Resultats de la cerca
Es mostren 15848 resultats
Lo romiatge de l’ànima
Literatura catalana
Poema llarg de Víctor Balaguer, publicat el 1891 en l’original català i versió castellana en prosa.
Per moltes raons, entre les quals el fragmentarisme i la puresa amorosa «Los mals d’amors», el poema coincideix amb determinats plantejaments modernistes, i és la seva obra poètica més important Consta de vuit fragments o poemes autònoms lligats per un tènue fil argumental viatge de l’ànima del poeta per les terres que havia compartit amb l’enamorada, tipificades per Barcelona, Montserrat i el Pirineu, especialment l’occità, pel sentit simbòlic de cada una d’aquestes terres, que reprodueix el lema dels Jocs Florals de Barcelona, i per la unitat i, al mateix temps, per la varietat…
Pere Guisset
Literatura catalana
Dramaturg.
Començà molt jove com a actor d’Els Artistes Amateurs Ceretans Fou influït pel grup perpinyanès Les Trétaux, i encoratjat per Gustau Violet i la seva companyia Els Ferriolets Autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista, moltes de les quals han estat representades per grups d’afeccionats de Ceret i de pobles del Vallespir Escriví els sainets Les calces d’en Joan , Les estàtues , L’amo del temps , En Ventura fa el “tiercé” , El revell embruixat i Quim l’americà , i la seva primera comèdia en tres actes, Hem de casar en Baptista , fou estrenada el 1974, obtingué un èxit enorme i…
vegueria de Ripollès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya.
Fou creada al segle XIII amb una part de l’actual comarca del Ripollès, car no comprenia la vall de Ribes, que formava una sotsvegueria autònoma, dependent de la vegueria de Cerdanya i després de Camprodon , ni la vall de Sant Joan, a partir del torrent de Ribamala , que depenia de la vegueria de la Ral S'hi incloïen els termes de Ripoll i Campdevànol, tot el gran terme de la Guàrdia del Ripollès, Mogrony i Mataplana També hi foren inclosos, a partir de la creació del comtat d’Osona 1356, els termes de Sora i de Besora No tingué veguers específics i era regit pels veguers d’Osona, els quals…
Giacomo Puccini
Música
Compositor italià.
Estudià a Bolonya amb G Carretti i des del 1739 fou mestre de la capella palatina de Lucca i organista a l’església de San Martino Durant els anys en què desenvolupà el càrrec, Puccini compongué música per a tots els esdeveniments religiosos i civils de la ciutat, com ell mateix diu en el seu diari - Libro delle musiche annue ed avventizie -, on explica la vida musical a Lucca durant el seu temps A més, sovint feu també de director i d’organitzador en les mateixes celebracions Les seves obres, sobretot les composicions de música sacra, mostren un notable domini del contrapunt,…
Louis Alfred James Léfebure-Wély
Música
Organista i compositor francès.
Era fill del també organista i compositor Isaac-François Léfebure-Wély 1756-1831, de qui rebé la primera formació musical Posseïdor de dots extraordinaris, amb tan sols deu anys ja podia suplir el seu pare en les funcions d’organista a l’església de Saint- Roch El 1832 entrà al Conservatori de París per estudiar piano amb F Benoist i composició amb HM Berton i F Halévy, al mateix temps que estudiava privadament amb A Adam i N Séjan Del 1847 al 1857 fou organista de l’església de la Madelaine, i a partir del 1863 ho fou de Saint-Sulpice Compositor de nombrosa música per a orgue L…
Stanislaw Wiechowicz
Música
Compositor i professor polonès.
Estudià al Conservatori de Cracòvia, i posteriorment ho feu a l’Institut Dalcroze de Dresden, al Conservatori de Sant Petersburg i a la Schola Cantorum de París Després d’alguns anys de docència al Conservatori de Poznan, fou nomenat professor de composició al Conservatori de Cracòvia, càrrec que conservà fins a la fi de la seva carrera Alternà l’ensenyament amb la direcció coral i amb l’edició de publicacions musicals i collaboracions periodístiques Les seves composicions mostren un singular sentit harmònic i cromàtic, i transmeten un gran domini dels recursos orquestrals Hi domina arreu el…
John Wilbye
Música
Compositor anglès.
Entre els anys 1598 i 1628 treballà com a músic al servei de la família Kytson a Hengrave Hall, prop de Bury Saint Edmunds, a Suffolk Durant aquest temps acumulà una important fortuna personal Publicà dos llibres de madrigals de tres a sis veus The First Set of English Madrigals Londres, 1598 i The Second Set of Madrigales, apt both for Voyals and Voyces Londres, 1609 Quan Lady Elizabeth Kytson morí 1628, Wilbye es desplaçà a Colchester, on passà la darrera dècada de la seva vida al servei de la seva filla, Lady Rivers Fou un dels madrigalistes anglesos més refinats i el seu…
Michelangelo Rossi
Música
Compositor, violinista i organista italià.
Es formà al costat del seu oncle Lelio Rossi, organista a la catedral de Sant Llorenç de Gènova, de qui fou assistent L’any 1624 es desplaçà a Roma per entrar al servei del cardenal Maurici de Savoia, i hi conegué el compositor Segismondo d’India També rebé consells de Girolamo Frescobaldi El 1630 entrà al servei de la família Barberini Poc temps després estrenà Erminia sul Giordano 1633 -la seva primera òpera- al teatre del Palau Barberini A partir del 1638 estigué successivament al servei de les famílies Este, a Mòdena, i Sforza, a Ferrara En aquesta ciutat estrenà una segona…
Matthijs Vermeulen
Música
Compositor i crític musical holandès.
Inicià els estudis musicals a Heeswijk amb LA Dobbelsteen i els continuà a Amsterdam 1907-09 amb D de Lange i A Diepenbrock Compaginà la tasca de compositor amb la de crític musical en diferents diaris, entre els quals "De Tijd" 1909-15 Del 1921 al 1947 visqué a França, on es guanyà la vida com a periodista Aquest darrer any retornà als Països Baixos i fou nomenat redactor musical de "De Groene Amsterdammer" El seu estil polimelòdic i cromàtic, molt personal, provocà la incomprensió dels seus contemporanis durant molt temps Tanmateix, els seus escrits han tingut una gran…
Rikard Nordraak
Música
Compositor noruec.
Es formà amb H Neupert i amb el danès CL Gerlach Més tard, el 1859, anà a Berlín, on tingué com a mestres F Kiel composició i Th Kullak piano El mateix 1859 retornà a la seva ciutat natal, i hi estudià durant dos anys amb R Magnus Fou durant aquest temps que entrà a formar part de la Nova Societat Noruega, entitat que aglutinava els intellectuals nacionalistes Les seves primeres composicions, en aquesta línia nacionalista, s’inspiren en la música popular noruega Fou amic d’E Grieg, a qui conegué el 1864 durant un viatge a Copenhaguen Juntament amb Grieg, E Hornemann i altres,…