Resultats de la cerca
Es mostren 2391 resultats
secretari
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels sagitàrids, de 120 cm d’alçada, 110 de llargada i 210 d’envergadura, que té les potes molt llargues, és gris i negre, amb la cera groga i la pell del voltant dels ulls nua i vermellenca.
Té un llarg plomall erèctil darrere el cap i les rectrius centrals 15 cm més llargues que les altres S'alimenta de serps, petits mamífers, insectes grossos i rèptils Habita a les planes obertes i sabanes del centre i el sud d’Àfrica i és protegit per les lleis de caça
enguixada
Construcció i obres públiques
Operació d’enguixar parets, sostres, etc.
En l’enguixada hom aplica el guix amb la taloja, formant-ne una capa d’1 cm, aproximadament L’acabament d’aquesta operació pot ésser a bona vista , quan és fet amb guies solament als angles, o reglejat , quan hom vol aconseguir superfícies planes i a plom o ben anivellades
clima extrem
Meteorologia
Geografia
Clima que presenta una gran amplitud tèrmica anual i uns contrasts estacionals molt acusats.
És molt característic de les planes i els altiplans de l’interior de les masses continentals, on es manifesta més intensament el factor de la continentalitat Així, Verkhojansk Sibèria té una mitjana de gener de —50,5°C, una mitjana de juliol de 15,4°C, i una amplitud tèrmica anual de 65,9°C
torlit
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 40 cm, que és de color brunenc amb taques fosques i té dues franges blanques a les ales.
Els ulls, el bec i les potes són grocs Els ulls són molt grossos i la punta del bec és negra És migrador parcial i habita a les planes àrides i descobertes de l’Europa meridional i central, les illes mediterrànies i el N d’Àfrica És comú i sedentari als Països Catalans
El Be Negre
Setmanari
Setmanari satíric barceloní (1931-1936), inspirat en el francès Le Canard Enchaîné
.
Editat per Màrius Gifreda , fou dirigit per Josep Maria Planes , i artísticament, durant un quant temps, per Valentí Castanys El seu to indiscret, mordaç, sarcàstic i fins provocador correspon a una època d’àmplies llibertats polítiques Bé que gairebé totes les collaboracions eren sense signar, en foren redactors principals Rossend Llates , Àngel Ferrant , Joan Cortès , Carles Sindreu , Just Cabot , Manuel Amat i Josep Maria de Sagarra , que hi publicava sobretot uns versos satírics molt personals Les caricatures eren arma de crítica i complement valuós de les sàtires i paròdies…
pigre gris

Pigre gris
Bob Heitzman iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 28 cm, que té les parts superiors blanquinoses i densament tacades de gris argentat, les inferiors i el pit i la gola són negres, el carpó és blanc, i presenta les plomes axil·lars negres.
A l’hivern, les parts superiors són d’un gris brunenc i les inferiros blanquinoses Habita en platges i planes humides de la zona àrtica d’Eurasia i Amèrica, i a l’hivern arriba fins a l’Àsia i l’Amèrica meridionals, Austràlia i el cap de Bona Esperança És comú, a l’hivern, als Països Catalans
serra del Cavall
Serra
Serra (933 m alt.) del terme de Petrer (Valls del Vinalopó).
Situat dins l’aiguavés occidental del Vinalopó, al SW d’un ample massís dominat per les serres alcoianes, estès entre la foia de Castalla, el Vinalopó i les planes alacantines, continuació de la serra de Castalla entre els complexos contraforts de la serra de l’Arguenya i els del Maigmó, enllaçant amb la serra del Sit
golf de Riga
Golf marí
Golf de la mar Bàltica, a les costes de Letònia i d’Estònia.
Penetra 174 km en el litoral i té una superfície de 18 100 km 2 És separat de la mar oberta per l’illa de Saaremaa De poca profunditat 62 m, les ribes són planes i sorrenques Hi desguassen els rius Daugava Dvina Occidental, Liélupe i Gauja Es glaça del desembre a l’abril El port principal és Riga
baronia de Vallalta
Història
Jurisdicció senyorial centrada el castell de Vallalta (Maresme).
Apareix amb aquesta denominació per primera vegada al 1271, quan n'era titular Brunisenda de Goscons, senyora de la força de Vallalta i altres feus com Sacreu, Goscons i les Planes Passà posteriorment als seus descendents, fruit del seu matrimoni amb el noble faïdit Pere d’Arquer, que l’ostentaren com a títol fins a l’abolició dels drets senyorials al 1813
Sibèria Oriental
Part de la Rússia asiàtica, compresa entre el Ienissei, a l’W, i la divisòria hidrogràfica del Pacífic, a l’E.
Fisiogràficament es divideix entre les planes de la tundra, el peneplà de la Sibèria Central la part més extensa i les serralades del SE, Sayan, Zabajkal i Jano-Kolyma Administrativament es divideix en la RSS de Iacútia, la RSSA dels Buriats i la RSSA dels Tuves, el kraj de Krasnojarsk i les oblasti d’Irkutsk i Čita La ciutat principal és Krasnojarsk
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina