Resultats de la cerca
Es mostren 1135 resultats
Hèrcules
Mitologia
Nom llatinitzat del déu Hèracles.
Es relaciona un conjunt de llegendes romanes, sobretot etiològiques i topogràfiques, la més coneguda de les quals és la de la lluita d’Hèrcules amb Cacus Una antiga llegenda d’origen erudit atribueix el nom i la fundació de Barcelona a Hèrcules Aquest, havent anat a la península Ibèrica en el curs dels seus famosos treballs, rebé la darrera de les nou barques que estaven al seu servei a la platja de la futura capital catalana, i de la denominació de la novena barca barca nona en pot procedir el nom El remot embrió d’aquesta llegenda sembla trobar-se en Justí segles II o III,…
llegat d’usdefruit universal
Dret civil català
Llegat en el qual el testador només atribueix una assignació en usdefruit al legatari, que té per objecte tots els béns de l’herència.
L’usufructuari, en aquest cas, no és el continuador de la personalitat del causant, i en conseqüència tampoc no és el responsable dels deutes de l’herència El llegat d’usdefruit universal atorga al legatari les facultats de disposició sobre els béns usufructuats, cosa que no s’interfereix amb les facultats de disposició que també té el nou propietari pot alienar-los o gravar-los a títol onerós, excepte la quarta part L’esmentat usdefruit pot ser conjunt, i aleshores la part del legatari que hagi mort acreixerà la resta de legataris, però només en el cas que el testador els hagués designat…
idealisme platònic
Filosofia
Doctrina de Plató que atribueix a les idees, que representen l’ésser absolut —jerarquitzat sota la idea suprema del Bé—, una existència en si.
El món sensible no és sinó una mera còpia de les idees, que en són l’arquetipus
saludador | saludadora
Etnografia
Home o dona a qui hom atribueix el do màgic de poder guarir certs mals amb contactes, amb l’alè o amb paraules especials.
Tipus especial de curandero, segons la tradició, les circumstàncies principals que li confereixen la qualitat de saludador són haver nascut a les dotze de la nit de Nadal, tenir una creu, a vegades doble, sota la llengua i ésser el setè fill d’un mateix sexe tingut d’un mateix matrimoni Personatge conegut sobretot en ambients rurals, n'hi havia d’especialitzats per a guarir cremades, altres per a guarir mossegades de gos rabiós xuclant les ferides, altres per a extingir incendis, etc
fada
fada Il·lustració d’Alexandre de Riquer per al seu recull de poemes Crisantemes
© Fototeca.cat
Etnografia
Cronologia
Ésser fantàstic representat sota la figura d’una dona a la qual hom atribueix fetilleries i influències bones o dolentes per art màgica ( goja
).
Les fades formen part d’antigues creences de molts pobles i procedeixen probablement del món celta El cristianisme adaptà aquest mite, modificant-ne la funció, i a la literatura de l’edat mitjana s’apareixen als cavallers i els recomanen respecte a les lleis de l’Església Posteriorment esdevingueren un tema literari important, sobretot al s XIX, amb contistes com Grimm, Andersen, etc
Gregori I
Música
Papa i teòleg, dit el Gran o Magne.
Membre d’una família de la noblesa romana, fou prefecte de Roma i, després de la mort del seu pare, es feu monjo Vers 585-586 es convertí en conseller del papa Pelagi II, a qui succeí el 3 de setembre de l’any 590 Consolidà la supremacia de l’Església de Roma, aproximant-se a l’Espanya visigòtica i tractant de sotmetre les esglésies orientals a la seva jurisdicció Escriptor prolífic, deixà homilies sobre els evangelis i altres textos bíblics La seva obra Moralia , un comentari dedicat al Llibre de Job , es convertí en una lectura molt difosa en segles posteriors Se li atribueix…
Alfons XI de Castella-Lleó
Alfons XI de Castella-Lleó Miniatura de les Crónicas de Heredia (1385)
© Fototeca.cat
Història
Rei de Castella i de Lleó (1312-50).
Fill de Ferran IV i de Constança de Portugal Elevat al tron quan tenia un any, en les pugnes per exercir la seva tutoria féu un eficaç paper moderador l’àvia del rei, Maria de Molina, que, a la seva mort 1321, deixà confiat Alfons a la ciutat de Valladolid Declarat major d’edat el 1325, inicià una política de mà dura contra els nobles revoltosos L’any 1331 Alfons de la Cerda li reté homenatge i posà fi al plet dinàstic Prosseguí la reconquesta el rei de Granada sollicità l’auxili del soldà del Marroc, que s’apoderà de Gibraltar Assetjada Tarifa, una esquadra marroquina derrotà la castellana…
Ulisses
Ulisses reconegut per la serventa, en un vas àtic del Museo Etrusco de Chiusi
© Fototeca.cat
Mitologia
Nom amb què és conegut Odisseu (del grec Ὀδυσσεύζ), heroi mític grec, rei d’Ítaca.
Fill de Laertes i d’Anticlea, a la Ilíada apareix com a aliat d’Agamèmnon al costat dels altres capitosts que participen en la guerra de Troia, i excelleix pel seu giny i per la seva astúcia A l’Odissea , poema del qual és protagonista, hom el troba delerós de retornar a la pàtria i al seu casal patern, afrontant les aventures i els perills innombrables que les divinitats adverses li envien Calipso, els cícons, lotòfags, ciclops, lestrígons, les sirenes i, finalment, després d’una famosa nékyia , el combat i la victòria sobre els pretendents que en la seva absència li assetjaven la muller,…
Omnimoda historia
Historiografia catalana
Història universal, avui perduda, escrita per Dextre, fill de sant Pacià, bisbe de Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Sant Jeroni parla de tots dos, en el seu tractat De viris illustribus , on indica c 106 que Pacià –home de gran eloqüència i vida sòbria–, després d’una llarga vida, morí durant el regnat de l’emperador Teodosi 379-395 Pel que fa a Dextre c 132, en canvi, afirma que fou un devot cristià que escriví una Omnimoda historia A la darreria del regnat de Teodosi, Dextre arribà a ser prefecte del pretori A partir de la notícia donada per sant Jeroni, la història de Dextre serví d’excusa per a l’elaboració d’un fals cronicó, que atribueix Dextre el praenomen…
Antoni Bordassar d’Artazu
Historiografia catalana
Impressor i escriptor.
Fill del també impressor Jaume Bordassar, tingué una formació en gran part autodidàctica i s’interessà per la matemàtica, la gramàtica i la història Es vinculà a personatges de la cultura valenciana de finals del s XVIII, els novators Falcó de Belaochaga, Tosca, Coratxà i d’altres amb els quals fundà l’Acadèmia Matemàtica Més endavant mantingué amistat amb Gregori Maians, a qui, en morir, deixà els seus manuscrits En el camp de la historiografia redactà diverses obres, impreses als seus tallers, en les quals no figurà el seu nom Tanmateix, el bibliògraf Ximeno les hi atribueix en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina