Resultats de la cerca

Alts càrrecs de l’exèrcit dels Estats Units i de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord inauguren a Deveselu Romania una base antimíssils, que forma part de l’escut Aegis, del qual forma part també una segona base inaugurada l’endemà a Redzikowo Polònia El Govern rus declara que considera l’escut una amenaça, però l’OTAN sosté que té com a finalitat protegir els estats membres de míssils de curt i mitjà abast procedents de l’Orient Mitjà

Kwon Oh-hyun, conseller delegat de Samsung Electronics, presenta la dimissió, juntament amb dos alts càrrecs més de la multinacional sud-coreana Samsung Electronics és la principal filial del grup Samsung, la companyia més important de Corea del Sud Al mes d’agost, Lee Jae-yong, hereu i cap, de facto , de l’imperi Samsung, va ser condemnat a cinc anys de presó per corrupció Malgrat la profunda crisi que travessa, l’empresa anuncia beneficis rècord en el darrer quadrimestre

L’Audiència Nacional declina jutjar l’exgovernador Miguel Ángel Fernández Ordóñez i la resta de la cúpula del Banc d’Espanya, l’expresident de la Comissió Nacional del Mercats de Valors, CNMV, Julio Segura, i vuit ex-alts càrrecs més d’aquest organisme, de l’operació de sortida a borsa de Bankia juliol del 2011, que va comportar que unes 350000 persones perdessin la seva inversió Se’ls acusa d’ignorar deliberadament la situació de l’entitat per tal que pogués cotitzar

El jutge de l’Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón dicta ordre de detenció contra 48 alts càrrecs de la dictadura militar argentina, entre els quals hi ha el general Jorge Rafael Videla, l’exalmirall Emilio Massera i l’expresident de la Junta Militar de la dictadura Leopoldo Galtieri Des d’ara, qualsevol de les 48 persones que consten en l’ordre de Garzón pot ser detinguda i extradida a Espanya per a ser jutjada pels delictes de terrorisme, genocidi i tortura

Neix i desapareix per llei o per disposició administrativa, és de constitució obligatòria i depèn directament de l’administració, o bé aquesta es reserva la facultat de nomenar-ne o aprovar-ne els càrrecs directius Té personalitat jurídica i capacitat per a poder dur a terme els fins que li són propis, seguint el criteri de representació externa i disciplina interna Pot ésser estrictament pública consell municipal o ajuntament, diputació, etc o de base privada cambra de comerç, collegi professional, gremi, etc

Fill de Bernat de Vilalba i de Bartomea de Canet, senyora de la casa aloera Fou ambaixador d’Alfons el Benigne a la cort pontifícia d’Avinyó 1335 intervingué en les negociacions de pau amb Gènova 1336 Pere el Cerimoniós el nomenà majordom Collaborà en la preparació diplomàtica de l’annexió del regne de Mallorca 1341 i en les campanyes de conquesta 1343-45 Els unionistes aragonesos obligaren el rei a destituir-lo dels seus càrrecs 1347 Morí, segurament, poc temps després

Es doctorà en dret civil i canònic 1763 S'establí a Madrid 1771, on exercí càrrecs públics Ingressà a l’Academia de Derecho Público 1772 Posteriorment fou alcalde d’Oriola 1787 i de Tortosa, i oïdor de l’audiència de Mallorca Es mostrà contrari a la pena de mort Durant les guerres napoleòniques fou vocal de la Junta Suprema de Mallorca Uns versos publicats durant el Trienni Constitucional li valgueren una sanció del règim absolutista Posseí una de les millors biblioteques mallorquines

Fundà i dirigí “La Bordadora” 1888, periòdic dedicat a l’art de l’agulla publicà també una Guía consultiva del pintor decorador 1894 Exercí càrrecs directius al Centre d’Arts Decoratives 1894 i al Foment del Treball Nacional el 1894 i el 1896 fundador del Foment de les Arts Decoratives el 1903, en fou president en el període 1907-09 Els darrers anys del s XIX collaborà en exposicions d’arts decoratives i decoració d’habitacions, i hi obtingué diversos premis

Partidari de Joan d’Àustria, el succeí com a primer ministre 1680-85 Acusat d’ineptitud per la reina Marianna d’Àustria, després de la guerra contra França 1683-84 fou destituït i confinat a Cogolludo fins el 1687 Havia exercit també els càrrecs de president del Consell d’Índies i la capitania general del mar oceà Pel seu casament 1653 amb Caterina d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba, duquessa de Sogorb i de Cardona, els estats dels Cardona passaren als Medinaceli

Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en dret canònic 1759 i hi fou catedràtic i rector Canonge de València 1766, el 1797 fou nomenat bisbe d’Oriola Afavorí, a Alacant, la posada en marxa de la fàbrica de tabacs 1801, que ocupava més de 2 000 treballadors De tendència reaccionària, acompanyà FerranVII a Madrid, del qual era partidari fervent, i es traslladà a la cort 1815, on exercí diversos alts càrrecs eclesiàstics El 1817 fou nomenat cardenal per Pius VII