Resultats de la cerca
Es mostren 1211 resultats
Rafael
Autoretrat de Rafael (1505-06)
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut als Països Catalans Raffaello Sanzio, pintor italià.
Artista precoç, rebé la primera formació en l’ambient de la cort d’Urbino Vers el 1500 anà a Perusa, on aprengué la tècnica i collaborà amb Il Perugino Resta encara imprecisa la filiació exacta dels seus primers assaigs Coronació de san Nicolau de Tolentino 1500, fragments al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, Coronació de la Mare de Déu 1502-03, Pinacoteca Vaticana No obstant això, l’ Esposori de la Mare de Déu 1504, Pinacoteca de Brera, Milà mostra la seva vinculació als dictats d’Il Perugino i el respecte a la tradició úmbria, que es tradueix en una composició d’estructura…
Ludovico Cardi
Arquitectura
Escultura
Pintura
Pintor, escultor i arquitecte manierista italià, dit Il Cigoli.
La seva pintura, influïda per Barocci i Correggio, és de temàtica bàsicament religiosa Deposició de la Creu, 1597, Galleria Pitti, Florència
Pau de Lodi entre Milà i Venècia
Pau de Lodi entre Milà i Venècia, a la qual s’adhereix Florència Fi de la lluita entre la Llombardia i la Toscana
senyoria
Història
Magistratura basada en el poder d’una persona o d’una família que es desenvolupà a les ciutats italianes arran de la crisi de les institucions comunals.
Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti…
Tetis
El rapte de Tetis per Peleu, en un vas grec
© Fototeca.cat
Mitologia
Nimfa marina, una de les cinquanta filles de Nereu, esposa del mortal Peleu i mare d’Aquil·les, per la salvació del qual lluità constantment: l’amagà a l’illa de Skyros per tal que no prengués part en la guerra de Troia i, més tard, en el decurs d’aquesta contesa, el protegí contra les ires d’Agamèmnon i li proporcionà armes noves per a venjar la mort de Patrocle.
Apareix figurada en l’art antiga, especialment en l’episodi de les noces de Peleu, a l’anomenat vas François al Museo Archeologico de Florència
cantoria
Art
Música
Tribuna destinada als cantaires a les esglésies.
Sobresurten, per llur decoració escultòrica, les dues de la catedral de Florència 1433-39, una de Lucca della Robbia i l’altra de Donatello Museo dell’Opera del Duomo
Vincenzo Danti
Història
Escultura
Escultor italià, membre d’un llinatge d’artistes i científics.
Deixeble d’Ammanti, treballà a Perusa retrat de Juli III , 1555, Catedral i a Florència Degollament de Sant Joan Baptista , 1571, Baptisteri, dins un manierisme estilitzat proper a Giambologna
Agostino di Giovanni
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor italià, deixeble de Giovanni Pisano.
Autor de la tomba del bisbe Guido Tarlati 1330 a la catedral d’Arezzo Toscana, juntament amb Agnolo di Ventura Fou mestre d’obres de la catedral de Florència 1338-48
Hans von Aachen
Pintura
Pintor manierista alemany.
Estudià a Florència i a Venècia i passà a treballar a Praga, on fou pintor de cambra de l’emperador Rodolf II Pintà temes mitològics i allegòrics i sobresortí en el retrat
Bernardo Cavallino
Pintura
Pintor de l’escola napolitana del s XVII, influït per Artemisia Gentileschi.
És el màxim exponent del caravaggisme melodramàtic El seu estil, d’una lluminositat innatural, és d’una gran contenció de moviment Hom destaca la seva obra Santa Cecilia 1645 Palazzo Vecchio, Florència