Resultats de la cerca
Es mostren 6410 resultats
Luis Díez de Aux de Armendáriz
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (1622-27).
Fou lloctinent interí de Catalunya maig del 1626 després del fracàs de les corts del 1626 proposat a l’arquebisbat de Tarragona, morí abans de prendre'n possessió
Bernat de Berga
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1230-58).
El 1233 contribuí a restablir la concòrdia entre els comtes Nunó Sanç de Rosselló i Bernat de Foix Assistí a l’assemblea de Tarragona 1234, convocada per Jaume I de Catalunya-Aragó Fou el primer dels bisbes d’Elna que començaren a residir temporalment a Perpinyà El 1245 consagrà l’església de santa Justa i santa Rufina de Prats de Molló
Idalguer
Cristianisme
Bisbe de Vic (899-914).
Fou el segon de la diòcesi restaurada desplegà una gran activitat en la seva organització consagrà les esglésies de Lluçà, Manlleu i Sant Julià de Vilatorta El 906, en un concili de Barcelona, féu una relació de l’estat de la seva diòcesi i obtingué d’exonerar-la del tribut anual imposat per Narbona Fou marmessor de Guifré II o Guifré Borrell
Guisad
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (942-978).
Germà de Guadall II, vescomte d’Osona, i nebot de Ricarda d’Osona i Salla, fundadors de Sant Benet de Bages L’any 951 anà a Roma amb altres magnats catalans Desplegà una gran activitat consagrà esglésies, dotà monestirs Salinoves, Graudescales, Pinsent i Serrateix, participà en les consagracions de Cuixà i Sant Benet de Bages i en l’oposició, el 956, al pretès arquebisbe de Tarragona Cesari de Montserrat
Guilarà
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (937 — 959).
Intervingué en la fundació de Sant Pere de les Puelles i en consagrà l’església el 945 Intervingué també en la defensa del Penedès, on l’església de Barcelona tenia molts béns, que ell augmentà amb l’adquisició dels castells de Freixà i de Vila-rodona
Guadall d’Empúries-Rosselló
Cristianisme
Bisbe d’Elna (920-47).
Fill de Sunyer II, comte d’Empúries i de Rosselló Succeí en el bisbat el seu germà Elmerad Enriquí molt el patrimoni de l’església d’Elna El 947, malalt de mort, en un concili de Narbona fou elegit el seu successor Riculf II, per evitar que els comtes de Cerdanya s’apoderessin del bisbat
Jordi
Cristianisme
Bisbe de Vic (914-917).
Es distingí en l’augment i la reorganització patrimonial del bisbat consagrà les esglésies de Manresa i del Moianès, regió que organitzà eclesiàsticament, així com el monestir de Ripoll i l’incipient de Santa Cecília de Montserrat
Melitó de Sardes
Cristianisme
Apologista cristià, bisbe de Sardes.
De les obres enumerades per Eusebi de Cesarea, la més important de les quals devia ésser l' Apologia adreçada a Marc Aureli, només en resten fragments N'ha estat descoberta modernament una important homilia pasqual, que influí en autors posteriors i en diversos texts litúrgics
Giovanni Battista Savelli
Cristianisme
Cardenal i bisbe de Mallorca.
El mateix any 1480, que Sixt IV el féu cardenal i legat de Perusa, l’envià a Gènova per obtenir-hi un estol contra els turcs, que havien ocupat Òtranto El 1483, el mateix papa, sospitant que ell i el cardenal Prospero Colonna eren favorables a Ferran I de Nàpols, llavors enemistat amb Roma, els empresonà de juny a novembre al castell Sant'Angelo Home de confiança d’Innocenci VIII, en rebé la legació de Bolonya el 1484 Essent un dels candidats a la tiara el 1492, pactà amb Roderic de Borja, el qual li atorgà el ric bisbat de Mallorca 1492-93 Alexandre VI el considerà encara filonapolità el…
Ferrer de Santmartí
Cristianisme
Bisbe de València (1240-43).
Paborde de Tarragona, fou elegit després que fos invalidat el primer candidat Berenguer de Castellbisbal 1238, per la discussió de la jurisdicció sobre València entre Toledo i Tarragona El papa Gregori IX decidí l’afer a favor de Tarragona 1239, cosa que feu possible aquest nomenament La nova tasca fou d’endegament de la diòcesi, transformant mesquites, que foren consagrades com a esglésies, i establint-hi un primer servei religiós
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina