Resultats de la cerca

Ha estat famós des de la fi del segle XV l’incident del vectigal que el 1416 enfrontà el conseller Joan Fiveller a Ferran I i que adquirí una especial ressonància des de la relació que en feu Lorenzo Valla 1445 També en tingué l' afer dels Nous Vectigals imposats al Principat el 1638 per a cobrir les despeses de fortificació davant l’amenaça d’invasió francesa, origen de greus protestes en un ambient tens previ a la guerra dels Segadors

Membre de la Societat de Caçadors La Marta de Martorelles, que presidí durant uns anys, el 1997 s’integrà com a vocal a la junta directiva de la representació territorial de la Federació Catalana de Caça a Barcelona Ocupà el càrrec de president de la representació territorial de Barcelona 2001-05, fins que arribà a la presidència de la Federació Catalana de Caça 2005-07 També fou vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Caça 2006-07 i conseller de Mutuasport

Protegit pel seu oncle matern, el prelat Arnau Roger de Pallars, i pel seu germà Jaume, bisbe de Vic, fou ardiaca de Cerdanya i promogut a la seu d’Elna, en ésser traslladat a la de Girona el Bisbe Margarit 1461 En prengué possessió el 1462, coincidint gairebé amb el començament de la guerra civil Fou partidari de Joan II i estigué en molt bones relacions amb Lluís XI de França, que ocupava les rendes del Rosselló i de qui fou conseller

Participà en la mort del justícia d’Aragó 1274 i es refugià després a les terres del vescomte de Cardona Retornat a la gràcia reial, acompanyà Pere II de Catalunya-Aragó a l’expedició a Sicília 1282 Durant la guerra contra França intervingué en la defensa de Girona 1285 Fou conseller de Jaume II a Sicília i a Catalunya Fou també tutor dels fills de Jaume II, sota les ordres de Vidal de Vilanova, i procurador reial al Regne de València 1303-04

Fou president de la Unió de Rabassaires i de la Federació de Societats Agrícoles de Catalunya FESAC Diputat al parlament català el 1932 i a les corts el 1933 i conseller d’agricultura de la Generalitat de Catalunya del 31 de juliol de 1936 fins al 1939, s’oposà a la collectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos Collaborà en La Terra 1921-36 i en Terra Lliure 1937 En acabar la guerra civil, s’exilià a Colòmbia

Catedràtic a Santander i a Valladolid, l’any 1918 fou encarregat, per la Mancomunitat de Catalunya, de l’Escola d’Alts Estudis Comercials, on dirigí i professà els cursos d’organització d’empreses Representà Espanya en congressos internacionals de comptabilitat Autor de diverses obres de tema comptable, fou collaborador en revistes econòmiques El Curs de comptabilitat 1924, publicat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, és encara obra fonamental Elegit conseller de l’ajuntament de Barcelona el 1934, reorganitzà les finances municipals

Lluità a la batalla del cap d’Orlando, a Sicília 1299, a favor de Jaume II de Catalunya-Aragó i prengué part en les campanyes de Múrcia i d’Almeria Fou veguer de Vilafranca i de Montblanc 1310 i de Girona-Besalú 1312, 1317 i 1318 El 1313 anà a Sicília amb quatre galeres pel camí coincidí amb l’estol en què viatjava el cronista Ramon Muntaner, amic seu, i l’acomboià fins a Messina Fou conseller reial 1321-22

Estigué al servei d’August III de Polònia des del 1746, del qual fou també conseller privat 1758 i pràcticament dirigí la política del seu regne És autor d’una obra clàssica de dret internacional, Le droit des gens ou Principes de la loi naturelle 1758, adaptació i popularització del Ius gentium de ChWolf, del qual rebutjà, però, la idea d’un estat mundial regulador i la substituí per la teoria de la llei natural com a font del dret internacional

Fill gran i hereu de l’almirall Pere de Montcada i de Lloria Participà de jove a l’expedició de Sardenya del 1354 i combaté després a Aragó i València contra els castellans Fou coper del rei i capità de Girona i la seva vegueria contra els invasors del Rosselló 1375, conseller i camarlenc de l’infant Joan i més tard ambaixador seu a la cort papal d’Avinyó, on era encara el 1397 sota el regnat de Martí l’Humà

Assessor jurídic del consell barceloní, s’oposà el 1704 a les pressions del lloctinent Fernández de Velasco, que volia fer readmetre Honorat de Pallejà com a conseller Empresonat i desterrat a Aragó, passà al bàndol austriacista i fou magistrat de l’audiència barcelonina El rei arxiduc Carles III el féu ciutadà honrat, membre del consell reial i regent del de Nàpols Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14 El 1714 li foren confiscats els béns Posteriorment actuà d’advocat