Resultats de la cerca

Tipògraf, impulsà la revista anarquista Espartaco de Barcelona 1906 Des del 1907, fou dirigent de Solidaritat Obrera Contrari al lerrouxisme, en 1908-09 desencadenà un conflicte entre els sindicats i la impremta La Neotipia, editora d' El Progreso , de Lerroux Fou detingut el primer dia de la Setmana Tràgica Encapçalà després el grup “14 de Maig”, que des del 1910 publicà Tierra y Libertad El 1919 la seva impremta fou assaltada i ell empresonat 1919-21 Des del 1932 fou administrador de Solidaridad Obrera És autor d' Alejandro Lerroux tal cual es 1907

Cofundador i màxim dirigent de la democràcia cristiana salvadorenca la dècada dels seixanta, fou el candidat de l’oposició a les eleccions presidencials del 1972, i després organitzà un cop d’estat que fracassà i s’hagué d’exiliar 1972 Retornà a El Salvador després del cop d’estat del 1979 i formà part de la junta de govern civicomilitar des del 1980, la qual presidí fins el 1982 A les eleccions del 1984 fou elegit president del país i es mantingué en el càrrec fins el 1988

S’inicià a la dècada de 1940 i s’especialitzà en tir al colomí Fou campió d’Espanya en l’especialitat de fossa olímpica 1953 També guanyà nombrosos trofeus, entre els quals cal esmentar la Copa Domecq 1951, la Copa Enrique Moreno 1952, el Campionat de Barcelona de tir al colomí 1954, el premi Escornalbou 1958, la Copa Sociedad 1959 o la Copa del Excelentísimo Señor Gobernador Civil de la Provincia 1965 Durant aquests anys participà en diversos Campionats del Món i d’Europa Fou dirigent de la Federació Catalana de Tir al Colomí

Estudià magisteri a Lleida, on exercí i on s’inicià com a militant de la CNT El 1919 fundà, amb Pere Bonet i Víctor Colomer, el setmanari probolxevic Lucha Social Fou secretari de la Federació Provincial dels Sindicats de Lleida 1920, i en nom d’aquesta formà part, el 1921, del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i assistí al ple de la CNT de l’abril del 1921, que el nomenà, juntament amb Nin, Ibáñez, Arlandís i Leval, delegat al congrés constitutiu de l’ISR a Moscou Conegué, a París, Pierre Monatte i La Vie Ouvrière , i el sindicalisme revolucionari…

D’origen humil i illetrat, treballà com a peó agrícola i ramader Identificat amb la lluita del peonatge indi contra els hisendats, organitzà una partida de guerrillers 1909, s’uní a la revolta maderista i gràcies a la mobilització de les masses índies ocupà la ciutat de Cuautla Després dels acords de Ciudad Juárez 1911, que reconegueren la dimissió de Porfirio Díaz, refusà de seguir el president Francisco León de la Barra, i, acorralat a les muntanyes de Puebla, tampoc no reconegué la presidència de Francisco I Madero, a qui l’acusà de no aplicar la reforma agrària promesa en el pla de San…

Capeller, després d’ésser un dels organitzadors de la federació local de societats obreres valencianes en 1870-72, passà a Barcelona, on formà part del consell de la federació barcelonina de l’AIT Secretari general de la federació d’ofici de tot Espanya Bakuninista i de l’Aliança de la Democràcia Socialista, fou molt amic de García Viñas i participà en les comissions federals clandestines de la FRE, de l’AIT el 1874, en 1876-78 i el 1880 Morí a la presó

Esportista destacat en la seva joventut –fou campió de bàdminton del Canadà–, l’any 1960 es traslladà a Califòrnia, on treballà com a constructor immobiliari Adquirí un vaixell per a navegar per la Polinèsia, amb el qual s’afegí a una campanya de protesta contra les proves nuclears franceses a Mururoa, l’any 1971 La seva negativa a abandonar la zona d’exclusió decretada unilateralment per França frenà la realització de les proves i el convertí en un prestigiós defensor del medi ambient, fins el punt que l’any següent participà en la constitució de Greenpeace L’any 1979 uní diverses…

Contribuí a fundar, l’any 1929, l’Organització de Nacionalistes Ucraïnesos OUN, als territoris d’Ucraïna ajuntats a Polònia el 1919 L’any 1936, ja president de l’OUN, fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per la de presó perpètua Caiguda Polònia el 1939, pogué fugir i reorganitzar les activitats de l’OUN i el 1941 n'esdevingué president general Decidí llavors estendre les activitats de l’organització als territoris ucraïnesos de l’URSS, on el 30 de juny hom proclamà el restabliment de la independència Bandera fou detingut temps després per la Gestapo, i a la fi del 1944 els nazis…

Fou un dels cofundadors del Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà fins el 1902 Migcampista, disputà 16 partits i guanyà la Copa Macaya 1902 Fou vocal de la junta directiva del club 1900-04

El 1947 fou un dels fundadors de la secció ciclista del Club Natació Reus Ploms i en fou nomenat vicepresident Organitzà carreres, fou àrbitre i impulsà els equips ciclistes de l’entitat, el Derbi i el Cife A partir del 1986 dirigí la Volta Ciclista Internacional a la Província de Tarragona i, al mateix temps, accedí a la presidència de la secció ciclista del Reus Ploms El 2003 rebé el reconeixement de la Generalitat de Catalunya per la promoció del ciclisme català i el 2011, la medalla de bronze del Reial Orde al Mèrit Esportiu