Resultats de la cerca

Participà en tres Campionats del Món d’esquí nòrdic 1982, 1985, 1987 i en els Jocs Olímpics d’Hivern de Lake Placid 1980, Sarajevo 1984 i Calgary 1988 Es proclamà quinze vegades campió d’Espanya i vint campió de Catalunya, en diferents distàncies, i fou vencedor absolut de la Marxa Beret 1981, 1984 Fou cap de pistes i monitor d’esquí i activitats de lleure a l’estació de la Rabassa, a Sant Julià de Lòria Andorra Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, formà part de les seleccions espanyola i catalana

Fou pioner en la pràctica i l’organització de competicions d’orientació a Catalunya, al capdavant del Grup Excursionista Santfeliuenc Fou membre de les primeres seleccions nacionals de Catalunya, el 1990 i el 1993, i primer campió de la Copa Catalana 1989 i la Lliga Catalana 1991 Collaborà en l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i s’incorporà a l’equip tècnic de la Direcció General de l’Esport Des del 2005 és cap de l’Àrea d’Alt rendiment i esport federat del Consell Català de l’Esport

La tradició del cant coral en el si de les entitats excursionistes catalanes sorgí de la necessitat de recuperació cultural durant la dècada de 1950 Una de les primeres corals fou el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, creada l’any 1954 per Elisard Sala Casassas, que també fou el creador de la Festa de la Cançó de Muntanya La festa aplega anualment corals de diferents entitats excursionistes de Catalunya en diferents indrets de la geografia catalana Un dels seus impulsors també fou Jaume Ramon Morros

S’inicià a les muntanyes d’Atxarte i el 1977 assolí el cim del Noshaq 7492 m, a l’Hindu Kush A mitjan anys vuitanta del segle XX, entrà en contacte amb l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i participà en expedicions al Lhotse Shar 8400 m els anys 1984, 1987 i 1990, i al Makalu 8463 m el 1991 Fent cordada amb Carles Vallès, completà escalades d’envergadura, com les primeres ascensions estatals al Lhotse Shar 1990 i al pilar oest del Makalu 1991, on perdé la vida durant el descens

Soci del Centre Excursionista de Terrassa i del Club Muntanyenc de Terrassa És membre de la Societat Espanyola de Medicina i Auxili en Muntanya SEMAM i de l’Institut d’Estudis de Medicina de Muntanya IEMM Ha format part d’expedicions al Kanchenjunga Central Himàlaia, 1978, a l’Annapurna IV Himàlaia, 1979, a la Cordillera Blanca Andes del Perú, 1980, al Distaghil Sar Karakoram, 1982, al Saipal Himàlaia, 1985, al Makalu Himà-laia, 1988 i 1990, al K 2 Karakoram, 1993i 1995 i a l’Everest Himàlaia, 2000

Ha militat en el Club Alpí Núria-Masella-Cerdanya, el Centre Excursionista de Terrassa i el Club Esportiu de la Vall d’Aran Fou campiona d’Espanya juvenil 2006, 2007, i de Catalunya absoluta 2005-08 Ha participat en el Campionat del Món júnior, les Olimpíades Universitàries d’Hivern de Torí i diversos campionats internacionals La temporada 2007-08 disputà el Circuit South American Cup Formà part de la selecció espanyola 2004-09 Fou escollida millor Esportista Catalana Femenina de l’Any dues vegades Fa d’entrenadora al Club May Luengo Racing Ski Team

Membre de la Secció d’Esquí del Centre Excursionista de Catalunya Pioner dels esports de neu a Catalunya, practicà l’esquí alpí i de fons i els salts El 1951 fundà el Club Esquí Supermolina i participà en l’organització del primer Derbi Internacional Ciutadà Promogué la construcció de trampolins de salt a la Molina i organitzà diverses competicions de salts de trampolí, tant d’àmbit català com estatal Membre del Collegi d’Àrbitres de Catalunya, fou un dels primers jutges de salts de l’Estat Rebé el premi Àliga d’Argent

Fins el 1961 formà un municipi que ocupava el centre de la plataforma de la serra de la Mussara, a les muntanyes de Prades, i el sector sud del Motllat L’antic poble, abandonat definitivament des del 1959, és a 980 m alt, damunt els cingles de les Airasses Les cases són en estat ruïnós, com també ho és el xalet de les Airasses, que el 1926 hi bastí el Centre Excursionista de Catalunya L’església parroquial era dedicada a sant Salvador El lloc és d’origen islàmic i formava part del valiat de Siurana

Situat al paratge de les Clotes, al vessant sud de la punta de la Serena, al nord-oest del massís dels Ports, dins del Parc Natural dels Ports, a 968 m d’altitud És un petit mas cedit per l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan a la Unió Excursionista de Catalunya UEC i habilitat com a refugi lliure amb capacitat per a vint persones És punt de pas del GR-7, base de travesses pel massís dels Ports i d’excursions a la punta de la Serena 1035 m i l’Espina 1181 m

Situat a l’extrem sud de l’estany d’Airoto, a 2200 m d’altitud, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu Cabana habilitada com a refugi lliure per la Unió Excursionista de Catalunya UEC amb motiu del cinquantenari de la UEC de Gràcia Fou inaugurat el 6 d’octubre de 1991 i té capacitat per a dotze persones És base per a travesses i ascensions a cims com els tucs de Marimanya 2679 m i Baciver 2720 m, o els pics de Qüenca 2638 m i del Rosari 2608 m