Resultats de la cerca

Jugà a l’Aiguafreda Floid Blue al principi de la dècada de 1980 El 1986 formà part del FC Barcelona, que debutà a la màxima categoria estatal aquell any Posteriorment jugà amb l’equip de La Palma i la temporada 1988-89 s’incorporà a La Garriga FS Es proclamà campió d’Espanya de la divisió d’honor 1989 i fou subcampió de la Copa d’Europa 1990

Fill de qui fou jugador i entrenador del Barça, Josep Gonzalvo, es formà a les categories inferiors del FC Barcelona i jugà amb diversos equips, com el Sant Andreu Com a entrenador té una llarga trajectòria Sant Andreu, Figueres, Gramenet, Lleida, Mollerussa, Llevant, Terrassa, Gimnàstic de Tarragona, Castelló i Cadis, entre d’altres Posteriorment, s’ha dedicat a la tasca d’analista esportiu i comentarista a Televisió de Catalunya

El 1960, Eduard Ku-charski l’incorporà al CB Aismalibar de Montcada i Reixac Posteriorment jugà pel Picadero JC 1962-63, el FC Barcelona 1963-64 i 1966-67, el Real Madrid 1964-66, el Joventut de Badalona 1967-68, el CD Mataró 1968-70, el Manresa 1970-73 i el RCD Espanyol 1973-74 Jugà 68 partits amb la selecció espanyola, i disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960

Inicialment tractà sobre informació general i incloïa una secció d’esports de nom “La estaca deportiva” Progressivament incorporà notícies d’esports, especialment de futbol, fins a esdevenir un setmanari especialitzat Era escrita en castellà i es caracteritzava pel seu to satíric Es mostrava crítica amb la Federació Catalana de Clubs de Futbol, amb el FC Barcelona i amb la premsa esportiva en general Se’n publicaren una seixantena de números

Començà a jugar a l’Organización Juvenil Española, d’on passà al CF Arrahona, amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya i tres d’Espanya en categoria juvenil També fou campió d’Europa júnior 1962 amb la selecció espanyola Fitxà pel FC Barcelona, on jugà tres anys, i arribà finalment al CH Cerdanyola, club on penjà els patins a trenta-cinc anys, després d’haver jugat onze temporades

Debutà a l’Atlético de Madrid el 1976, on jugà onze temporades Durant dues temporades estigué al FC Barcelona 1987-89 i guanyà dues Lligues 1988, 1989, una Copa del Rei 1988 i una Supercopa d’Espanya 1989 Posteriorment jugà al Balonmano Cuenca i novament a l’Atlético de Madrid Amb la selecció espanyola es proclamà campió del Mundial B 1979 i participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984

Davanter format al planter del FC Barcelona, jugà a l’equip filial durant quatre temporades Debutà a primera divisió el 9 de setembre de 1984 amb motiu de la vaga de futbolistes professionals Fou traspassat al Figueres 1988-89 i, posteriorment, a l’Osasuna 1989-94, on disputà 137 partits en la màxima categoria Després jugà al Marbella i el Gavà, on es retirà el 1999 Fou internacional en tres ocasions

Base, fitxà pel FC Barcelona 1998-2004, procedent de l’Unicaja de Màlaga Amb el Barçà conquerí quatre Lligues ACB 1999, 2001, 2003, 2004, dues Copes del Rei 1999, 2003, una Copa Korac 1999 i la primera Eurolliga de la història del club 2003 Fou internacional absolut amb Espanya en 125 ocasions, i guanyà la medalla de plata 1999 i la de bronze 2001 en el Campionat d’Europa

Davanter centre, començà a l’Internacional i entre la temporada 1921-22 i 1925-26 jugà al Club Esportiu Europa, amb el qual obtingué el Campionat de Catalunya 1923 i disputà la final de Copa 1923 La temporada 1926-27 fitxà pel FC Barcelona, però al març del 1927 passà a la UE Sants, on jugà fins al final de la temporada 1927-28 Jugà diverses vegades amb la selecció catalana

Defensa lateral esquerre, fitxà pel FC Barcelona 2009-12 procedent de l’Inter de Milà Disputà 57 partits de Lliga amb el Barça i guanyà dues Copes d’Europa 2009, 2011, dos Mundials de clubs 2009, 2011, dues Lligues 2010, 2011, una Copa del Rei 2009, dues Supercopes d’Europa 2009, 2011 i tres d’Espanya 2009, 2010, 2011 Al gener del 2012 fou traspassat al París Saint-Germain