Resultats de la cerca

Impulsà la reacció idealista contra el naturalisme de la seva època Escriví Geschichte und Kritik der Grundbegriffe der Gegenwart ‘Història i crítica dels principis fonamentals de la nostra època’, 1878 i Der Wahrheitsgehalt der Religion ‘El contingut de veritat de la religió’, 1925 El 1908 rebé el premi Nobel de literatura

Escriví novelles satíriques i obres didàctiques, on tracta problemes de la infància i de la joventut i critica el mite del superhome És autor, entre altres obres, de les comèdies Flaschmann als Erzieher ‘Flaschmann com a educador’, 1901, Das Jubiläum ‘El jubileu’, 1901 i del recull de narracions Appelschnut 1907

Es donà a conèixer el 1925 amb el drama Mandat ‘El mandat’ La seva obra següent, Samonbicja ‘El suïcida’, 1928, crítica corrosiva del règim soviètic, fou prohibida i, posteriorment, arran de la publicació de Zasedanie o smeche ‘Sessió sobre el riure’, 1938 fou empresonat És també autor de guions de pellícules

El nom de Comestor fa referència a la fama que tenia de llegir “menjar” molts llibres Pertanyia a l’escola que adoptà una actitud crítica davant les sentències de Pere Llombard, i la seva obra Scholasticae historia fou considerada durant tota l’edat mitjana com a text clàssic d’història bíblica

La seva obra és destinada més a la lectura que no pas a la representació La peça més important és la comèdia Eufrósina 1555, inspirada en La Celestina i amb trets pròxims a la picaresca Altres obres són Ulissipo segona edició, 1616 i Aulegrafia 1619, d’ambient cortesà i intenció crítica

La seva narrativa s’insereix en una atmosfera barroca-surrealista, entre la fantasia i l’humor, que evoca un món imaginari a partir de la reflexió crítica de la realitat La pietra lunare 1939, La spada 1942, Cancroregina 1950, La raganella d’oro 1952, Racconti impossibili 1966, A caso 1975, etc

Representant del moviment dels Tachtigers ‘Els 80’ i cofundador de llur òrgan De Nieuwe Gids Fou un capdavanter en poesia, en què conreà particularment el sonet, i en crítica literària Escriví tres volums de versos, Verzen 1888-1913 i Veertien jaar literatuur-geschiedenis ‘Catorze anys d’història de la literatura’, 1896

Estudià amb Kurt Sachs i Johannes Wolf Exercí la crítica musical a Barcelona, i el 1939 s’exilià a Mèxic, on publicà El romanticismo musical 1940, Panorama de la música mexicana 1941, Panorama de la música hispanoamericana 1944 i Música y músicos de Latinoamérica 1974 Collaborà en diferents obres collectives

Fundat pel periodista Antonio G Hermosa, edità trenta-quatre números i un almanac Suspès a causa de la seva crítica social —era autoritzat només per a temes literaris—, fou substituït per El Pájaro Azul , editat fins al final del 1862, any en què el seu creador fou confinat a Lleida

Professor de la Universitat d’Edimburg A Firmilian A Spasmodic Tragedy 1854 parodià l’afectació poètica a la moda, tendència que batejà amb el nom d’"escola espasmòdica” Publicà també Bon Gaultier Ballads 1845 amb Theodore Martin, i la novella Norman Sinclair 1861 Traduí Goethe i conreà la crítica literària