Resultats de la cerca
Es mostren 15848 resultats
aluminosi
Construcció i obres públiques
Pèrdua de resistència del formigó fet amb ciment aluminós als esforços de compressió.
La pèrdua de resistència resulta del fet que, amb el temps, es formen fases hidratades cristallines i amorfes en els aluminats de calci que componen aquest ciment aquestes fases, inestables, es transformen en substàncies estables que alteren la composició inicial del ciment i, per tant, la seva resistència D’altra banda, a les bigues de formigó armat fetes de ciment aluminós, els canvis químics que aquest experimenta originen la despassivació de les armadures, que esdevenen molt més vulnerables a la corrosió electrolítica A Espanya, hi ha un nombre elevat d’habitatges, construïts…
règim hidràulic
Construcció i obres públiques
Geografia
Conjunt de les circumstàncies que es presenten en cada tram de la conducció d’un líquid, atenent en especial a les condicions de contacte amb un gas, persistència, uniformitat, estabilitat i propagació d’ones.
Des del punt de vista de la persistència, hom anomena règim permanent en contraposició a règim variable aquell en què no es produeixen variacions amb el temps de les condicions dins del tram Des del punt de vista de la uniformitat, hom anomena règim uniforme aquell que té unes condicions idèntiques en tota la llargada del tram, i règim variat aquell en què aquestes condicions varien d’una secció a una altra del tram Hom distingeix entre règim laminar i règim turbulent, segons que les partícules del líquid segueixin trajectòries sensiblement paralleles adaptades a la geometria…
punt triple
Geologia
Punt o petita regió on es troben tres plaques litosfèriques.
Poden estar involucrats un conjunt de tres límits convergents fosses oceàniques, tres límits divergents rifts continentals o oceànics —dorsals—, tres límits passius falles transformants, o algunes combinacions entre aquests tipus de límits Un punt triple pot ésser estable, amb la qual cosa roman relativament fix, o inestable, quan la seva posició i configuració varien ràpidament durant el temps geològic Un punt del tipus RRR, per exemple, representa la unió de tres rifts o tres dorsals, com el cas del rift d’Àfrica, el de la mar Roja i el del golf d’Adén, que coincideixen a la…
Francesc Danvila i Collado
Historiografia catalana
Economista i escriptor.
És autor de diverses novelles històriques sobre temes valencians, que tractà de documentar al més fidelment possible D’ací el seu interès pels estudis històrics i arqueològics, als quals dedicà bona part del seu temps En aquest sentit, publicà el llibre Elementos de la Historia de Valencia i El tesoro de Montealegre Apuntes sobre las antigüedades del Cerro de los Santos , un conjunt d’articles que aparegueren en el periòdic de Madrid El Tiempo i, poc després, en Las Provincias de València Fundà les revistes El Iris 1848 i La Cartera 1849 Conjuminant la seva tasca com a economista…
Jack Teagarden
Música
Trombonista i cantant nord-americà.
Pertanyent a una família de músics, durant la seva infantesa començà a estudiar piano i trombó i d’adolescent tocà en diverses bandes locals El 1928 es traslladà a Nova York, on entrà en la banda de Ben Pollack i també actuà amb Louis Armstrong, amb qui enregistrà Knockin’a Jug 1929 Durant el període 1933-38 formà part de l’orquestra de Paul Whiteman i després, fins el 1946, actuà amb la seva pròpia big band , amb la qual gravà Wolverine Blues 1940 Del 1946 al 1951 fou membre del conjunt All Stars, de Louis Armstrong Un cop abandonat el grup, seguí treballant, en solitari o bé al capdavant d’…
Emmanuel Feuermann
Música
Violoncel·lista austríac nacionalitzat nord-americà.
Amb pocs anys es traslladà amb la seva família a Viena on fou deixeble d’A Walter Es perfeccionà a Leipzig amb J Plengel Debutà amb només onze anys en un concert amb l’Orquestra Simfònica de Viena que dirigia F Weingartner i a l’edat de setze anys ja impartia classes al Conservatori de Colònia El 1923 tornà a Viena i des del 1929 al 1933 fou professor de la Hochschule de Berlín L’any 1934 debutà als Estats Units, en un concert a Nova York dirigit per B Walter El 1941 el nomenaren professor de l’Institut Curtis de Filadèlfia Sovint formà part de trios amb A Schnabel i B Huberman i també amb A…
Joan Orts i Roman
Historiografia catalana
Advocat i escriptor.
Doctor en dret, industrial, professor de llengua i literatura, acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i cronista oficial d’Elx, dedicà gran part del seu temps a l’estudi i la divulgació dels valors historicoartístics de la seva vila nadiua Així, publicà, a més de nombrosos articles, Desventura y misterios de la Dama de la Alcudia 1948 i Descripción emotiva del Misterio de Elche 1951 Però la seva obra més important, escrita per encàrrec de la Junta Nacional Restauradora del Misterio de Elche, és Guión de la Fiesta o Misterio de Elche 1943, de…
Frank Sinatra
Música
Cantant i actor nord-americà d’origen italià.
Conegut amb el pseudònim de La Veu , Frank Sinatra fou un dels millors crooners del segle XX Influït per Billie Holiday i Bing Crosby, s’inicià cantant en importants orquestres i a partir de l’any 1942 començà a enregistrar discos i a definir la seva personalitat com a cantant de balades i mig temps, amb una imatge elegant i una veu de baríton impecable Entre els seus temes més populars hi ha My way , I’ve got you under my skin o Strangers in the night Sinatra també actuà en el cinema, al principi en musicals i posteriorment en films dramàtics obtingué un Oscar com a actor…
premi El lector de l’Odissea
Premi literari de narrativa en llengua catalana que convocaren anualment, des del 1999 fins el 2018, la Llibreria l’Odissea de Vilafranca del Penedès, l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
Relació d'obres i autors guardonats 1999 La ciutat dels àngels , d’Albert Mas-Griera 2000 Contracorrent , de Jordi Font-Agustí 2001 Disseccions , de Jordi de Manuel 2002 La pregària del diable , de Jordi Cabré 2003 Com és que el cel no cau , de Vidal Vidal 2004 Ànima de llop , de Llorenç Capdevila 2005 L’engany de Casp , de Xavier Renau 2006 L’alé del búfal a l’hivern , de Neus Canyelles 2007 desert 2008 El cos deshabitat , d’Esperança Camps 2009 El noi de Sarajevo , de Jordi Cussà 2010 Breu tractat sobre les illusions òptiques , de Carles Zafón 2011 Olives picants , d’Anna Monreal 2012 El…
velocitat reproductiva bàsica
Medicina
Mesura del nombre d’infeccions produïdes, com a mitjana, per un individu infectat quan s’inicia una possible epidèmia.
Quan, al principi de les epidèmies, s’aplica a poblacions teòricament lliures de la malaltia, sense immunitat prèvia i en les quals cap mena de tractament evita el contagi, la determinació de la velocitat reproductiva bàsica permet predir la velocitat i el ritme de propagació de la malaltia en el temps Un cop iniciada l’epidèmia, la mesura esdevé la velocitat reproductiva efectiva en integrar el resultat de les mesures aplicades contra l’epidèmia Es considera que amb una velocitat reproductiva inferior a 1 menys d’un contagi per persona infectada, els contagis tendeixen a…