Resultats de la cerca

Fill de Lluís Serrahima i Camín Fundador, juntament amb els seus germans del Club de Futbol Junior 1917, on destacà en la secció d’atletisme Feu doblet en les proves de velocitat, 100 m i 200 m, del Campionat de Catalunya 1928 Aquell mateix any ocupà el segon lloc en aquestes mateixes distàncies en el Campionat d’Espanya En els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 competí en 100 m, 200 m i en el relleu de 4×100 m En campionats estatals assolí el títol en 200 m 1929 i 4×100 m 1929, 1930 com a integrant de la selecció catalana, amb la qual establí sengles rècords d’Espanya Posteriorment, fou…

Nascut en un barri marginal de Jacksonville, a 20 anys ja era el millor velocista dels EUA, i en els Jocs Olímpics de Tòquio del 1964 guanyà dues medalles d’or –en els 100 m llisos amb un temps de 10,5 segons que representà un rècord del món, encara sobre pista de cendra i en la prova dels 4 × 100 m lliures amb l’equip nord-americà– Després dels Jocs fitxà per l’equip de futbol americà Dallas Cowboys, on jugà com a receptor entre el 1965 i el 1974 i es convertí en una celebritat als EUA El 1972 es proclamà campió de la Superbowl Un cop retirat, tingué problemes amb l’alcohol i les drogues…

Membre del Grup Esportiu i Excursionista Gironí, en boxa fou campió d’Espanya amateur de pes pesat 1941 En atletisme destaquen els títols de campió de Catalunya en llançament de pes 1946 i de martell 1943, 1944, 1946, 1947, i els tres rècords catalans de llançament de barra, aconseguits entre el 1945 i el 1946 En Campionats d’Espanya assolí un títol de llançament de martell 1944

Començà competint, representant la federació guipuscoana, en la prova de triple salt dels Campionats d’atletisme del final dels anys seixanta Posteriorment també participà en salt de llargada formant part del FC Barcelona i de la selecció catalana Guanyà el Campionat de Catalunya de triple salt en pista coberta 1970 i el d’Espanya en pista coberta i a l’aire lliure 1972 Baté diversos rècords de Catalunya en salt de llargada i triple salt Guanyà també la medalla de bronze en triple salt als Jocs Mediterranis d’Esmirna 1971 El 1982 fou membre de la junta directiva de la Unió Esportiva Lleida…

Hom creu que, entre els anys 540 i 516 aC, aconseguí un gran nombre de victòries com a lluitador en els jocs olímpics, pítics, ístmics i nemeus Sequaç de Pitàgores, milità en el partit aristocràtic de la seva ciutat i, segons una llegenda, vestit d’Hèracles guià els seus conciutadans en la victòria que obtingueren contra els sibarites

S’inicià en l’atletisme amb Nemesi Ponsati, al CN Barcelona Fou campió d’Espanya de salt de perxa en categoria juvenil 1957 i júnior 1961, i en proves absolutes assolí dos subcampionats estatals 1958, 1959 i dos títols catalans 1960, 1961 Competí també a les files de l’Stuttgart WFD alemany en el període 1961-65 En tornar a Catalunya, exercí d’entrenador al CN Barcelona 1966, on entrenà a Xavier Macián, i en diverses escoles d’atletisme, on preparà velocistes com Loles Vives, Conxita Minguella i Josep Carbonell saltadors com Martí Perarnau i Amanda Naval, i fins i tot llançadores com Dolors…

Començà la seva carrera en el món de l’esport en el basquetbol professional femení Obtingué els títols mundials del 1997 i del 1999 en la prova de 100 m llisos Fou una de les figures dels Jocs Olímpics de Sydney 2000, on aconseguí cinc medalles, tres d’or 100, 200 i 4 × 400 metres llisos i dues de bronze salt de llargada i 4 × 100 metres llisos L’any 2001 guanyà la medalla d’or dels 200 m als campionats del món d’Edmonton

Fou fundat el 1922 com un equip de futbol, però amb el temps ha tingut seccions d’altres esports El 1923 s’inscriví a la Federació Catalana de Futbol i després del parèntesi de la Guerra Civil es tornà a federar el 1947 La temporada 2012-13 militava a primera catalana, la categoria més alta assolida mai Juga al camp municipal i té diversos equips de futbol de base Té seccions d’atletisme 1976, voleibol 1976, tennis 1997, handbol 1978, hoquei sobre patins 1982, patinatge artístic sobre rodes 1982, futbol sala 1988, pesca esportiva 1991, petanca 1991, excursionisme 1992, trial en bicicleta 1999…

Organitzada pels grans magatzems El Corte Inglés i l’ajuntament de Barcelona, recorre una distància aproximada de 10,766 km, amb sortida i arribada propera a la plaça de Catalunya, passant per l’interior de l’Estadi Olímpic Lluís Companys Arribà al cim de participació amb 109457 corredors l’edició del 1994, que situà la cursa en primer lloc pel nombre de participants de tot el món, amb una mitjana d’entre 50000 i 70000 inscrits Mohamed Benhmbarka, amb sis victòries 2008-11, 2013, 2015, té el rècord de triomfs en categoria masculina i Núria Pastor, amb cinc 1991-95, en categoria femenina El…

En un primer moment, l’organitzà la Comissió Marathon Catalunya, i fou la continuïtat de dues maratons que es disputaren el 1978 i el 1979 a Palafrugell, amb el nom de Marató de Catalunya, denominació que rebé fins el 1998 Entre els anys 1990 i 2000, la prova tingué la sortida a la ciutat de Mataró Maresme i l’arribada a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, a Barcelona L’any 2005 no es disputà a causa de desacords entre els organitzadors i l’Ajuntament Represa el 2006, organitzada per l’empresa RPM, l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament, la Federació Catalana d’Atletisme i la Plataforma Marató a…