Resultats de la cerca
Es mostren 5885 resultats
lleis de Kirchhoff
Física
Lleis relatives a la radiació tèrmica dels cossos.
Segons la primera llei , la raó entre el poder emissiu total i el poder absorbent total d’un cos, bé que depèn de la seva temperatura i del medi exterior al cos, és independent de la natura del cos La segona llei estableix que la intensitat específica d’una radiació de freqüència f en un medi donat, és directament proporcional al quadrat de l’índex de refracció del medi, per a la mateixa freqüència f , i que la constant de proporcionalitat és la intensitat específica de la radiació, de freqüència f , a igual temperatura, en el buit
jacobià (d’una funció)
Matemàtiques
Determinant de la jacobiana d’una funció, quan aquesta matriu és quadrada, és a dir, quan m = n.
Hom empra la notació J = D f 1 ,, f n / D x 1 ,, x n Rep el seu nom del matemàtic Karl Jacobi
derivació
Matemàtiques
En un anell A, aplicació D:A→A que satisfà les següents propietats: D(a+b) = D(a)+D(b), i D(ab) = (Da)b+a(Db).
En el cos dels reals ℝ, l' aplicació derivada , que assigna a cada funció derivable f la seva derivada f´ , és una derivació
humita
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi amb ferro i fluor, Mg(OH,F)2 · 3Mg2SiO4
.
Cristallitza en el sistema ròmbic és de color groc o taronja Té duresa 6 i pes específic 3,2-3,32
voluntat de poder
Filosofia
Segons F. Nietzsche, primitiva forma d’afecte de la qual deriven totes les altres.
Aquest concepte és també el títol de la darrera obra —inacabada— del filòsof, bé que és ja present en obres anteriors, com Així parlà Zaratustra Ha estat definida també com un protoinstint, per tal com el terme vida n'és un sinònim freqüent Tanmateix, les connotacions biologistes d’aquest terme en desaconsellen l’ús El concepte de voluntat de poder és sobretot metafísic és l’essència més íntima de l’ésser, amb el benentès que des de la perspectiva nietzscheana l’ésser és esdevenir Per això, la voluntat de poder està vinculada a la transvaloració de tots els valors és allò que possibilità la…
Paul Durand-Ruel
Art
Marxant francès, fill de Jean-Marie F. Durand, impulsor de l’escola de Barbizon.
Fundà la Revue de l’Art et de la curiosité 1869, on donà a conèixer Renoir i Pissarro Organitzà nombroses exposicions del grup dels impressionistes, una de les quals —definitiva per a la consagració del grup— a Nova York 1886, on el 1889 obrí una sucursal El negoci ha continuat amb els seus descendents
funció fitada
Matemàtiques
Funció tal que el recorregut és un conjunt fitat.
En el cas f D ⊂ℝ→ℝ, és fitada si existeix una fita M ∈ℝtal que | f x |≤ M per a tot x ∈ D
gondolera
Música
Autors com F Mendelssohn Venetianisches Gondollied , opus 19 núm 6 i F Liszt Gondoliera , inclosa dins Anys de Peregrinatge en compongueren per a piano
equació diferencial
Matemàtiques
Equació funcional (en el sentit que les incògnites són funcions) on apareixen les derivades de la funció incògnita.
Si la funció és d’una sola variable, l’equació és una equació diferencial ordinària Per tal que aquesta definició, molt general, no inclogui certes classes d’equacions especials com és ara les equacions diferencials en diferències f ´ x = f x + h , hom precisa que la funció incògnita i les seves derivades tan sols poden ésser sotmeses a operacions algèbriques El tipus general d’equació diferencial és escrit F t,x,x´,,x n = 0 Hom defineix l' ordre d’una equació diferencial com el de la màxima derivada que apareix en l’equació Si F té forma polinòmica, hom parla de grau de l’equació…
quantil
Matemàtiques
Valor x en el qual una funció de distribució de probabilitat F contínua i estrictament creixent pren un valor donat p; és, per tant, la solució de l’equació F(x) = p
.
Per a cada valor de p entre 0 i 1 existeix un quantil que és dit d’ordre p El quantil d’ordre 1/2 és la mediana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina