Resultats de la cerca
Es mostren 3900 resultats
Dolors Vives Jorba

Dolors Vives Jorba
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta especialitzada en les curses de velocitat.
Començà al Club Atlètic Manresa, i fou campiona d’Espanya juvenil dels 80 m Posteriorment competí amb el Club Natació Barcelona i el Futbol Club Barcelona Fins el 1987, fou campiona d’Espanya dels 100 m 1978 i dels 4 × 100 m 1978 a l’aire lliure, a més de quatre cops campiona universitària dels 100 m En els Campionats de Catalunya, assolí el títol dels 100 m 1974, 1975, 1979, 1980, 1982, dels 200 m 1974, 1980 i dels 4 × 100 m 1980 a l’aire lliure, i el dels 50 m en pista coberta 1974, 1975, 1980 El 1998 tornà a competir en categories de veterans Fins el 2013, aconseguí set medalles en els…
Joan Maluquer Wahl
Vela
Pilot de vol a vela.
Al principi de la dècada de 1930 promogué l’Agrupación de Vuelo sin Motor de la Escuela Central de Ingenieros Industriales de Madrid Fou el segon espanyol a obtenir el títol de pilot C de vol sense motor Els anys 1932 i 1933 assistí a les Jornades de Vol Sense Motor de Catalunya, i el 1934 dissenyà un veler que baté el rècord estatal de permanència a l’aire Formà part del club Falciots de Palestra i collaborà amb els Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat de Catalunya en el desenvolupament del vol sense motor a Catalunya Entre el 1940 i el 1978 escrigué articles tècnics sobre aviació i…
Maria Feu Moix

Maria Feu Moix
Federació Catalana d'Atletisme
Atletisme
Atleta especialitzada en curses de velocitat.
Membre del Club Esportiu Universitari, fou la millor velocista catalana entre els anys 1968 i 1971 Guanyà el Campionat d’Espanya de 60 m 1971 i 400 m 1970, 1971 en pista coberta i el Campionat de Catalunya de 400 m en pista coberta en quatre ocasions 1968-71 També fou campiona de Catalunya de 200 m a l’aire lliure 1970 D’altra banda, corregué en proves de cros i de ruta, i guanyà la Jean Bouin femenina 1969 Baté nombrosos rècords de velocitat catalans, des dels 60 m i els 400 m a l’aire lliure a més dels relleus 4 × 100 m, 4 × 200 m i 4 × 800 m fins als rècords en pista coberta de 50, 60, 400…
platterspiel
Música
Instrument de vent de llengüeta continguda dins una bufeta animal, que s’emprà sobretot a l’Edat Mitjana.
La llengüeta, probablement doble, es disposava dins una bufeta esfèrica d’on partia el tub o tubs acústics amb forats, i a la qual l’instrumentista insuflava aire a través d’un bufador En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna amb llengüeta i reserva d’aire No se n’ha conservat cap exemplar original de l’època medieval Apareix, però, en diverses representacions iconogràfiques amb formes diferents En les Cantigas de Santa María , d’Alfons X el Savi, és representat amb dos models, l’un amb un tub acústic corbat similar a una banya i l’altre amb dos tubs units de cos recte, un més…
L’aerobiologia
Diversitat pollínica al llarg de l’any A cada mes se li ha assignat un tipus de pollen representatiu entre els que són presents en l’aire Es tracta, en cada cas, d’espècies que poden desencadenar allèrgies respiratòries Josep Germain plantes i Jordina Belmonte pollen L’ aerobiologia és l’estudi dels organismes vius presents a l’aire, és a dir, que utilitzen l’aire com a medi per a desplaçar-se, ja sigui involuntàriament bacteris, virus, algues microscòpiques, pollen, espores, llavors, etc o voluntàriament papallones, ocells, etc Malgrat aquesta diversitat d’organismes, la major part dels…
Puigdassalit
Masia
Masia del terme de Torelló (Osona), al sud de la vila; donà origen a un llinatge esmentat ja el 1212 que es refongué a la fi del s XVIII amb els Bru de Sala.
És un notable edifici d’aire senyorial
front antàrtic
Meteorologia
Front ondulat que a l’hemisferi sud separa la massa d’aire antàrtica, molt freda, de la massa d’aire polar, menys freda.
front àrtic
Meteorologia
Front ondulat que a l’hemisferi nord separa la massa d’aire àrtica, molt freda, de la massa d’aire polar, menys freda.
volva
Partícula petita i lleu d’un cos que l’aire s’emporta fàcilment, que està en suspensió en l’aire, en un líquid.
bufament
Tecnologia
Injecció d’aire o d’aire enriquit en oxigen en el si de la massa d’un metall fos a afinar per oxidació.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina