Resultats de la cerca
Es mostren 2701 resultats
efecte Mateu
Sociologia
Fenomen social segons el qual aquells qui més tenen (béns, riquesa o fama), veuen encara més incrementada les seves possessions, mentre que aquells que menys tenen, les veuen progressivament limitades i reduïdes.
Aquesta denominació sociològica està inspirada en una cita de l’evangeli de Mateu Mt 25, 14-30 En l’àmbit de l’educació s’utilitza per fer referència al fenomen àmpliament tractat per Pierre Bourdieu o Ivan Illich segons el qual aquells alumnes que inicien el seu procés educatiu amb un bon aprenentatge previ proporcionat per un entorn social i familiar propici capital cultural, incrementaran encara més les seves habilitats i assoliments, mentre que aquells alumnes que parteixen d’una posició de desavantatges, la veuran minvada
Club Esportiu Ciclista Collblanc

Ciclistes del Club Esportiu Ciclista Collblanc
Club Esportiu Ciclista Collblanc
Ciclisme
Club ciclista de l’Hospitalet de Llobregat.
Fou fundat el 1930 com a hereu de la Penya Ciclista Collblanc, organitzadora de les Copes Castanys i Domènech Fou reorganitzat el 1944 sota el nom d’Agrupació Ciclista Collblanc i arribà a les vuit competicions organitzades sota la seva tutela la temporada 1945 Durant la dècada dels cinquanta centrà la seva activitat en les sortides cicloturistes El 1969 es fusionà amb l’Agrupació Ciclista Marina i el Club Ciclista Casino de Santa Eulàlia L’any 1999 adoptà la denominació actual sota la presidència d’Ernesto Durán
Futur Verd
Partit polític
Partit ecologista vinculat al col·lectiu La Comunidad i inscrit el 1986.
Es proposa aconseguir l’equilibri entre l’ésser humà i el medi natural i social Concorregué a les eleccions europees i municipals de Barcelona de 1987 coalitzat amb el Partit Humanista de Catalunya , dins una Plataforma Humanista, igual que en les eleccions municipals de 1991 Los Verdes-Lista Ecologista Humanista de Barcelona i 1995 Plataforma Humanista De fet, però, actuà com una denominació alternativa a la d’ Els Verds Ecologistes o Los Ecologistas En les eleccions europees de 1999 obtingué 1816 vots a Catalunya
Reus Club de Mar
Esports nàutics
Club nàutic de Reus.
Fou fundat el 1964 amb seu a la platja de Cambrils, on una seixantena de famílies compraren el local social de l’entitat En una primera etapa, els socis es dedicaren al rem competitiu i organitzaren dues edicions de la baixada a l’Ebre amb iols amb timoner, sota la denominació de Curses Iberus Marenostrum Els darrers anys preval la pràctica de la vela lleugera Els presidents de l’entitat han estat Andreu Pujol, Ismael Boj, Francesc Xavier Capdevila, Miquel Caelles, Miquel Garcia i Anton Brufau
Francesc Gordo Guarinos

Francesc Gordo Guarinos
Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes
Handbol
Dirigent esportiu vinculat a l’handbol.
Fundà el Club Esportiu Handbol Castelldefels 1973, que presidí sota la denominació de BM Rancho, nom de l’hotel de Castell-defels que dirigia A les installacions d’aquest establiment inicià la seva trajectòria l’equip femení que assolí l’ascens a la màxima categoria estatal 1978 i guanyà la Copa de la Reina 1980 D’altra banda, fou cofundador de la Plataforma Proseleccions Catalanes 1998, que presidí el 2005 Publicà Els quaranta-vuit presidents del FC Barcelona 2006 juntament amb G Folchi i D González
Macedònia
Regió
Regió de la península Balcànica, entre Albània i Bulgària, compartida per Grècia i la Macedònia independent.
S’estén des de les muntanyes del S de Sèrbia fins a la mar Egea, on penetra per la Calcídica Comprèn la conca del Vardar i els vessants meridionals de la serralada dels Ròdope, fins a la Tràcia Els centres més importants són Tessalònica, capital de la Macedònia grega, a la costa, i Skopje, a l’interior, capital de Macedònia del Nord La història Bé que els macedonis foren considerats hellens per alguns historiadors grecs Heròdot i Estrabó, la tradició grega clàssica els considerà estrangers βάρβαροι fins al segle IV aC, en el qual Macedònia esdevingué la potència més gran de Grècia Sobirans…
baronia de l’Illa-Jordà
Història
Baronia centrada en el castell de l’Illa, que al començament del segle XI era senyorejat per Odó I de l’Illa.
El seu net anà a les croades a Terra Santa i prengué el nom de Jordà, i per això la baronia adoptà aquesta denominació La quadrineta d’aquest, Faidida de l’Illa-Jordà, fou muller del comte Ermengol X d’Urgell i tia de Mata de l’Illa-Jordà, besàvia del comte Jaume II d’Urgell Sobre la baronia fou erigit pel rei de França el comtat de l’Illa-Jordà a favor de Bertran I de l’Illa-Jordà, a la mort del nebot del qual passà a la corona
Châlons-en-Champagne
Capital del departament de Marne, a la Xampanya, França, situada a la vora del riu Marne.
Ha perdut part de la seva antiga funció militar, però ha desenvolupat funcions regionals i industrials Té indústria alimentària cerveses, vins escumosos, tèxtil, química, paperera, d’instruments de música i de maquinària agrícola Antiga capital dels catalàunics, el 451 Àtila fou derrotat als seus encontorns batalla dels Camps Catalàunics Al segle X esdevingué un estat independent i pròsper sota el govern dels bisbes, fins al segle XIV, que fou unida a la monarquia Des de mitjan segle XIX el nom oficial fou Châlons-sur-Marne, fins que el 1997 recuperà l’antiga denominació
acadèmia
Educació
Institució d’ensenyament artístic o tècnic o també general de nivell superior o mitjà.
El caràcter docent de l’Acadèmia de Plató, ofuscat en les societats literàries o erudites que, a partir del Renaixement, en copiaren el nom i que més o menys vagament s’hi inspiraren, havia de retrobar-se en les institucions d’aquesta denominació dedicades al foment de la música i de les arts Amb el temps, el caràcter fonamental d’aquell model original acabaria també inspirant la fundació d’establiments dedicats a l’ensenyament general Així, sota diverses condicions històriques nasqueren les acadèmies militars, les comercials i les de segon ensenyament
estil internacional
Art
Estil arquitectònic aparegut a Los Angeles vers 1920-25, resultat de la fusió de l’arquitectura nord-americana i els corrents europeus aportats per R. Schindler i R. Neutra.
Aquesta denominació fou donada per HR Hitchcock i P Johnson en llur llibre The International Style Architecture since 1922 , on definiren les principals característiques d’aquest estil la concepció de l’arquitectura com a volum —no com a massa—, la idea que l’ordre —no la simetria axial— és el mitjà per a donar claredat al projecte arquitectònic i el rebuig de la decoració immotivada Un exemple important d’aquest estil és el pavelló alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, de M van der Rohe
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina