Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Lucien Bonaparte
Història
Tercer fill de Carlo Maria Buonaparte.
President del consell dels Cinc-Cents 1789, preparà amb Josep Bonaparte el cop d’estat del 18 brumari i participà en l’elaboració de la constitució de l’any VIII Després d’haver ocupat el ministeri de l’interior, en fou allunyat amb una ambaixada a Madrid 1800-01, durant la qual dirigí entre bastidors la “guerra de les taronges” Havent topat amb l’emperador, s’establí a Roma 1804 Obtingué del papa el principat de Canino Fou autor d’unes Mémoires , de poesies i d’estudis arqueològics
Ranuccio Bianchi Bandinelli
Art
Arqueologia
Arqueòleg i historiador de l’art.
Fou professor d’història de l’art antic a diverses universitats italianes fins el 1965 Com a director general d’antiguitats 1945-48 tingué cura de la reorganització dels museus italians i de la restauració dels monuments malmesos per la guerra Posteriorment dirigí l’escola nacional d’arqueologia i la publicació collectiva Enciclopedia dell’arte antica, classica e orientale 1958-1967 D’entre els seus treballs sobresurten Storicità dell’arte classica 1943 L’arte romana nel centro del potere 1973 La fine dell’arte antica 1970 i Dall’elenismo al medioevo 1975
Josep Bertran i Ros

Retrat de Josep Bertran i Ros, rector de la Universitat de Barcelona a l’any 1853-55, realitzat per A. Reynés
© Fototeca.cat
Història del dret
Magistrat.
Fill de Francesc Bertran i Cortada, fabricant barceloní, i pare del jurisconsult Felip Bertran i d’Amat Participà en la guerra del Francès Presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i fou membre de la de Bones Lletres de Barcelona 1841 Com a alcalde, el 1843 gestionà la rendició de la ciutat a les forces del govern del general Espartero El 1844 fou nomenat president de l’audiència i, el 1853, rector de la Universitat de Barcelona Autor de treballs sobre temes econòmics, preconitzà la creació d’un banc hipotecari 1854
Herbert Ernest Bates
Literatura anglesa
Novel·lista i narrador anglès.
A vint anys publicà la novella The Two Sisters ‘Les dues germanes’, 1925 Durant la Segona Guerra Mundial fou pilot de la RAF, i de les seves experiències sortiren diverses narracions És autor de les novelles The Poacher ‘El caçador furtiu’, 1935, Love for Lydia ‘Amor per Lydia’, 1951, The Sleepless Moon ‘La lluna insomme’, 1956, The Darling Buds of May ‘Els estimats brots de maig, 1958, The Wild Cherry Tree ‘El cirerer bord’, 1968, The Triple Echo 1970 i The Song of the Wren ‘La cançó del fraret’, 1972
Pau Barceló i Faix

Pau Barceló i Faix
© Fototeca.cat
Fotografia
Fotògraf.
Abans de la guerra civil de 1936-39 realitzà preferentment reportatges i retrats L’any 1950 reprengué l’activitat amb treballs publicitaris i com a retratista Es relacionà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i fotografià tots els muntatges de la companyia i s’especialitzà com a fotògraf d’espectacles i de concerts L’important arxiu que reuní sobre aquests temes fou venut a l’Institut del Teatre, on es coneix amb el nom d’Arxiu Barceló També collaborà en la illustració de llibres, preferentment els de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Oskar Kokoschka
Pintura
Literatura
Pintor i escriptor austríac.
Rebé la influència de l’Art Nouveau, especialment de GKlimt Introduït en els ambients artístics i literaris de Viena, pintà retrats i escenes d’aquesta societat A partir del 1901 participà activament en la revista d’avantguarda “Der Sturm” i conreà un expressionisme propi, de tècnica rica en colors i barreja d’evocacions fantàstiques amb escenes realistes Així com a la postguerra del 1918 pintà cicles de temes bíblics i simbòlics, a la postguerra del 1945 pintà els horrors de la guerra Com a literat escriví drames expressionistes
Borís III de Bulgària
Història
Política
Rei dels búlgars.
Succeí el seu pare Ferran I en abdicar aquest, el 1918 Pel maig del 1934 acceptà l’establiment d’un govern dictatorial Aconseguí el retorn de la regió de la Dobrutja meridional per part de Romania El 1941 s’adherí al pacte tripartit i permeté l’entrada de les forces alemanyes al seu país Evità, però, de declarar la guerra a l’URSS Aconseguí de salvar la major part de la comunitat jueva de Bulgària dels intents nazis de deportació i extermini Hom creu que fou assassinat pels ocupants
Pere Màrtir Bordoy i Torrents
Filosofia
Historiografia
Historiador de la filosofia, especialitzat en el Pròxim Orient.
Estudià lletres i fou secretari redactor de la secció de ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i secretari de la Societat Catalana de Filosofia 1923 Després de la guerra civil de 1936-39, ja vidu, fou ordenat sacerdot i fou professor del seminari conciliar de Barcelona Collaborà a “Estudis Franciscans”, “Criterion” i “La Paraula Cristiana” amb estudis sobre el pensament franciscà, com Les escoles dominicana i franciscana en “Lo somni de Bernat Metge” 1926 Sobre temes orientals publicà Aplec d’estudis bíblics i orientals 1901 i Els Pobles d’Orient 1919
Mare de Déu del Pont d’Orís (Gavet de la Conca)
Art romànic
Malauradament no ens han pervingut notícies històriques d’aquesta capella, que fou destruïda en fer-se les obres de la central de Gavet Abans de la guerra civil del 1936-39 s’hi celebrava un important aplec De l’església de la Mare de Déu del Pont d’Orís només resta el perímetre dels seus murs, completament ocupats per ruïnes i bardisses, que permeten veure que era un edifici d’una sola nau, amb un absis semicircular, construït amb un aparell rústec de cÀrreu molt irregular, que no permet una datació precisa
Frederic Escofet i Alsina
Historiografia catalana
Militar.
Comissari general d’Ordre Públic durant els fets d’Octubre del 1934 Fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per la de cadena perpètua Alliberat arran del triomf del Front Popular 1936, tingué una participació destacada durant la guerra civil, al final de la qual s’exilià Recollí les seves experiències en els dos volums d’ Al servei de Catalunya i de la República I La desfeta 6 d’octubre de 1934 i II La victòria 19 de juliol de 1936 1973, a més de nombrosos articles