspes Roies, 2751 m

Entrà a formar part del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1908-10 i després del Futbol Club Barcelona 1911-14 Jugà en la posició de davanter i de migcampista Amb l’equip blaugrana disputà 33 partits i marcà 20 gols Fou campió de Catalunya 1913 i d’Espanya 1912, 1913 Jugà dos partits amb la selecció catalana

Fou un dels jugadors fonamentals de la primera era daurada del FC Barcelona, amb el qual fou tres vegades campió d’Espanya 1926, 1930, 1932 i sis vegades campió de Catalunya 1926-30, 1932 Amb la selecció espanyola jugà el partit inaugural de l’Estadi Olímpic de Montjuïc El 1930 jugà dos partits amb la selecció catalana

Membre del Club Femení i d’Esports, promogué l’esport femení a Catalunya Fou campiona d’Espanya de 80 m tanques i salt de llargada 1931 i de Catalunya en la primera prova 1932 Establí dos rècords catalans de 80 m tanques 1931 i la plusmarca estatal de salt de llargada amb 4,60 m 1932

Membre del Club Gimnàstic de Tarragona, guanyà set Campionats de Catalunya en llançament de javelina 1924-27, 1929-31 i dos en llançament de pes 1926, 1927 També fou sis vegades campió d’Espanya en llançament de javelina 1925-27, 1929-31 Establí quinze rècords catalans i nou estatals en javelina, amb una millor marca de 53,16 m

Defensa, jugà al Futbol Club Barcelona 1958-64 Posteriorment formà part del Voltregà 1964-67, del Club Patí Vilanova 1967-70 i del Club Hoquei Mataró 1970-72 Guanyà una Copa d’Europa 1966, una Lliga 1965, tres Copes 1963, 1965, 1968 i dos Campionats de Catalunya 1960, 1965 Amb la selecció espanyola fou campió del món 1964

Membre del Club Esportiu Mediterrani, guanyà dos cops la Copa Catalana 1995, 1996, un cop el Campionat de Catalunya 1996, cinc cops el Campionat d’Espanya de primera divisió 1992-96 i participà en quatre Copes d’Europa de clubs 1993-96 També fou setze vegades internacional amb la selecció espanyola i competí en els Campionats d’Europa 1995

Fou timoner del Reial Club Marítim de Barcelona a la dècada de 1940 A partir del 1951 fitxà pel Barcelona Club de Rem Formà part de les embarcacions de quatre i de vuit que assoliren els Campionats de Catalunya 1944, 1949 i d’Espanya 1944, 1950, 1951 També fou campió d’Espanya en iol de dos 1952

La història, amb variants, explica els amors contrariats entre la noble i rica Isabel de Segura i el plebeu Diego Marsilla Diego demana un termini per a conquerir honors i merèixer la mà de la noia, però quan retorna, triomfant, ella acaba de casar-se amb un altre els dos joves moren consumits per la impossibilitat de llur amor

Presidit per Carles Güell i de Sentmenat ingressà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD , per la qual obtingué dos diputats 1979, però, a darrera hora, el gros del partit abandonà el procés d’unificació del centrisme català per la seva excessiva dependència de Madrid i el 1981 s’integrà en els rengles de Convergència Democràtica de Catalunya