Resultats de la cerca

Héctor Roberto Chavero, més conegut com a Atahualpa Yupanqui, fou el cantautor més representatiu de la música folklòrica argentina Acompanyat d’una guitarra espanyola, que aprengué a tocar amb Bautista Almirón, interpretà temes populars com Zamba del grillo , Camino del indio , El payador perseguido , Luna tucumana o Milonga del peón de campo Del 1945 al 1952 pertangué al Partit Comunista, i les seves posicions crítiques amb el peronisme li suposaren la prohibició de cantar i enregistrar discos Durant una gira a principis dels anys cinquanta viatjà a Europa i arribà a cantar amb…

Estudià a Augsburg i Munic, on fou deixeble de S Hausegger fins el 1932 Director musical a Münster del 1932 al 1934, aquest darrer any fou nomenat primer director assistent a l’Òpera de Frankfurt 1934-37, activitat que combinà amb els Museumkonzerten En 1937-40 dirigí a l’Òpera de Planen, abans de fer-ho a Linz 1940-45 i Duisburg 1946-58, ciutat en la qual fou director del conservatori La temporada 1948-49 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Bamberg, fins que fou nomenat director associat de l’Orquestra Simfònica de la RIAS de Berlín, que dirigí al llarg dels anys cinquanta…

Fou un músic clau en el blues de postguerra que es feia a Chicago El seu estil vigorós i fins i tot agressiu tocant la guitarra i, també, la seva veu potent el distingiren ben aviat Influït per Big Bill Broonzy i Robert Johnson, els anys cinquanta destacà amb peces com I can’t be satisfied , I feel like going home , Hoochie Coochie Man , Got my mojo working , Close to you o Rollin’ Stone , tema del qual el famós grup britànic tragué el nom El blues i el rhythm-and-blues de Waters foren molt influents i gaudiren d’una gran difusió, però començaren a declinar amb l’aparició del…

Ernest Anthony Puente júnior, conegut per Tito Puente, aconseguí ser el músic més representatiu del jazz llatí amb la seva habilitat als timbals A tretze anys ja actuava com a professional Començà a despuntar els anys cinquanta amb l’eclosió del mambo, però fou amb el jazz llatí que li arribà la fama i la coronació com a rei del gènere En aquest sentit, els seus discos Puente goes Jazz 1956 i Dance mania 1958 són bàsics per a entendre aquest gènere Els anys seixanta es consolidà collaborant sobretot amb Celia Cruz i component èxits com Oye como va , que després popularitzà Carlos…

Es formà al Club Natació Banyoles i el 1973 passà al Club Natació Barceloneta Fou quatre vegades campió de Catalunya, en 100 m lliure 1970, 1971 i 200 m lliure 1971, 1973 Fou sis vegades campió d’Espanya a l’estiu en 100 m lliure 1973, 1974 i 200 m lliure 1972, i a l’hivern en 100 m lliure 1975 i 200 m lliure 1972, 1973 Durant el període 1970-74 millorà onze rècords d’Espanya, tots en proves de relleus Fou cinquanta-dues vegades internacional i competí en els Jocs Olímpics de Munic 1972 La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1973, i l’espanyola, la medalla…

Sempre com a copilot de Salvador Fàbregas guanyà diverses curses automobilístiques des de la dècada del 1930 i 1940 –la Barcelona-Saragossa, el Ralli dels Alps i la Volta a Catalunya– fins al Ralli de Montecarlo per a veterans 1973 Amb Salvador Fàbregas i Sebastià Salvador com a presidents del RACC, en l’organització de proves automobilístiques arreu de Catalunya i Espanya Així, fou oficial, proveïdor logístic i d’ajuda, des de curses de Fórmula 1 a Montjuïc o del Circuit de Catalunya fins a pujades en costa, rallis, eslàloms o autocròs En fer els cinquanta anys d’activitat rebé…

Situat al carrer de Pere II de Montcada, fou adquirit el 1948 pel pilotari i dirigent Manuel Balet Crous Es remodelà i es convertí en un frontó de 54 m, on, a partir dels primers anys cinquanta, s’hi practicà la cesta punta i altres modalitats El 1976 Manuel Balet fill el vengué a l’Ajuntament, el qual el cedí a la Federació Catalana de Pilota, que hi installà la seva escola de cesta punta i l’utilitzà com a pista d’entrenament dels seus equips oficials Posteriorment, es cobrí i s’hi allotjà el Club Atano El 1989, l’Ajuntament vengué els terrenys i el frontó, sota la promesa d’edificar al…

Membre del Tiro Nacional de Barcelona, pujà al podi del Campionat d’Espanya d’arma llarga en alguna ocasió durant els anys cinquanta i obtingué resultats destacats en el Campionat de Barcelona També participà en competicions internacionals, com els Jocs Mediterranis de Beirut 1959 Fou president del Tiro Nacional de Barcelona 1961-69, entitat que en aquella època feia les funcions de Federació Catalana de Tir Olímpic Feu una reforma integral de les installacions de Vista Alegre a Montjuïc, fet que permeté l’organització del Campionat d’Espanya d’armes olímpiques el mateix any…

Fou fundada l’any 1939 amb el nom de Federació Catalana de Tir al Colomí, i un dels primers i més destacats presidents fou Ramon Humet Ullés Entre els anys cinquanta i setanta tingué una gran activitat Organitzava la Copa Catalana de tir al colomí i el Trofeu de la Federació Posteriorment es passà a anomenar Federació Catalana de Tir al Vol i inclogué les disciplines de tir al colomí, tir al vol i tir d’hèlices Al febrer del 1988 el Parlament de Catalunya aprovà la Llei de protecció d’animals, però autoritzà les societats de tir a celebrar competicions sota el control de la…

Pionera del tir amb arc femení català, s’incorporà al Club d’Arquers de Catalunya poc després de la seva fundació l’any 1949 Guanyà nou Campionats de Catalunya de tir amb arc consecutius 1952-60 Es proclamà campiona d’Espanya individual en cinc ocasions 1953, 1954, 1956, 1958, 1959 i també fou cinc vegades campiona d’Espanya amb la selecció catalana 1951, 1953, 1955, 1958, 1960 Durant els anys cinquanta guanyà nombrosos torneigs de tir amb arc, com el Torneig Internacional Postal Copa Seefab, la Copa Llatina, el Campionat del Vallès, el Premi Misteriosa Luz i el Trofeu Verge de…