Resultats de la cerca

El 1944 fundà, juntament amb Manuel Cubeles i Solé, l’Esbart Verdaguer, del qual fou director musical i president, i la Institució Musical Juli Garreta Fou un dels fundadors de l’Obra del Ballet Popular, que presidí 1963-74 Instrumentà nombrosos balls populars

Arribà el 1839 a Ponce Puerto Rico, amb el seu germà Ventura, per tal d’incorporar-se a la casa de comerç del seu pare, Bonaventura Plaja i Mas, Plaja Hermanos El 1848 comprà una plantació de sucre i deixà la intervenció directa en el comerç al seu germà, fins que aquest morí el 1855 El 1859 era propietari de la hisenda Guano i de l' estancia Dificultad El 1862, en la seva condició de terratinent adinerat, fou nomenat Consejero de Administración, i el 1869, diputat a les Corts Més tard tornà a Catalunya

Fill de Gilabert III de Cruïlles, fou el fundador de la grandesa del llinatge pel seu casament vers el 1249 amb Guillema de Peratallada morta vers el 1295 baronia de Cruïlles Serví Jaume I de Catalunya-Aragó a València i fou ambaixador seu a Roma 1266, Navarra 1273, Foix 1278 i França 1279 Gran privat de Pere el Gran, l’acompanyà a Bordeus el 1283 i després fou conseller i home de confiança d’Alfons el Franc i ambaixador seu a Provença 1287 i a França, on fou retingut pel rei francès 1290-92 El 1293 anà d’ambaixador a Roma Fou un gran creditor de Jaume I i de Pere el Gran, però també hagué…

Situació i presentació El terme municipal de la Jonquera, de 56,93 km 2 , s’estén als vessants meridionals de la serra de l’Albera, des del coll del Portell 694 m, a ponent, fins al Ras de la Menta 1067 m, a llevant, i en aquest sector de la carena pirinenca que separa l’Empordà del Vallespir, s’obren dos dels colls més baixos i accessibles de l’Albera, el coll de Panissars i el del Pertús L’extens territori forma dos sectors ben diferenciats, ambdós presidits per la serralada a ponent el que pertany a la conca del Llobregat d’Empordà, que neix al pic de Llobregat…

Situació i presentació Limita amb Viladamat NW, l’Escala NE, ambdós de l’Alt Empordà, Bellcaire d’Empordà SE i la Tallada d’Empordà SW Comprèn terrenys de la plana alluvial que s’estén entre el Ter i el Fluvià, en el seu sector més estret limitat a llevant pel massís del Montgrí i a ponent per la serra de Sant Grau o de Valldavià En el seu extrem occidental el territori ocupa també un espai accidentat pels turons de formes suaus que caracteritzen la serra de Sant Grau el seu punt més alt, el Puig Segalà 177 m és una fita amb el terme de Viladamat Aquest…

Situació i presentació El terme municipal de Garriguella, de 21,02 km 2 , s’estén al sector nord-oriental de la plana de l’Alt Empordà, al punt de contacte amb els contraforts de les serres que enllacen la de l’Albera amb la de Rodes És accidentat a la banda de llevant i tramuntana, i assoleix 314 m a la carena de la serra de la Baga d’en Ferran, al límit amb el terme de Llançà Vers ponent i migdia el terreny és més planer, però lleugerament ondulat per pujols i petits serrats, com el serrat de Mala Veïna, prop del límit amb Peralada La riera de Garriguella, que neix a l’extrem…

Fill de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , ostentà, sent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351 Tingué per preceptor Bernat II de Cabrera Jurat com a primogènit 1352, des del 1363 fou lloctinent general dels regnes El 1370 fou promès a Joana, filla de Felip VI de França, però aquesta morí a Besiers, de camí per a celebrar el matrimoni 1371 Dos anys després es casà amb Mata Mata d’Armanyac , filla del comte d’Armanyac que morí el 1378 Les seves inclinacions francòfiles repercutiren també en l’elecció de la segona muller el rei Pere…

De població disseminada, s’estén pels termes de Santa Llogaia d’Àlguema, el Far d’Empordà i Vilamalla Els darrers anys hi ha estat installat un polígon industrial

Vida i obra Fill d’una família de Cadaqués, es traslladà a Girona a tres anys, on visqué fins a la seva mort Fou autodidacte El seu pare, pescador, fundà l’any 1896 una impremta de la qual s’ocupà el seu germà Darius qui, dos anys més tard, fundà el diari El Autonomista , d’orientació republicana i federal, on Carles feu l’aprenentatge i desenvolupà, després, la faceta d’escriptor L’any 1898 ingressà a la Diputació de Girona, càrrec que compatibilitzà amb les seves tasques en El Autonomista Més endavant, estengué la seva activitat en nombroses publicacions diàries i revistes de Barcelona,…

L’antic castell de Pelacalç, esmentat el 1363, al centre de la població, pertangué a la família Margarit, de la branca de Castell Empordà, i fou destruït durant la guerra dels Segadors com a represàlia contra Josep de Margarit i de Biure La seva capella de l'Assumpta, d’una sola nau, fou construïda al segle XVI, amb pedres i carreus provinents del castell