Resultats de la cerca
Es mostren 4566 resultats
agulla de matalasser
Agulla més llarga que la de cosir (fins a 18 cm), emprada per a cosir teles de matalassos.
mosquet
Militar
Arma de foc portàtil, més llarga i pesant que el fusell, emprada durant els s. XVI i XVII.
Hom la carregava per la boca i la disparava, recolzant-la en una forqueta, per mitjà d’una metxa D’origen alemany, el mosquet fou molt utilitzat pels exèrcits hispànics a Flandes
Montflorit
Caseria
Caseria (85 h [1965]) del municipi de la Pobla Llarga (Ribera Alta), a 0,5 km del poble.
marató
Prova, sessió, etc, que per la seva llarga durada i dificultat posa a prova la resistència dels participants.
matràs
Història
Arma consistent en una barra llarga, acabada amb una cabota cilíndrica o quadrangular, que hom llançava amb ballesta.
clivella
Geomorfologia
Esquerda o obertura llarga i estreta en una roca, originada per contracció de la roca o per crioclastisme
.
fusell
Diversos tipus de fusell (de dalt a baix): d’agulla, de metrallador i d’assalt
© Fototeca.cat
Militar
Arma llarga de foc, portàtil, característica dels soldats d’infanteria, però generalitzada a tots els altres cossos armats.
És semblant a l'escopeta en la forma i en el mecanisme, però se'n diferencia perquè aquesta tira un raig de perdigons i el fusell una bala unitària a cada tret El seu origen és cap a la fi del s XVI, en aparèixer la clau de pedra foguera o de miquelet, gràcies a la qual hom obtingué aquesta arma, més ràpida i segura que no els seus antecessors, el mosquet i l’arcabús La gran revolució tècnica del fusell es produí a partir del començament del s XIX L’any 1807 l’escocès Alexander JForsyth, en descobrir les pólvores fulminants, substituí la clau de pedra foguera per la de percussió, en què el…
fopa
Túnica llarga i folgada que els homes i les dones portaven, a l’edat mitjana, damunt la gonella.
gumia
Militar
Daga llarga i corbada amb el tall a la part còncava propera a l’empunyadura, usada pels moros.
dàctil
Literatura
Peu de la mètrica grega i llatina que consta d’una síl·laba llarga i dues de breus (— ̆̆).
El seu ritme és descendent Fou emprat en l’epopeia, la poesia religiosa oracles i la lírica coral, sovint combinat amb l' espondeu