Resultats de la cerca
Es mostren 4937 resultats
Baḥr al-Ghazāl
Riu
Riu del Sudan del Sud, afluent del Nil per l’esquerra (240 km).
Des de la confluència amb el Baḥr al-Ǧābal al llac No, forma el Nil Blanc pròpiament dit És l’emissari del llac Ambadi, on s’apleguen les aigües dels rius Nahr al-Ǧūr i Tōnǧ, i per l’esquerra rep el Baḥr al-'Arab
Oakland

Vista del centre d’Oakland, amb el llac Merritt en primer terme
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de l’estat de Califòrnia, EUA, que forma part de l’aglomeració de San Francisco.
Situada a l’est de la badia de San Francisco, ocupa la plana que s’estén des de la badia fins a la serralada Costanera Port important i nucli industrial destacat metallúrgia construccions mecàniques i navals, indústria química, de la fusta i alimentària i refineria de petroli Centre d’ensenyament superior Base naval de l’armada i terminal de les línies ferroviàries transcontinentals més importants
Còrsega

Vista de la vall de la Restonica i el llac Melo, Còrsega
© Anna Díez
Illa
Illa de la mar Mediterrània que constitueix una regió administrativa de França.
La capital és Ajaccio La geografia Situada a la mar Lígur, entre la Rivera italiana i l’illa de Sardenya, de la qual la separa l’estret de Bonifacio, és la més muntanyosa de les illes mediterrànies, i el relleu pot ésser dividit en dues parts una al sud-oest i a l’oest, formada per un bloc hercinià de materials cristallins, aixecat pel plegament alpí, que culmina al Cinto, Rotondo i Incudine la costa és rocallosa, amb grans entrants triangulars, continuació de les profundes valls que tallen aquest bloc L’altra, la part oriental, és formada pels esquists de la serra Castagnicia, que s’…
Kebnekaise
Sector muntanyós de Kebnekaise, amb el llac Ladtjojaure en primer terme
© Fredrik Broman/imagebank.sweden.se
Carniola

Aspecte del llac Črnava, dins la regió de Carniola
© Slovenian Tourist Board / Matej Vranič
Regió
Regió del nord de la península Balcànica inclosa en la seva major part dins la República d’Eslovènia.
De relleu muntanyós, és accidentada al N i al NW pels Alps de Karawanken i els Alps Julians, i al S per les muntanyes d’Uskok Comprèn una part de la conca superior del Sava, que la travessa de NW a E La ciutat més important és Ljubljana, capital d’Eslovènia Part de la província de Pannònia durant la dominació romana, Carniola fou ocupada al s VI pels eslovens, els quals n'iniciaren la colonització Més tard estigué successivament sota el domini dels patriarques d’Aquileia 1077-1228, dels ducs de Caríntia i dels comtes de Gorízia i Tirol Annexada a la corona dels Habsburg el 1335, fou erigida…
Maipo

El llac Diamante i el volca Maipo al fons
Dick Culbert (CC BY 2.0)
Volcà
Volcà actiu dels Andes, fronterer entre l’Argentina i Xile (5.323 m).
Hi neix el riu Maipo, que desguassa al Pacífic 250 km
salina de Coipasa

Salina de Coipasa
Francoise Gaujour (CC BY-NC-ND 2.0)
Salina
Aiguamoll
Àrea pantanosa salina de Bolívia (departament d’Oruro) i, en menor part, de Xile.
És situada als Andes centrals, a la regió de l’Altiplano bolivià 90 km de longitud i 50 d’amplada Al seu extrem nord hi ha el llac de Coipasa 30 km de longitud i uns 15 d’amplada, el qual, per mitjà del riu Lacajahuira, es comunica amb el llac Poopó
Chattahoochee
Riu
Riu de la regió oriental dels EUA, de règim pluvial (804 km).
Neix a les Blue Ridge Geòrgia, i forma el llac Sidney Lanier Al llac West Point forma frontera entre els estats de Geòrgia i Alabama A Chattahoochee Florida rep el riu Flint, i aleshores pren el nom d’Apalachicola Desemboca al golf de Mèxic formant un ampli delta És navegable a partir de Columbus Geòrgia
el Faium
Depressió
Depressió d’Egipte, a 45 m per sota del nivell del mar, situada al NW del Caire.
Oberta a la vall del Nil, l’aigua d’aquest riu, mitjançant el Baḥr Yūsuf, ha format el llac Birkat Qārūn antic llac Moeris, en progressiva disminució a causa de la canalització del riu Constitueix un dels oasis més importants del país gràcies als nombrosos canals, que hi permeten el conreu d’arbres fruiters, cereals, arròs i cotó
Zuiderzee
Golf marí
Antic golf de la mar del Nord, a la costa septentrional dels Països Baixos.
Es formà al s XIII, després d’haver-se romput el cordó de dunes de l’arxipèlag de les illes Frisones i en produir-se la invasió del llac Wieringen per la mar La construcció d’un dic de 30 km, acabat el 1932, tancà el golf i convertí el Zuiderzee en el llac d' IJssel , cosa que ha permès la formació de grans pòlders
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina