Resultats de la cerca

Fundat el 1913, els seus components anaren variant al llarg dels anys El primer violí fou Adolf Busch 1913-52, que donà el seu nom al conjunt El lloc de segon violí l’ocuparen successivament Fritz Rothschild 1913, Karl Reitz 1919-21, Gösta Andreasson 1921-45, Ernest Drucker 1946 i Bruno Straumann 1946-52 Karl Doktor 1913, Emil Bohnke 1919-21, Karl Doktor 1921-45 i Hugo Gottesmann 1946-52 foren els violistes, i Paul Grümmer 1913-30 i Hermann Busch 1930-52, els violoncellistes Digne successor del llegendari Quartet Joachim, fou un dels quartets més importants de la primera meitat del segle XX i…

Defensa central conegut com Frank de Boer , jugà a l’Ajax d’Amsterdam durant nou temporades 1988-98 i s’incorporà al FC Barcelona 1999-2003, juntament amb el seu germà bessó Ronald Fou campió de Lliga en la primera temporada Posteriorment jugà amb el Galatasaray 2003, el Glasgow Rangers 2004, l’Al-Rayyan 2004-05 i l’Al-Shamal 2005-06, on es retirà Internacional neerlandès en 112 ocasions, jugà dues Copes del Món 1994, 1998 i tres Eurocopes 1996, 2000, 2004 S’inicià com a entrenador essent assistent de Bert van Marwijk en la selecció dels Països Baixos en el Mundial del 2010 Fou…

A divuit anys ja va establir un nou rècord d’Europa júnior 8,05 m i el 1980, amb vint anys, va fer el seu millor salt 8,23 m, un rècord d’Espanya que es mantingué dinou anys Tot i les freqüents lesions, que van limitar la seva llarga trajectòria, guanyà medalles de plata als europeus a l’aire lliure 1982 i als de pista coberta 1981, 1989 Fou 50 vegades internacional amb la selecció espanyola Participà en tres Jocs Olímpics Moscou 1980, Los Angeles 1984 i Seül 1988, on assolí la cinquena posició També competí en els Mundials del 1983, en què aconseguí la setena posició, i del 1987…

Educat a Londres, al principi dels anys quaranta es desplaçà als Estats Units Estudià musicologia a les universitats de Nova York i Princeton, i hi obtingué els doctorats respectius el 1943 i el 1950 Fou professor en diverses universitats americanes, entre les quals la de Califòrnia a Berkeley, on també fou catedràtic de musicologia 1960-63 Principal figura de la generació successora dels fundadors de la musicologia nord-americana, destacà per les seves aportacions a la recerca amb el seu estil de crítica enèrgica i la seva prosa flexible El seu primer llibre, Opera as Drama Nova York, 1956,…

Estudià literatura i història de l’art a les universitats de Viena i de Graz A partir del 1908 exercí com a crític de "Die Zeit" i poc després entrà com a assistent a l’Institut d’Història de l’Art de la Universitat de Viena, on romangué fins el 1912 Fou llibreter durant uns quants anys i, entre el 1926 i el 1935, bibliotecari de la collecció Anthony van Hoboken, a Viena El 1939 es veié obligat a emigrar a Anglaterra i s’establí a Cambridge El 1947 obtingué la nacionalitat britànica, però quatre anys més tard retornà a Viena S’especialitzà en la música dels autors vienesos i…

Estudià teologia a Heidelberg i musicologia a Leipzig, on fou deixeble de K Straube i H Riemann Es doctorà en musicologia el 1912 Fou organista municipal a Jena 1906 i a Kiel 1918-23 En aquesta darrera ciutat impartí la docència a la universitat des del 1928 i contribuí decisivament a la dinamització de la vida musical organitzà festivals musicals dedicats a JS Bach i GF Händel i feu conèixer obres de compositors del segle XX Donà ple suport al govern nazi i dirigí la Hochschule für Music de Berlín on, seguint la ideologia marcada pel partit, vetà l’accés a músics d’origen jueu Durant el…

Dotada d’unes grans condicions per a la música, a cinc anys oferí un concert a Alger Estudià amb Marcel Ciampi al Conservatori de París, centre on el 1950, amb catorze anys, aconseguí el primer premi de piano Tres anys després resultà vencedora en el Concurs de Piano Claire Pagès La relació de concursos en què ha estat premiada inclou el Concurs Long-Thibaud de violí i piano 1953, Concurs Internacional de Música de Ginebra 1954, Concurs GB Viotti 1955, Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1956, Concurs Internacional de Piano F Busoni 1959 i Concurs Internacional de Piano Van Cliburn…

Quan tenia cinc anys la seva família es traslladà a Viena, on inicià els estudis a l’Acadèmia de Música A deu anys debutà en un concert a la sala del Musikverein Amplià els estudis de piano amb Bruno Seidhofer El 1961 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Música de Munic, juntament amb el Wiener Trio, amb qui collaborà assíduament Progressivament ha deixat de banda la música de cambra per centrar-se en el repertori concertístic per a piano A partir de l’obtenció de dos importants premis, la Medalla Lipatti 1962 i el Premi Especial Van Cliburn 1966, inicià les gires…

Començà els estudis de piano a set anys a Alemanya Entre el 1960 i el 1969 fou alumne d’Irene Slavin a la Hochschule de Karlsruhe, ciutat on s’havia traslladat la família el 1952, i després, del 1970 al 1973, amplià estudis privadament amb Vlado Perlemuter a París L’any 1973 fou premiat al Concurs Internacional de Piano Van Cliburn i el 1975 aconseguí el primer premi en el Concurs Maurice Ravel a París Ultra la seva activitat com a pianista i també com a director, ha treballat com a presentador de programes i debats radiofònics musicals i ha participat en alguns films de temàtica…

Es fundà el 1968 en una sessió celebrada al Reial Club de Golf el Prat, substituint l’anterior delegació de Catalunya i Balears de la Federació Espanyola Els clubs fundadors foren Sant Cugat, Terramar, Llavaneres, Cerdanya, el Prat i Pals Els primers objectius, després d’elaborar els estatuts, van ser el foment de les llicències, l’establiment del calendari de competicions i la promoció del golf femení Anys més tard, creà el primer camp públic de Catalunya, el Camp de Golf de Sant Joan, a Rubí Entre els seus presidents han destacat Santiago Fradera, Santiago Fisas, Manolo Armet i…