Resultats de la cerca

La seva poesia inicià la tendència cancioneirista o neotrovadoresca , que incorporà el tractament avantguardista de la imatge La seva obra lírica dispersa fou recollida en els llibres Nao senlleira 1932 i Seitura 1955

Redactor del diari “La Mañana”, pertangué al grup literari “Los Diez” Fou director general de biblioteques i ministre d’educació pública Preocupat de jove per l’adotzenament de la seva societat, s’inicià escrivint teatre Teatro escogido, 1947 Destacà com a novellista subjectivista de delicada agudesa El niño que enloqueció de amor, 1915 i dins el realisme psicològic en un to entre impressionista i clàssic El hermano asno , 1922 Mitificà el tipus d’heroi popular xilè, el "huaso" , a Gran señor y rajadiablos 1948

Partidari de la independència, fou elegit president de la República en armes 1876 empresonat el 1877, fou deportat a Espanya Signada la pau de Zanjón 1878, s’establí als EUA, i el 1895 substituí José Martí com a delegat del Partido Revolucionario Cubano Fou el primer president de la República independent de Cuba 1902-06 malgrat la seva administració honrada i eficient, però no aconseguí el favor popular Sollicità la intervenció armada dels EUA per tal d’aconseguir la reelecció, i aquest fet provocà una revolta que el féu dimitir

Format a Llotja De tendència realista, presentà a l’Exposición Nacional de Madrid 1864 l’oli Una cita A l’Exposició de Belles Arts de Barcelona 1866 presentà La gelosia Acadèmia de Belles Arts de Barcelona

Membre del primer congrés nacional, redactà la constitució del 1823 Fou desterrat 1814-17 Escriví El chileno consolado en los presidios 1826 i Memoria política 1825

Les seves obres, sobretot El roto 1920, El chileno en Madrid 1928, Valparaíso, la ciudad del viento 1931 i Criollos en París 1933, reflecteixen una orientació costumista i un desig de millorament social Cal esmentar-ne també El inútil 1910, Cuentos de todos los colores 1912 i El bolchevique 1927

Fou un dels fundadors del partit demòcrata 1887 d’aquell estat, amb el qual per primer cop les classes obreres participaren en la vida política Fou diputat 1900-18, senador 1918-21 i ministre d’indústria, obres públiques i ferrocarrils 1920 del govern Sanfuentes

Fou, a Mèxic, secretari de Pancho Villa i, a Guatemala, conseller d’Estrada Cabrera empresonat diverses vegades, morí assassinat Es donà a conèixer amb Iras Santas 1895, que publicà amb tinta vermella Residí a Madrid en missió diplomàtica 1905 i representà el paper de "poeta de raza" el 1922 fou coronat com a tal a Lima El 1925 en fou publicada la sorollosa polèmica amb José Vasconcelos, que l’acusà d’ésser un poeta al servei del totalitarisme, cosa que ell admetia i justificava Entre la seva obra, relacionada amb el Modernisme, de llenguatge grandiloqüent i metafòric, es destaquen Alma…

Alcalde de Concepción 1796, s’uní als independentistes i fou desterrat a l’illa de Juan Fernández 1814 En tornar-ne 1817, substituí temporalment O'Higgins Proclamà la independència de Xile 1818, però fou derrotat a Cancha Rayada Novament exiliat, a Lima, el govern peruà l’ascendí a mariscal 1822 i el nomenà ministre de guerra i marina 1826-27

La seva obra, pintoresquista, s’inscriu en el criollisme rural Dirigí la revista literària Atenea Obres seves són Chabela 1927, Mal de amor 1928, Tierra de pellines 1929, Mercedes Urízar 1934, Frontera 1949, les novelles Presencia de Chile 1941 i Gentes de mi tiempo 1953 i l’assaig Don Arturo , biografia del president Alessandri