Resultats de la cerca
Es mostren 90646 resultats
regne de Dénia

El regne de Dénia
© Fototeca.cat
Història
Taifa independent que comprenia aproximadament el territori dels antics contestans.
Reis de la taifa de Dénia Fou constituïda per Muǧāhid al-Muwaffaq , esclau amirita de Còrdova, estirp dels Banū Muǧāhid, a la mort del califa Musammad II 1010 Limitava inicialment amb Xàtiva, Oriola i Múrcia Muǧāhid, conquerí les Balears 1015 i intentà prendre Sardenya 1016 El regne de Dénia sembla que s’expandí fins a Tortosa vers el 1023, i que atacà per mar Barcelona 1018 El 1076, caigué a les mans del rei de Saragossa al-Muqtadir, i vers el 1090, i per dos anys, el Cid el sotmeté La taifa desaparegué amb la conquesta dels almoràvits vers el 1092 Culturalment, la…
speaker
Política
President de la Cambra dels Comuns, al Regne Unit.
Elegit pels diputats, dirigeix els debats parlamentaris, vetlla pel compliment de les normes que els regeixen i, en general, és el defensor de les potestats i els privilegis dels diputats
Aucassin et Nicolette
Peça francesa anònima (~1200) pertanyent al gènere dels chantefables
.
Alterna la prosa, per a ésser recitada, i el vers, destinat al cant Tracta dels amors de Nicolette, una captiva comprada als sarraïns, i d’Aucassin, fill del comte Garin
Franz Xaver Haberl
Música
Musicòleg alemany, un dels més destacats del segle XIX.
Recuperà les obres de Palestrina i R de Lassus, i feu passos en favor de la reforma de la música religiosa S’educà a Passau, on, a vint-i-dos anys, fou mestre de capella de la catedral i director musical del seminari El mateix any 1862 inicià la publicació de les obres de Palestrina, una immensa tasca que no es clogué fins el 1894 El 1867 es traslladà a Roma per a estudiar les colleccions de música, i durant el temps que hi romangué fou organista a Santa Maria dell’Anima De retorn a Alemanya el 1871, rebé encàrrecs de vàlua i creà la Societat Palestrina 1879 i també una escola de música…
zeïformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis.
Caracteritzats pel fet de presentar el dors molt elevat, el cos comprimit i cobert de grosses escates ctenoides, el cap gros, la boca molt protràctil, la línia lateral corba al centre dels costats, la bufeta natatòria grossa, les aletes pectorals petites i les ventrals en posició jugular o toràcica i les aletes dorsal i anal amb uns radis espinosos forts i llargs a la base Inclou dues famílies els zeids, amb el gall Zeus faber , i els capròids, amb el gallet Capros aper
Agakan I
Història
Cap dels ismaïlites, de nom Ḥasan ‘Alī Shāh.
Li conferí aquest títol el sobirà de Pèrsia Fatḥ ‘Alī Shāh Fou governador de la província de Kermān, però en fracassar un complot que havia organitzat per apoderar-se del tron 1840, hagué d’emigrar a Bombai amb els seus seguidors La seva activitat a favor dels britànics feu que aquests el confirmessin en el seu títol 1866 i li assignessin una pensió quantiosa A la seva mort fou succeït pel seu fill ‘Alī Shāh Agakan II — 1885, que continuà la seva política
Nanak
Sikhisme
Reformador religiós, fundador del nanakisme o religió dels sikhs
.
La seva doctrina, expressada en els himnes que componen el nucli primitiu del Granth , llibre sagrat dels sikhs , intenta de fondre l’hinduisme i l’islamisme en una fe monoteista superior
catarisme
Història
Religió
Conjunt de doctrines i moviment religiós dels càtars.
Té el seu origen en el bogomilisme de Bulgària, i s’escampà, portat per cavallers i mercaders tornats d’Orient, per Llombardia, Occitània d’on passà als Països Catalans, França, Flandes i regió del Rin Per l’extensió i la importància que tingué a Occitània, els seus adeptes són coneguts també amb el nom d’ albigesos albigès, tot i que els centres principals foren Tolosa de Llenguadoc, Narbona, Carcassona, Besiers i Foix El nom de càtars de grec χαθαρός, ‘pur’ els fou donat pels catòlics foren designats, també, patarins a Itàlia, publicans a França i a Flandes, Ketzer a Alemanya, i, en general…
prehomínids
Antropologia
Grup de primats del grup dels catarrins que inclou els homínids fòssils més primitius de caràcters més pròxims als dels pòngids.
Pertanyen a aquest grup els oreopitecs, els ramapitecs i els australopitecs Amb les restes de prehomínids hom no ha trobat cap mena de vestigis de cultura o d’activitat projectiva El grup reuneix característiques dels simis antropoides i, alhora, caràcters humans posició bípeda constant, etc Visqueren durant el Plistocè inferior