Resultats de la cerca

El xarxet marbrenc Marmaronetta angustirostris és el xarxet més gran ateny fins a 40 cm i, també, el més escàs El seu plomatge és poc vistent, tant en el mascle, que veiem a la fotografia, com en la femella La taca fosca que engloba l’ull és característica d’aquesta espècie Oriol Alamany A Europa, el xarxet marbrenc és un ànec escàs, que solament es reprodueix a Espanya i Turquia A casa nostra, el nucli més important és en les masses d’aigua del Migjorn valencià, on és actualment escàs i d’aparició irregular, sense descartar alguna nidificació actual esporàdica al Fondo i/o als marjals de…

Desenvolupada en el primitiu nucli que nasqué al voltant d’un monestir creat al s VII, actualment és un nucli industrial de gran activitat metallúrgica, d’obtenció de productes químics i de fabricació de mobles És alhora un centre agrícola que abasta París Cap a la dècada del 1870, Manet i, especialment, Monet la prengueren sovint com a tema d’alguns de llurs quadres impressionistes més coneguts

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual formà part de la seva junta directiva 1977-84 i presidí la Comissió de Catalogació de Cartells i Exposició de Material de l’Arxiu Impulsà la conservació del patrimoni del CEC També fou membre de la Comissió de Refugis del CEC, a la dècada de 1980 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Pioner del bàdminton a Catalunya S’inicià al Club Esportiu La Salle Bonanova de Barcelona a la dècada de 1980, i entrenà al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat 1988-92 en el marc del programa de preparació per als Jocs Olímpics de Barcelona En aquest període es proclamà diverses vegades campió de Catalunya individual i de dobles masculins Formà part de la selecció catalana

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou un dels grans remers catalans del seu temps Aconseguí set Campionats d’Espanya durant la dècada de 1920, entre els quals els celebrats a Barcelona els anys 1921, 1923, 1924 i 1928 en la categoria de vuit amb timoner També fou integrant del vuit i del quatre amb timoner que participà en els Jocs Olímpics de París 1924

Cursa d’un dia organitzada per la Penya Ciclista Bonavista de Manresa des del 1927 El 1952 el guanyador fou Miquel Poblet Sant Fruitós de Bages és la sortida habitual d’aquesta cursa, que té un itinerari de 67 km Durant la dècada dels noranta se centrà en la categoria juvenil, i recentment, en la de veterans, integrada en la challenge de la categoria

Formà part de la junta directiva de la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals durant la dècada de 1990 i l’any 2002 n’assumí la presidència El 2004 també ocupà el càrrec de president de la Federació Espanyola d’Esports per a Paralítics Cerebrals Rebé la medalla de bronze del Reial Orde al Mèrit Esportiu per la seva dedicació a l’esport adaptat 2008

Fundat al juny del 1970, fou impulsat per Josep Maria Fortuny, alhora primer president Les seves installacions inicials eren d’uns 1000 m² Durant la dècada de 1980 organitzà una prova de motonàutica i una d’esquí nàutic del Campionat d’Europa de cada especialitat El 2010 perdé la concessió administrativa arran de la construcció de la nova dàrsena esportiva de Roda de Berà

Fundat durant la dècada de 1980, fou impulsat per Manel Rubio Fou constituït oficialment el 1995 inscrivint-se a la Federació Catalana d’Hípica Organitza algunes competicions i concursos d’equitació, participa en exhibicions i diades i ofereix la possibilitat de fer rutes a cavall Organitza clínics teòrics i pràctics i promou l’esport de base Alguns dels associats foren campions estatals d’alguna modalitat d’hípica

Fundat el 1915 per Pedro Motiñó Bosch, inicialment practicava la gimnàstica sueca Dirigit per Mario Saldaña, els anys quaranta participà en diverses demostracions gimnàstiques L’any 1945 participà en el primer Campionat de Catalunya de gimnàstica artística Els anys seixanta destacà Laura Soler Tenia la seu al carrer de la Riera de Sant Miquel, al barri de Gràcia Existí fins la dècada de 1970