Resultats de la cerca

Música culta Vegeu França Música popular El clergat i l’orde franciscà, aquest darrer installat a l’illa el 1236, foren el vehicle principal d’aprenentatge musical i el nexe d’unió amb el continent fins al final del segle XVIII A través d’aquests arribaren a Còrsega la polifonia medieval i del Renaixement Al mateix temps, però, l’aïllament afavorí una simbiosi entre cant religiós i cant profà molt característica de Còrsega anomenada paghjella Ja al segle XVII l’orgue s’introduí en esglésies i convents i fou assimilat dins d’aquests cants polifònics La revolta contra la dominació genovesa…

Interval freqüent en el cant gregorià, sobretot en el mode quart, el seu ús, conegut amb el nom de diabolus in musica des dels primers polifonistes medievals, fou considerat com a dissonant i, en conseqüència, rigorosament controlat Aquest terme s’aplica indistintament a l’interval i a la seva inversió

Tenia un especial relleu el que hom encenia en les catedrals la nit de Nadal, sovint en forma d’estel, com a record de l’estel de Betlem A Tarragona i a d’altres catedrals hom n'encenia un d’especial salomonet de matines durant el cant de les matines

Tot ell és de color vermell, menys el voltant del bec, que és de color negre el cap és adornat amb un plomall característic, també vermell En estat salvatge viu al sud-est del Canadà, als EUA i a Mèxic És apreciat per la seva bellesa i el seu cant

Acompanyà el seu pare a l’exili fins al 1325, que retornà a Florència És autor del primer resum, en tercets, de la Divina Comèdia 1322, d’un dels primers comentaris sobre aquesta obra, reduït al cant de l' Infern, i d’un poema enciclopèdic, el Dottrinale ~1341, de valor desigual

Després d’haver organitzat la vida cenobítica de tradició bizantina a Calàbria i en altres llocs, fundà, al Laci, l’abadia grega de Grottaferrata Conreà l’estudi del cant litúrgic bizantí, en la seva forma italogrega, i escriví poemes religiosos i litúrgics La seva festa se celebra el 26 de setembre

Principal representant del cinema experimental a Hongria El seu primer llargmetratge, Amerikai anzix ‘Tors americà’, 1975 guanyà el gran premi del festival cinematogràfic de Mannheim, i el segon, de dues parts, Psyché 1980, obtingué èxit a Locarno El seu últim film fou Kutya éji dala ‘Cant nocturn del gos’, 1983

Actuà a Madrid i a París, on la seva òpera Non irritar le donne inaugurà 1801 el Théâtre des Italiens Fou mestre de cant de la cèlebre soprano Angelica Catalani Més tard residí a Itàlia, on estrenà més de vint òperes i també música religiosa per a veus i orquestra

Estudià a Itàlia i debutà a Milà Cantà per tot Europa El 1874 tornà a Barcelona, on actuà sovint Passà a Madrid, on fou professor de cant del conservatori i director artístic del Teatro Real Traduí Terra baixa , de Guimerà, a l’italià i escriví l’obra teatral La vocació 1891

Religiós franciscà, es traslladà a Mèxic, on estigué actiu a la província de Michoacán Allà escriví i publicà un volum amb les passions, les lamentacions i l’oració de Jeremies per a la Setmana Santa en cant pla Liber in quo quatuor Passiones Christi Domini continetur octo Lamentationes Oratioque Hieremiae Prophetae Mèxic, 1604